Procés d'Industrialització a Catalunya i Espanya al Segle XIX

El Procés d'Industrialització (S. XIX)

La Consolidació de la Indústria Tèxtil Cotonera

Es van introduir les màquines de filar angleses que van revolucionar la producció.

La consolidació de la indústria cotonera moderna (1802) es va produir quan es va prohibir l'entrada de cotó filat. La producció es va adequar al mercat interior espanyol i a les colònies.

La indústria tèxtil va créixer a un ritme alt. El 1832 es va instal·lar la primera màquina de vapor a la fàbrica Bonaplata. El 1861 els fusos mecànics havien substituït els manuals. La mecanització va comportar una disminució de costos i preus de venda, la qual cosa va augmentar la demanda en la indústria cotonera.

Expansió i Límits de la Indústria Tèxtil

El 1874 es va iniciar una nova fase expansiva, marcada per:

• La mecanització del teixit.
• La renovació de l'estructura industrial.
• L'extensió al sector de la llana català.

Les quantitats absolutes produïdes eren molt petites comparades amb altres països.

Els límits de la indústria tèxtil eren l'escassetat de carbó i la debilitat del mercat espanyol.

Mineria i Siderúrgia: L'Expansió (1868)

L'Expansió de la Mineria

L'expansió es va produir per l'augment de la demanda. Es van explotar importants jaciments de plom, coure i mercuri.

L'augment de la demanda de carbó va ser afavorida per la màquina de vapor i el desenvolupament de la siderúrgia.

La mineria de ferro va ser un sector en expansió. L'escassetat de demanda interna va fer que la producció fos destinada a l'exportació cap a Gran Bretanya, França i Bèlgica. L'auge de les exportacions va convertir Espanya en el proveïdor principal d'Europa de mineral de ferro.

La Indústria Siderúrgica

Aquest sector va acompanyar el tèxtil en la implantació de la indústria moderna. Va estar lligada a la mineria de ferro perquè la producció de ferro laminat exigia grans quantitats de combustible.

Es va intentar crear una siderúrgia (1826) a Màlaga, però va fracassar per l'ús de carbons vegetals, que elevaven els costos de producció.

Els jaciments d'hulla a Astúries van convertir la regió en el centre siderúrgic d'Espanya. Tanmateix, l'arribada de carbó gal·lès va comportar la pèrdua de competitivitat de les empreses asturianes.

Transformacions en l'Agricultura

Reformes i Conseqüències

Les principals reformes van ser:

• L'abolició del règim senyorial.
• La desvinculació de la propietat.
• La desamortització de les terres de l'Església.

Es va donar llibertat als propietaris per disposar de les seves terres i fruits. Es va consolidar la propietat privada i la terra es va transformar en mercaderia.

L'augment de la rompuda de terres i la gran expansió de cereals va facilitar el creixement de la població. La vinya va ser un producte d'exportació i es va estendre el conreu de blat i patata.

La ramaderia ovina va patir un retrocés per la baixada de les exportacions de llana.

Estructura de la Propietat i Classes Socials

No hi va haver modernització de les tècniques de conreu. L'augment lent de la producció es deu al fet que l'estructura de la propietat no fomentava la millora tècnica:

• Els minifundis eren insuficients per alimentar les famílies.
• Els latifundis no ajudaven a millorar la productivitat.

Els pagesos es van convertir en arrendataris sense cap dret sobre les terres.

La classe mitjana (aproximadament el 15% de la població) agrupava mitjans propietaris de terres i comerciants. La seva riquesa i influència eren menors que les de l'elit. A Catalunya, els menestrals formaven part de la petita burgesia. Es va donar l'oportunitat que els pagesos paguessin i es convertissin en propietaris de terres.

El Desenvolupament dels Transports

El Ferrocarril

El primer traçat ferroviari (1848) unia Barcelona i Mataró. Es va haver d'esperar la Llei General de Ferrocarrils (1855) per a una etapa de construcció intensa. La crisi financera de 1866 va provocar l'enfonsament de les accions de ferrocarril a la borsa i va aturar la construcció.

La rapidesa en la construcció es va deure a les subvencions que oferia el govern, amb una aportació important de capital català.

Es va establir una amplada entre carrils més gran que la de les línies europees, la qual cosa dificultava els intercanvis per ferrocarril amb la resta d'Europa, ja que transbordar mercaderies suposava costos addicionals. L'estructura radial amb centre a Madrid dificultava les comunicacions transversals.

Finalment, la llei va autoritzar importar materials lliures d'aranzels.

Un problema per aconseguir el creixement comercial va ser l'escàs desenvolupament industrial de moltes regions espanyoles. Aquesta manca de demanda dificultava el creixement de la producció.

La navegació va ser un nou element de transport al segle XIX que va incrementar les exportacions (especialment de vi i oli).

El Moviment Obrer

Luddisme i Associacionisme

La introducció de màquines va suposar la pèrdua de llocs de treball i la baixada de salaris. Treballadors de la indústria artesana de localitats veïnes van assaltar Alcoi i van cremar els telers mecànics. Un altre incident de luddisme va ser l'assalt a la fàbrica Bonaplata el 1835.

La lluita obrera es va centrar en la defensa del dret d'associació. Catalunya concentrava el proletariat industrial, on va néixer l'associacionisme obrer. Hi havia organitzacions que funcionaven com a societats de protecció (la primera va ser la Societat de Protecció Mútua de Teixidors del Cotó).

Conflictes i Vagues

Es van produir conflictes vaguístics entre 1840 i 1850, tant en camps com en ciutats.

Durant el Bienni Progressista (1854-1856) es van tornar a autoritzar les associacions obreres. El primer gran conflicte a Barcelona va ser una reacció a la introducció de noves màquines filadores que estalviaven mà d'obra. La repressió contra el moviment va generar la vaga general del 1855.

Hi va haver un fort moviment d'ocupació de terres a Andalusia, Aragó i Castella, i el 1857 una revolta va sacsejar diversos pobles de Sevilla.

El moviment va fracassar per la manca de política clara i la por a la seva radicalitat, però les revoltes van continuar.