El procés de la mecanització de la indústria tèxtil a Gran Bretanya

1. FACTORS IMPULSORS DE LA INDUSTRALITZACIÓ

11. La revolució agrícola

Un seguit de Transformacions en l’agricultura que es coneixen com a revolució agrícola van fer possible un increment de la producció d’aliments i de la productivitat agrícola A Gran Bretanya. 1650, la producció d’un llaurador permetia alimentar 1,5 Persones; l’any 1800 havia augmentat a 2,5 persones.

Tres Innovacions agràries mes importants:

-La Difusió duna nova rotació de cultius Sistema Norfolk que combinava la sembra de cereals que empobreixen la terra, amb la De plantes farratgeres que la enriqueixen. Aquesta rotació va permetre suprimir El guaret i ampliar la superfície cultivada. També va repercutir a la ramaderia Que va augmentar notablement.

-La Introducció d’eines noves i de nous cultius i fertilitzants va comportar l’augment i diversificació d’aliments.

-Els Canvis en l’estructura de la propietat agrícola per mitja del tancament i la privatització dels camps oberts (openfields) i de terres comunals.

1.2 La revolució demogràfica

L’augment de L’oferta d’aliments des de mitjan Segle XVIII va fer possible un creixements de la població.
La Gran Bretanya va viure una gran explosió demogràfica, 1800-1900  es va triplicar el nombre d’habitants.

Causes:

-La  reducció de la taxa de mortalitat, resultat de la millora en Alimentació, alguns avanços mèdics i higiènics com la difusió de l’ús del sabó, Una millor alimentació que els va fer més forts respecte a epidèmies i Malalties

-La natalitat va augmentar per la Disminució de l’edat de matrimoni. Cap a la segona meitat del Segle XIX, la natalitat va començar a davallar per la reducció de la mortalitat infantil.

L’increment de la població va suposar un gran estímul per la Industrialització: mà d’obra abundant i un augment del nombre de consumidors.

1.3 Les noves fonts d’energia

La Introducció de noves fonts d’energia va afavorir el pas de la manufactura a la Indústria i la mecanització dels sistemes de producció.

La gran Revolució va ser la màquina de vapor, (James Watt 1769) accionada mitjançant la combustió de carbó.

1.4 La revolució  dels transports

A mitjan del Segle XVIII, a la Gran Bretanya, per poder traslladar matèries primes i Mercaderies, van millorar els camins I van construir gran nombre de canals.

Però la Veritable revolució en el transport va ser el ferrocarril, va aportar més rapidesa i més capacitat de carrega, un Cost menor per unitat transportada i major seguretat. Açò va ser possible Gracies a la invenció de la locomotora (Stephen,1829). Robert Fulton, va aplicar la maquina de vapor a la navegació. El ferrocarril i el vaixell de vapor van facilitar els intercanvis entre els Centres de producció i consum a l’interior i l’exterior del país. 

1.5 L’impuls del mercat

Les millores En les infraestructures i el transport van fer possible una economia de mercat la qual no es Produïa per l’autoconsum sinó per la venda. L’impuls de l’expansió comercial Britànica va provenir del mercat Exterior, però la transformació més grans va ser el desenvolupament del mercat interior.
La seua consolidació Va ser un procés més lent afavorit pel creixement de la població i augment del Nombre de consumidors, la capacitat adquisitiva, i millores al transport.

2 . PER QUÈ ES VAN TANCAR LES TERRES DE CULTIU?

Des de l’Edat Mitjana, el mètode agrícola predominant a Europa era: la rotació de cultius per Mitjà de camps oberts (openfield):
Sistema Basat en els drets comunals, que practicava una agricultura de supervivència (autoconsum).

L’augment de La demanda d’aliments i dels preus agrícoles al Segle XVII va estimular als Grans propietaris a augmentar la producció per a obtindré beneficis més alt, Van decidir concentrar les parcel·les dels seus camps i tancar-les, apropiar-se De les terres comunals i desvincular-se del cultiu col·lectiu. Així van poder Cultivar les terres tancades (enclousures) segons els convingueren. Molts Menuts propietaris i llauradors sense terres, privats de les seues terres o de L’ús de les terres comunals s’hi van oposar, però les diligencies per a Presentar una protesta eren cares i difícils. Tot açò va ser decisiu per la Privatització de la propietat agrícola i la consolidació d’una agricultura de mercat.

Openfield:

Sistema de camps oberts, que els Dividia en tres zones. Dues per al cultiu de cereals i una tercera per al Guaret. Per evitar que totes caigueren en guaret cada propietària havia de Tenir parcel·les en cada zona i havia de seguir la rotació comunitària Obligatòria.

Enclousures:

Sistema de terres tancades, les Parcel·les van ser limitades i agrupades amb tanques. En aquest procés el que Tenien parcel·les menudes van haver de vendre-les als grans propietaris, que També es van apropiar de les terres comunals. La majoria dels llauradors van Haver de llogar-se com a jornalers o emigrar a les situats en busca de feina.

3 ELS NOUS TIPUS S’INDÚSTRIA

3.1 La mecanització del sistema fabril

Les noves Fonts d’energia hidràulica i de vapor, van impulsar la mecanització del procés Productiu, gracies a les noves maquines que produïen nit i dia. La nova Maquinaria es va aplicar a l’agricultura la indústria i els mitjans de Transport, va provocar un augment de la producció i qualitat i del comerç a Distancia.

La mecanització Va estimular la implantació del sistema Fabril , una nova manera d’organitzar la producció i el treball.
L’element Central d’aquest model era la fabrica que reunia els dos factors de producció: El capital, i el treball.
Va comportar la ruïna de molts Artesans, la fi del domèstic System i el començament de la producció en sèrie.

3.2 La indústria cotonera

El primer Sector que va mecanitzar la producció fou la indústria cotonera, una fibra Vegetal pròpia de climes subtropicals que els anglesos van difondre per Europa. Pel fet de ser un teixit més higiènic i confortable, la demanda va augmentar Ràpidament.

Alguns Empresaris van introduir innovacions, llançadora De volant (Jon Kay, 1733) que va augmentar la velocitat i va donar més Amplària a les peces. La filadora jènua, Que funcionava a vapor i va augmentar la productivitat de la filada. El teler mecànic també a vapor.

Els Empresaris tèxtils que disposaven d’una matèria prima de baix preu i una ma D’obra barata va obtenir grans beneficis.

3.3 La indústria siderometal·lúrgica

La necessitat De ferro per a fabricar maquinaria, construir ponts i produir armament, va Estimular la indústria siderúrgica.
En busca d’un combustible més efectiu que el carbó vegetal, Abraham Darby va Idear un mètode que utilitzava el carbó De coc (mineral), amb més poder calorífic.

Altres Innovacions que caben destacar com el convertidor De Bessemer va transformar el ferro fos en acer.

El Desenvolupament de la siderúrgia va fer possible el de la metal·lúrgia, dedicada a la fabricació de maquines per a l’activitat Industrial.

3.4 La mineria del carbó i el ferro

La maquina de Vapor i la indústria siderúrgica necessitaven grans quantitats de ferro i Carbó. El desenvolupament de la mineria va ser possible gràcies a la Utilització de bigues de ferro, i a La introducció de carrils i vagonetes, facilitant l’extracció i Transport del mineral.

3.5 L’expansió  de la industrialització

Iniciat a la Gran Bretanya, es va expandir durant el Segle XIX per tota Europa. Les Transformacions econòmiques van començar a França i a Bèlgica, degut al carbó, i més Tard Alemanya.

Italià i Espanya, el creixement va ser més tarda i en molts casos incomplet. L’Europa oriental, nomes en zones molt austrohongarès Van establir una industrialització incipient. En la resta del món només Estats Units i Japó van desenvolupar una industria semblant.