Procés i Disseny de la Investigació Social: Guia Completa

Mòdul 1: Procés i Lògica de la Investigació Social

El disseny de la recerca ha de trobar l'equilibri entre les constriccions pràctiques (temps, diners, localització i disponibilitat de dades) i els requeriments teòrics, lògics, els objectius i les preguntes de la recerca.

Les etapes s'engloben dins de dos processos genèrics:

1. La construcció del marc teòric de la recerca.
2. El disseny empíric de la recerca, que inclou l'anàlisi de les dades.

Els resultats de l'anàlisi ens tornen a remetre a la teoria i les hipòtesis, que d'aquesta manera queden confirmades, refutades, matisades o modificades. King, Keohane i Verba (2000) i també Goldthorpe (2000) argumenten que la lògica inferencial científica s'ha d'aplicar tant als mètodes quantitatius com als qualitatius. La diferència entre tots dos es troba en la manera de seleccionar i recollir les dades. Les dues metodologies han de seguir bàsicament les mateixes etapes de la recerca i aplicar la mateixa lògica en la mesura possible.

El Marc Teòric en la Recerca Social

Manheim i Rich defineixen les teories com a conjunts de conceptes lògicament relacionats que representen el que pensem que succeeix al món. Les teories proporcionen les raons que expliquen per què els fets estan connectats de manera determinada; ens ofereixen una estructura per a observar-los i interpretar-los. Amb la formulació teòrica iniciem el procés de la recerca, després passem al disseny empíric que és el pla o l'estratègia que fem servir per a recollir i analitzar les dades que responen als criteris teòrics establerts anteriorment.

Tema i Formulació de les Preguntes de Recerca

Per a dur a terme la recerca, necessitem concretar el tema o problema, és a dir, cal formular el tema com a preguntes de recerca. En la recerca empírica les preguntes es remeten a descripcions o explicacions de la realitat sociopolítica.

• Les preguntes descriptives fan referència a com és un fenomen, on es dona, quan, en quin grau, en quina quantitat, etc. Miren de caracteritzar un fenomen i determinar-lo.
• Les preguntes explicatives fan referència al perquè, a quin efecte i com es produeix, per mitjà de quin procés, en quines condicions i de quina manera, etc. Tracten del perquè es dona un fenomen, de l'efecte o influència d'un factor sobre un altre o de com es produeix o succeeix un fenomen.

Definició i Tipus d'Hipòtesis

Les hipòtesis són proposicions que o bé descriuen una situació, o bé donen una explicació sobre diferents fenòmens, els quals posen en relació. Les primeres són hipòtesis descriptives i les segones són hipòtesis explicatives.

• Les hipòtesis descriptives simplement "declaren" o "afirmen" com és un fenomen.
• Les hipòtesis explicatives relacionen la variació entre dos elements, fenòmens o propietats.

Les hipòtesis han de seguir 4 normes:

1. Cal que siguin extretes o deduïdes lògicament d'una teoria o del marc teòric establert a la recerca.
2. Cal que siguin verificables empíricament.
3. Cal que siguin refutables empíricament. Les hipòtesis centrals han d’anar acompanyades d’hipòtesis alternatives.
4. Cal concretar tant com sigui possible les hipòtesis, és a dir, convé explicitar la direcció de la relació (negativa o positiva) entre els elements o variables i el tipus o forma de relació.

Conceptes i Definicions: Delimitació de l'Objecte d'Estudi

Els conceptes ens ajuden a precisar i delimitar l'objecte d'estudi i també a concretar la cerca de les dades. Així, les definicions o conceptes han de ser el menys abstractes possible i han de possibilitar l'observació empírica o, el que és el mateix, l'obtenció de dades.

Requeriments:

• Precisió.
• Suficients elements o propietats caracteritzadores.
• Referent empíric i realisme.
• Viabilitat tècnica.
• Generalitat.
• Coherència lògica amb la teoria en l’operacionalització.
• Utilitat per als objectius de la recerca.

Per tant, sempre cal trobar l'equilibri entre els diferents requeriments i valorar les diferents opcions de definicions. En realitat, els conceptes o definicions en les ciències socials són, com qualsevol element de la recerca, una cruïlla entre la teoria i la realitat i, per tant, cal no perdre mai la dimensió teòrica i mirar sempre de prop les dades que tenim, o podem obtenir, sobre la realitat.

Definicions Operacionals i Operacionalització

Les definicions operacionals inclouen els indicadors empírics dels elements o variables continguts en un concepte. Les hipòtesis de treball estableixen les relacions entre els valors o mesures dels indicadors. Aquest procés de transformació dels conceptes i hipòtesis abstractes en conceptes i hipòtesis mesurables i observables s'anomena operacionalització.

Les Variables en la Investigació Social

Per a contrastar empíricament conceptes i hipòtesis abstractes, els hem de transformar en variables.

Característiques de les Variables

Una variable té dues característiques essencials:

1. Variabilitat: L’element, fenomen o propietat assumeix diferents valors o estadis.
2. Observabilitat: La variable es pot detectar en la realitat empírica i per això és recomanable que les variables apareguin en les definicions i les hipòtesis.

Tipologia de Variables (Dependents i Independents)

1. Variables Dependents: Són les que volem explicar i, per tant, el seu valor “depèn” del valor d’altres variables.
2. Variables Independents: Són les que expliquen; els canvis en els seus valors influeixen en els valors de la variable dependent.

Tipus de variables independents:

• Intervinents o intermèdies: Condicionen les relacions entre la variable dependent i la independent.
• Antecedent: Influencia i intervé abans de la variable explicativa.
• Control: Influeixen en la variable explicativa i la variable dependent. Per tant, cal controlar l’efecte que produeix per a determinar la veritable influència de la variable explicativa sobre la dependent.

Relacions Causals i Criteris de Causalitat

Les hipòtesis explicatives poden reflectir relacions amb més o menys capacitat d'explicació de la variable dependent. Hi ha dos tipus principals de relacions que es poden establir entre les variables: les relacions de covariància (estableixen que dues o més variables varien al mateix temps) i les relacions de causalitat.

Parlem d’una relació causal forta si es compleixen els 4 criteris alhora:

1. La causa x i l'efecte y covarien junts.
2. x precedeix a y.
3. Es pot establir un mecanisme, vincle o procés causal que expliqui quins canvis en x ocasionen canvis en y.
4. La covariància de x i y no es deu a una influència sobre les dues variables d’una tercera variable.

El Problema de la Caixa Negra

Es coneixen les relacions entre variables independents i dependents i es poden establir generalitzacions, però no es coneixen els processos que han generat aquestes relacions.

Tipus de Relacions Causals

1. Directe: x és causa de y sense variables intervinents.
2. Indirecte: Produïda per la interacció de variables intervinents: x és causa de y en la mesura que ho és t, que és causa directa de y.
3. Múltiple: Les causes dels fenòmens sociopolítics són variades i nombroses.

Disseny Empíric, Mesurament i Operacionalització

El disseny empíric implica la quantificació i especificació dels conceptes i hipòtesis del marc teòric, per a poder contrastar-los empíricament.

Necessitem:

• Instruments de mesurament: Eines de treball que serveixen per a assignar valors d’alguna característica o propietat del fenomen investigat en els casos analitzats.
• Indicadors: Representació observable d’un fenomen o variable. Mai no analitzem o comparem conceptes o variables sinó indicadors de conceptes o variables.
• Valors: Són, en última instància, les observacions de l’indicador que farem servir per a avaluar les nostres hipòtesis.

Amb el mesurament, s’assignen valors a la variable en un cas determinat. Això vol dir que podem parlar amb precisió del grau en què un cas determinat manifesta la propietat que caracteritza una variable.

Nivells de Mesurament de les Variables

1. Nominal: Indica la qualitat de pertinença o de diferència. Permeten la classificació i les tipologies (gènere, religió, nacionalitat, idioma).
2. Ordinal: A part de pertinença, indica si està per sobre o per sota de les altres categories (escales de resposta: de malament a bé).
3. Numèric Interval: A més de pertinença i ordre, indica la diferència exacta entre diferents categories o valors, basada en una unitat normalitzada de la propietat que es mesura (temperatura).
4. Numèric Raó: Té totes les característiques dels altres nivells de mesurament, però comença des del 0 absolut (nivell renda, edat).

Variables Qualitatives i Quantitatives

• Qualitatives: Nominals o ordinals.
• Quantitatives: Discretes (variable numèrica que no admet decimals, com el nombre de fills) o contínues (si admeten decimals).

Mètodes d'Inferència Científica

Els mètodes d'investigació són els mètodes d'inferència científica a disposició de l'investigador que varien segons la manera de contrastar les hipòtesis:

1. Experiment (Control molt alt): Variable independent aplicada només al grup experimental; variable dependent mesurada abans i després de l’aplicació de la variable independent al grup experimental i comparada amb el mesurament de la variable dependent del grup de control.
2. Mètode Estadístic (Control mitjà): Tècniques estadístiques que aconsegueixen mantenir constants els valors de la tercera variable independent (taula de contingència per a variables qualitatives; regressió per a variables quantitatives).
3. Mètode Comparat (Control alt): Selecció curosa dels casos de manera que els valors de la variable independent es puguin mantenir constants.
4. Estudi de Casos (Control baix): No es pot establir cap tipus de control sobre terceres variables, però quan s’estudien diversos casos s’acostuma a fer una selecció mostral segons variables diferents que poden actuar de control explicatiu.

Els tres primers mètodes són generalment quantitatius. L’últim és qualitatiu.

Diferència entre Mètodes i Tècniques d'Investigació

Les tècniques d'investigació són procediments per a recollir dades i no mètodes d'inferència. Dins d'un mètode es poden fer servir diferents tipus de tècniques per a extreure'n dades.

Estratègies de Selecció per a la Recollida de Dades

1. Selecció aleatòria: Es pot fer servir quan hi ha molts casos i l’univers és gran.
2. Selecció a partir de la variable independent o explicativa (mètode de la diferència).
3. Selecció a partir de la variable dependent (mètode de la concordança).