El procés de globalització econòmica i les organitzacions internacionals
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,53 KB
El procés de globalització econòmica
6.1.- Progrès de les noves tecnologies de la comunicació.
L'aplicació de les noves tecnologies de la comunicació ha fet possible la globalització econòmica, ja que els contactes i els intercanvis entre les diverses seus d'una mateixa empresa o entre empreses diferents es poden establir d'una manera instantània i simultània. A escala mundial, l'aplicació d'aquestes noves tecnologies ha comportat:
- La deslocalització i la desestructuració industrial. Les industries es poden ubicar a qualsevol indret del món, allà on trobin més avantatges. A més, es poden fraccionar per tal d'estar presents a d'altres llocs i proveir els mercats segons la demanda.
- L'augment dels serveis d'informació i cultura. Aquests serveis són imprescindibles per conèixer els mercats, afavorir el consum i desplaçar-se amb facilitat per la xarxa de comunicacions.
- La mobilitat geogràfica. Les persones es poden desplaçar amb més llibertat a escala planetària.
- La lliure circulació de capitals. Fins fa aproximadament una dècada, els governs dels estats controlaven els moviments de capital entre països, de manera que un empresari no podia moure capital d'un país a un altre sense una autorització prèvia del govern.
Actualment aquesta situació ha canviat: en una gran part dels països del món, el capital es pot invertir sense autorització prèvia del govern.
Segons la funció, es considera que hi ha dos tipus de capitals:
- Capital productiu. És el que s'inverteix en activitats empresarials de tipus industrials o de serveis. Quan les empreses necessiten capital, una de les opcions que poden dur a terme és emetre accions i vendre-les en borsa.
- Capital financer. Opera en borsa tant a curt termini com a llarg termini, per ser invertit en les accions de les empreses o per especular amb els tipus d'interès. El capital financer pot provocar crisis econòmiques si es retira amb rapidesa, ja sigui perquè s'ofereixen oportunitats millors o perquè hi ha algun indici de perill per als guanys de l'inversor.
Els darrers anys, el capital financer ha aconseguit grans beneficis especulant amb els diners, fet pel qual les empreses han hagut d'esforçar-se a millorar els seus resultats per atreure capital productiu.
La liberalització dels mercats financers
En els mercats financers és possible comprar o vendre valors, accions i opcions de futur.
Aquests són mercats que es basen essencialment en l'especulació, la borsa n'és un exemple.
Els mercats financers poden ser de tipus diversos: de capitals, d'assegurances, de divises, etc.
El procés de liberalització dels mercats financers ha estat el resultat de les mesures que van adoptar a partir del 1979 els governs de Ronald Reagan i Margaret. Des d'aleshores, el capital circula fàcilment per les borses de tot el món, tot i que es concentra d'una manera especial als EUA, als països de la Unió Europea i el Japó.
Dins dels mercats financers, el mercat de capitals és el que ha crescut d'una manera més accelerada; actualment mou cada dia un valor que s'estima en 1,5 bilions de dòlars. Els diners s'inverteixen en les borses dels països que ofereixen oportunitats més avantatjoses i on s'espera que s'obtindran més beneficis. La inversió de capitals comprant accions de les empreses que cotitzen en borsa fa possible el desenvolupament d'activitats industrials i de serveis, i la creació de feina i de riquesa.
Tanmateix, la compra d'accions també pot ser la causa d'una forta especulació si la pressió que poden exercir els inversors sobre les accions de les empreses té com a resultat valorar l'empresa i les seves possibilitats molt per sobre del seu valor real. Aquest fet pot crear situacions de crisi. A l'Estat espanyol s'inverteix capital al mercat mundial i a les dues borses de Barcelona i Madrid, les quals han atraient, també, molt capital estranger. Però aquestes borses queden a força distància de les tres grans borses de referència mundial: Nova York, Londres i Tòquio.
Les organitzacions internacionals
8.1.- Organitzacions internacionals
Una organització internacional és la que inclou membres de dos o més països que cerquen una cooperació política, econòmica o d'un altre tipus. La globalització ha fet evolucionar les característiques i l'estructura d'aquestes organitzacions, que podem classificar en dos grups diferenciats.
- Les organitzacions internacionals públiques integrades per estats sobirans. Potser el millor exemple és l'Organització de les Nacions Unides (ONU), a la qual pertanyen tots els estats del món i té l'objectiu de vetllar per l'equilibri mundial i solucionar conflictes polítics, socials i territorials.
- Les organitzacions internacionals privades, que tendeixen a enfocar-se cap a qüestions mundials en àmbits particulars. Alguns exemples d'ONG conegudes poden ser la Creu Roja, Amnistia Internacional o Metges Sense Fronteres. No depenen de cap institució estatal ni pertanyen a cap grup polític, sinó són associacions independents de manera voluntària.
8.2.- Organitzacions internacionals de cooperació política i militar.
A més de l'ONU, al món hi ha organitzacions que cerquen d'assolir diversos graus d'acords i d'integració política entre els diferents estats membres, com l'Organització d'Estats Americans (OEA), la Unió Africana (UA) o el Sistema d'Integració Centreamericà. De vegades, aquestes organitzacions estan orientades a aspectes polítics com la defensa dels drets humans o la cooperació entre entitats polítiques noves.
Altres organitzacions estan destinades a la seguretat i la cooperació militar (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa. OSCE). En moments determinats, aquestes organitzacions han estat plantejades com a punts de referència política o ideològica. Durant la guerra freda, l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) va fer aquesta funció partint d'uns principis de cooperació militar enfront del bloc de països comunistes reunits en l'anomenat pacte de Varsòvia.
Espanya és membre del Consell d'Europa i de l'OSCE, observador permanent de l'OEA i membre de l'OTAN des del seu ingrés el 1982.
Intervencionisme: acció sistemàtica d'un govern que té per objecte afectar l'activitat econòmica.
Dèficit comercial: excés d'importacions de béns, de serveis i de valors financers per damunt de les exportacions similars.
Nuts: són les sigles de les unitats territorials estadístiques; corresponen a unes divisions del territori de que la UE utilitza amb finalitats estadístiques.
Economies d'escala: estructura d'organització empresarial en la qual els guanys de la producció s'incrementen i els costos disminueixen com a resultat de l'augment de les dimensions de la planta o l'empresa.
Codecisió: procediment que es fa servir per a la majoria de la legislació europea. Si el Parlament no està d'acord amb una proposta de llei, es presenta a un comitè que assolirà un acord per tornar a presentar la llei perquè sigui aprovada.
Eurozona: països de la UE que tenen l'euro com a moneda.
Fons estructurals: fons de la UE per a infraestructures i equipaments de les zones més endarrerides.
Fons de cohesió: fons de la UE per als països amb més deficiències en medi ambient i transport.