Procés de Substitució Lingüística i Moviments Literaris a Catalunya

Procés de Substitució Lingüística

Els principals motius que van iniciar la substitució lingüística van ser l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara, que va provocar la unió amb Castella. Les dues llengües representaven un distintiu social; només una minoria coneixia el castellà, mentre que la resta del poble coneixia el català. Es vivia una situació de diglòssia, sense bilingüisme. Amb això, la llengua catalana es va especialitzar en els gèneres populars i populistes, però la prohibició de la llengua arran dels decrets de Nova Planta, promulgats per Felip V, va enfrontar el català a un procés de substitució lingüística.

Renaixement

És el moviment que es va originar per l'expansió de l'Humanisme. Es va iniciar a Itàlia durant el segle XV i es va estendre arreu d'Europa durant els segles XV i XVI. Vol recuperar els ideals de la cultura clàssica. El Renaixement va representar el triomf del petrarquisme. Els termes més habituals van ser l'amor (i la idealització de la dona), la naturalesa i els mites clàssics. Es consolida el sonet i el decasíl·lab italià.

Pere Serafí va ser el poeta més important del segle XV. La seva obra conté correccions literàries oposades: antics i moderns, cultes i populars. La seva poesia manté molts recursos de la tradició medieval. Es converteix en el màxim representant del petrarquisme en la literatura catalana. Utilitza el sonet. Pere Serafí sobresurt com a poeta quan recrea formes i temes de la tradició popular. Els renaixentistes van crear els gèneres assagístics, especialment de caràcter històric i religiós, com la crònica i l'espill de vida religiosa.

Barroc

En el Barroc apareixen la severitat, l'exageració, el pessimisme i el tenebrisme. És a dir, el Barroc fou un retorn a un pensament més teocèntric. Els autors barrocs propugnen que la vida és una mentida, un somni. Els temes són: la visió distorsionada de les realitats, la vida entesa com a breu preparació per a la mort. En la poesia apareixen paradoxes, antítesis, ús d'hipèrboles, apòstrofes, interrogacions retòriques, hipèrbatons, jocs de paraules, ironies, dobles sentits. Els autors més destacats són Francesc Vicenç Garcia i Francesc Fontanella.

Romanticisme

És un moviment cultural que s'inicia a mitjans del segle XVIII. El Romanticisme és una revolta contra el classicisme.

Característiques

• Identificació de la llengua amb la pàtria.
• Exaltació del passat i interès pels orígens.
• Mitificació de la infància.
• Sentiments enfront de la raó.
• Tendència a la creació de símbols: utilitzen símbols per comunicar alguna cosa.
• Temàtica diversa: recerca del Jo, descoberta del món, vida-mort, harmonia espiritual.

Teodor Llorente fou periodista, fundador i director de Las Provincias, peça clau de la cultura local de València. La primera publicació fou "Llibret de versos" (1885). Llorente seguí els tòpics jocsfloralescos i destaca pel maneig hàbil que tenia del llenguatge i la capacitat que té per a tractar temes costumistes. També va assistir en representació de València al 1r Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). També va ser guanyador dels Jocs Florals a València i Barcelona.