El Procés de Socialització: Etapes, Agents i Construcció de la Identitat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,11 KB
La socialització: un procés mai no finit
Per començar, la socialització és un procés en el qual s’adquireixen maneres d’obrar, pensar i sentir, pròpies de la societat en la qual habitem.
Què vol dir fer-se membre d’una societat?
En aquest procés hi ha una integració de la cultura en la nostra consciència, la qual presenta una doble funció:
- Procés alliberador: No tenim la sensació d'estar sotmesos a una pressió d’autoritat.
- Procés de coacció: Estem condemnats a ser objectes de les institucions socials per tenir una consciència tranquil·la i merèixer respecte.
Pertànyer a una societat vol dir compartir amb els altres membres idees o trets per poder identificar-nos amb nosaltres mateixos, promovent elements per construir la nostra identitat.
Altres Significatius i Generalitzats
Amb els altres significatius ens referim a la família, els primers que ens introdueixen a la societat. Aquests ens transmeten mostres d’afecte, protecció, etc., i també ens mostren els primers modals i valors, els quals interioritzem ràpidament i amb facilitat.
Altres Generalitzats
Els altres generalitzats formen part d’una etapa decisiva de la nostra vida, ja que impliquen:
- La interiorització de la societat i la realitat objectiva.
- La formació de la identitat coherent i constant.
Etapes de la Socialització
- Socialització primària: (Primers anys de vida) Relacionada amb els altres significatius.
- Socialització secundària: (Anys posteriors) Relacionada amb els altres generalitzats i el món social.
Resocialització
En les socialitzacions secundàries, l’individu interioritza realitats amb les quals no se sent identificat amb els altres, fent que es trenqui la base ja interioritzada, donant lloc al procés de resocialització.
Després té lloc la socialització secundària, on el present és reinterpretat per adaptar-se a les interioritzacions del passat.
Funcions del llenguatge
El llenguatge ens converteix en éssers socials i lingüístics, permetent-nos expressar. Aquest pot ser un procés coercitiu i també d’iniciació.
El llenguatge té un caràcter impersonal, proporcionant a l’infant la capacitat de convertir-se en objecte per a ell mateix. L'experiència és un element clau que relaciona el llenguatge i la socialització, i que fa que l’individu construeixi la seva biografia a través d’experiències passades.
El procés de fer-se “social”
L’infant primer aprèn a reconèixer certes actituds en els altres fins a entendre els seus significats, per a després representar-los en rols. Això implica ficar-se a la pell dels altres per reconèixer actituds i després adoptar-les. L’infant adapta aquests rols en els primers estadis de la socialització.
El procés de fer-se persona (Self)
L’infant construeix una identitat personal (self). L'infant també és socialitzat dins d’un món particular del self. El que té lloc dins la consciència individual en tot aquest procés ho trobem expressat en els conceptes meadians de jo (I) i mi (me).
El pensament és una conversa interior amb nosaltres mateixos, conversa que es fonamenta en dos pilars:
Agents socialitzadors
Són aquells grups o contextos socials en els quals tenen lloc els processos socialitzadors.
Aquests apareixen des del primer moment del procés, és a dir, quan neixem. Els primers a introduir-nos en la societat són principalment:
- Els pares/família (influència primària).
- L’escola de parvularis (gran influència inicial).
Més tard, apareixen altres grups importants. Aquests valors i rols es van interioritzant més, creant la consciència individual, on l'individu es va sentint més identificat amb el grup d’iguals i la societat en general.