El Procés de Producció Gràfica: De la Preimpressió a l'Acabat Final

El Procés de Producció Gràfica

La producció gràfica es divideix en tres fases principals: la preimpressió, la impressió i la postimpressió. Tot i que algunes impremtes només realitzen la preimpressió, és habitual que una mateixa empresa pugui gestionar els tres processos.

Fase 1: La Preimpressió (El Procés Més Laboriós)

La preimpressió és el procés més llarg i laboriós, ja que és la base de la qual depèn la resta de fases i on es concentra una inversió econòmica important. Aquesta fase inclou:

• La preparació d'originals (amb la participació de fotògrafs, redactors, etc.).

Tractament d'Imatges i Maquetació

Les imatges han de ser prèviament tractades amb programari (com *Photoshop*) per ajustar la resolució, la mida, els filtres i el color adequats. Un cop preparades, els elements es col·loquen i es compaginen seguint la retícula i el criteri establert prèviament en el llibre d'estil visual.

És imprescindible realitzar proves (*proofing*) per comprovar que tot el contingut sigui correcte.

Imposició Digital

Finalment, abans d'enviar el material a la impremta, es realitza la imposició digital. Aquesta consisteix a ordenar sistemàticament les pàgines en el plec d'impressió, tenint en compte la manera peculiar en què el paper serà doblegat posteriorment. Un cop establert, el fitxer s'envia a la impremta.

Fase 2: La Impressió

La impressió consisteix en la reproducció massiva del document a partir de la imposició digital de tota la publicació. Els factors que varien són els sistemes d'impressió i els suports utilitzats (els quals, al seu torn, condicionen la preimpressió).

Un repte fonamental en aquest procés és la dificultat d'aconseguir que totes les impressions siguin exactament iguals.

Fase 3: La Postimpressió (Enquadernació i Acabats)

La postimpressió inclou l'enquadernació i els acabats finals. Això pot implicar elements addicionals o tractaments tradicionals, com ara la plastificació de la coberta.

Evolució del Procés: El Flux de Treball Digital

Actualment, el procés d'impressió es gestiona majoritàriament de forma digital. En els sistemes més tradicionals, el document es transfereix de l'ordinador al fotolit (*film*) i d'aquí a la planxa d'impressió.

En el sistema clàssic, la multiplicitat de passos intermedis pot provocar el deteriorament del resultat final o l'aparició d'errors durant el procés.

Sistemes Digitals Moderns (CTP, CTF, CTPress)

La forma més moderna i eficient de treballar inclou els següents sistemes directes:

• **Computer to Plate (CTP):** De l'ordinador directament a la planxa.
• **Computer to Film (CTF):** De l'ordinador directament al fotolit.
• **Computer to Press (CTPress):** El sistema més habitual i avantatjós. És molt millor que el sistema clàssic perquè redueix errors, és molt més àgil i minimitza els passos intermedis.

Organització del Treball i Tipus d'Impremta

En l'àmbit professional, l'habitual és evitar els macromoviments interns i optar per fluxos de treball en línia. Els grans diaris, per exemple, solen tenir la seva pròpia impremta per garantir l'automatització i evitar la dependència de tercers.

Existeixen les impremtes comercials (que utilitzen màquines d'impressió a plecs o a fulls) i les rotatives.

Aclariment sobre les Rotatives

L'expressió «el diari està a rotatives» és un ús incorrecte del concepte. Avui dia, *totes* les màquines d'impressió són **rotatives**, ja que el terme fa referència al fet que el paper passa entre **cilindres**, ja sigui en format de **plecs** o de **bobines**.

Gestió i Mesurament del Color

Al costat de la màquina d'impressió, s'utilitza una llum estandarditzada (que simula la llum solar) per a la inspecció. El color percebut depèn directament de la quantitat de llum que rep el paper.

Per evitar variacions i garantir la consistència, la mesura del color del paper es realitza amb taules de mesurament sota una il·luminació de **7700 graus Kelvin**. Aquest procés permet verificar si el color es reprodueix fidelment segons les expectatives inicials.