Procés de Filat i Tissatge: Guia Completa de Teixits i Telers
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Tecnología Industrial
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,12 KB
El Procés de Filat Tèxtil
Filar consisteix a estirar, torçar i cargolar les fibres per obtenir-ne un fil continu i resistent. Quan s'estiren, es posen les fibres paral·leles; quan es torcen, s'uneixen unes fibres amb les altres, i quan es cargolen, es preparen per als processos següents. Després de filar, un cop tenim els fils prou estirats i retorçats, amb el gruix i la resistència necessaris, cal iniciar el procés tèxtil.
El Tissatge: Creació de Teixits
El tissatge és el procés d'elaboració de teixits i peces de roba a partir de fils. Els teixits convencionals, anomenats plans o de calada, es formen encreuant dos conjunts de fils:
Components Essencials del Teixit
- Els fils d'ordit, disposats longitudinalment, que determinen la llargada i l'amplada de la peça de roba.
- Els fils de trama, que s'entrellacen transversalment amb els d'ordit.
Característiques del Teixit
Els teixits es caracteritzen també per la densitat, que és el nombre de fils per centímetre de teixit, i pel lligament, que és la manera com s'entrecreuen els fils d'ordit i de trama.
Tipus de Teixits Plans o de Calada
Segons el lligament, o combinació dels fils d'ordit amb els de trama, els teixits poden ser de tafetà, de sarja i de setí o ras.
Lligament de Tafetà
El tafetà és el lligament més senzill. Cada fil de trama passa alternativament per sobre i per sota dels fils d'ordit. Aquest lligament permet obtenir teixits que no tenen ni dret ni revés. Algunes teles fetes amb lligament de tafetà són la batista, les teles de lli i la lona.
Lligament de Sarja
El lligament de sarja fa una mostra en diagonal amb més o menys relleu, i té dret i revés. Els punts de lligament es desplacen un espai cap al costat en cada passada que fa la trama. Dos exemples de teixit de sarja són la gavardina, que pot ser d'estam o de cotó, i la roba texana.
Lligament de Setí o Ras
En el lligament de setí o ras, el fil d'ordit passa per sobre de quatre passades de trama, o a l'inrevés. En el primer cas, el teixit resultant és el setí; en el segon, el ras. Tant l'un com l'altre tenen un ordit molt espès i dens, per això la superfície és tupida i llisa.
El Teler: Màquina de Teixir
El Teler Tradicional
El teler és la màquina on es teixeixen els teixits plans o de calada. Els fils d'ordit procedents de les bobines són col·locats paral·lels al plegador d'ordit gràcies a una màquina prèvia anomenada ordidor.
El Teler Jacquard
El teler Jacquard incorporava uns cartrons perforats amb l'esquema del dibuix que es volia que tingués la tela; això permetia seleccionar els fils d'ordit un per un, en l'operació de pujar o baixar. Aleshores, el pas de la trama generava el dibuix sobre el teixit. Aquest teler, ideat el 1805, es considera el precedent de la informàtica.
Telers Moderns
Els telers actuals de raig d'aigua o aire prescindeixen de la llançadora. Disposen de raigs d'aigua o d'aire a alta pressió que empenyen la trama a través de l'ordit. Els telers més innovadors són els de calades múltiples, que permeten fer diverses passades de trama al mateix temps.