Procés de construcció de la lectura i l'escriptura

Procés de construcció de la lectura

Fase logografemàtica

Trets:

• Imita l’acte de llegir.
• Estableix hipòtesis a partir de formats, dibuixos, context...
• Sol·licita que els adults li facin les lectures.
• Aprèn a reconèixer paraules model.
• Cerca el significat del text escrit.

Etapes (lectures de text amb imatges):

• Lectura indiferenciada: L’infant espera que l’escriptura represente els objectes i els personatges que hi ha al dibuix d’una manera equivalent. Pensa que es pot obtenir la mateixa informació tant a partir de la imatge com del text.
• Lectura diferenciada: L’infant pensa que el text només conté el nom del que hi ha representat al dibuix. És l’etapa de “l’etiqueta”: a cada imatge la seua etiqueta. L’infant proposa una lectura que o bé és el nom sense determinar (si la imatge és un tren, proposa: tren) o una frase (el tren corre) i estableix una correspondència global entre la lectura i el text escrit.

Fase alfabètica

Trets:

• Desenvolupa la consciència fonològica (s’adona que l’oralització de paraules la conformen una sèrie de sons).
• Reconeix les parts d’una unitat significativa.
• Cerca el significat.
• Cerca el funcionament del codi escrit al mateix temps que espera trobar en l’escriptura les formes pròpies de la llengua que ja coneix.

Etapes (lectures de text amb imatges):

• Correspondència quantitativa: Analitza la tira fònica i hi identifica una sèrie de sons que intenta reconèixer quantificant-los, aquesta anàlisi també l’aplica al text escrit.
  L’infant estableix una correspondència quantitativa entre la tira fònica i la tira gràfica.
  • Primerament, aplica una correspondència de quantitat global: la llargària del text oral ha de coincidir amb la del text escrit.
  • Després, aplica una correspondència de quantitat per segments: intenta fraccionar el text oral en parts que relaciona amb els segments que identifica en l’escrit.
  • Per últim, intenta una correspondència de quantitat per ordre: relaciona cada part del text oral amb els segments de l’escrit seguint una direcció.
• Correspondència entre la tira fònica i la gràfica a través d’índex: L’infant ja coneix, d’una manera progressiva, la correspondència convencional entre so—lletra i l’aplica per a comprovar les anticipacions (allò que ell pensa que “diu” el text). Quan aprèn a desxifrar el codi mostra una certa autonomia de nou lector.

Fase ortogràfica

Trets:

• Reconeix la identitat i l’ordre dels grafemes agrupats en unitats de sentit: els morfemes.
• Reconeix la categoria i l’ordre de les parts de l’oració: la sintaxi del text.
• Reconeix el tema, el tipus de text i la funció com a elements que configuren un text tant en la forma externa com interna. Elements que ajuden a anticipar el significat i a construir la comprensió.

Etapes:

• Principiants: Apliquen l’estratègia de llegir globalment els mots coneguts i ajudar-se del desxifrat en la resta de paraules. Fan poca atenció al text.
• Experts: Apliquen l’estratègia de llegir globalment el text i desxifrar solament algunes paraules desconegudes.

Procés de construcció de l'escriptura

Primer nivell: etapa indiferenciada

En aquest nivell els aprenents reprodueixen l’acte d’escriure i alguna de les característiques gràfiques formals, com l’absència d’elements figuratius, la linealitat i la separació dels elements gràfics. Les produccions consisteixen en cercles, pals, ganxos, i d’altres formes no icòniques.

Elaboren les hipòtesis següents:

• Pensen que el que s’escriu és el nom dels objectes.
• La relació que estableixen entre els signes escrits i el nom de l’objecte és global.
• Pensen que hi ha una relació quantitativa entre les característiques de l’objecte corresponent al nom i la longitud i/o grandària de l’escriptura d’aquest nom. (tren s’escriurà amb més grafies que pollet)

Segon nivell: etapa diferenciada

En aquesta etapa l’escriptura se centra més en les característiques específiques del producte i les formes gràfiques s’apropen a les lletres convencionals. S’interessen per les propietats formals dels textos escrits d’una manera més específica: nombre de caràcters, varietat interna i externa.

Elaboren les hipòtesis següents:

• Hipòtesi de la quantitat mínima de caràcters: perquè un escrit diga alguna cosa, calen entre tres i sis caràcters, generalment.
• Hipòtesi de la varietat interna: ha d’haver-hi variació en el repertori de caràcters, moltes grafies iguals no serveixen per a designar.
• Hipòtesi de la varietat externa: considera que ha d’haver-hi diferències objectives —canvi d’ordre dels signes gràfics o canvi dels signes— entre escriptures que diguen coses diferents. Al final d’aquesta etapa pot haver-hi una reducció en el repertori de signes que usa l’aprenent —solen coincidir amb alguna de les lletres del seu nom propi que ja reconeixen—, amb la qual cosa l’esforç per aconseguir la diferenciació externa és més complex. Tanmateix, sembla que guanya en capacitat d’anàlisi de les escriptures.

Tercer nivell: etapa controlada per la fragmentació sil·làbica de la paraula

En aquesta etapa l’aprenent descobreix que hi ha algun tipus de relació formal entre l’escriptura i la pauta sonora. Estableix una relació entre els elements sonors de la paraula i una relació entre aquests i les lletres que els representen.

• Hipòtesi sil·làbica quantitativa: descobreix la possible fragmentació de la tira fònica i identifica les síl·labes com a segments de l’oralitat que fa correspondre amb igual nombre de grafies en l’escriptura de la paraula.
• Hipòtesi sil·làbica qualitativa: per a cada síl·laba escriuen una grafia i aquesta coincideix amb una de les lletres que representa algun so dels que componen la síl·laba.
  Generalment aquest so correspon amb el de la vocal de la síl·laba, ja que aquest és el so nuclear, però també pot correspondre a alguna consonant. L’aplicació d’aquesta hipòtesi i la persistència de les restriccions de quantitat i varietat del nivell anterior planteja algunes contradiccions, com per exemple: peix -> e; patata -> aaa. De vegades l’aprenent resol aquest conflicte afegint-hi més grafies o canviant-ne alguna, cosa que no satisfà les hipòtesis d’aquesta etapa. En qualsevol cas aquest conflicte l’obliga a fer una anàlisi més aprofundida de les possibilitats de fragmentació de la pauta oral.

Quart nivell: etapa sil·labicoalfabètica

L’infant comença a escriure més d’una grafia per cada síl·laba. Les produccions d’aquesta etapa es caracteritzen perquè al costat d’una paraula escrita quasi convencionalment podem trobar-ne una o una part escrita segons la correspondència sil·làbica. En general, el nombre de grafies per cada paraula és inferior al d’una escriptura convencional, però l’aprenent que es troba en aquesta etapa ha escrit més d’una lletra per cada síl·laba i ha seleccionat aquells elements sonors més destacats. Per tant, la paraula està completa segons aquest nivell sil·labicoalfabètic.

Cinquè nivell: etapa alfabètica

L’infant fa una anàlisi alfabètica estricta. Estableix bàsicament la correspondència entre sons i grafies. Hi ha conflictes quan apareixen síl·labes que no es corresponen amb l’esquema bàsic: consonant+vocal, fins que no es generalitza la relació sistemàtica entre les unitats de la llengua oral (fonemes) i les grafies que les representen (lletres). Amb l’escriptura alfabètica els infants posseeixen un domini del codi escrit, però queden per resoldre els problemes de les lletres que representen més d’un so, els sons que es representen per més d’una lletra, les lletres sense correspondència sonora; la separació de paraules, etc.

Sisè nivell: etapa ortogràfica

L’aprenent inicia una estratègia nova i deixa de costat l’anàlisi del codi escrit en termes de correspondència estricta amb la tira fònica i aprèn les limitacions i restriccions de l’ortografia convencional.

• S’aplica en el reconeixement de les paraules escrites, que memoritzarà globalment (roig / despatx, home / dona). Aprèn l’ortografia “no natural”, a usar la separació de paraules, així com en els signes de puntuació.
• Utilitza els seus coneixements com a usuari de la llengua en el reconeixement dels morfemes (de flexió i derivació) i els aplica en l’escriptura de la flexió corresponent a cada paraula (menjaré / menjarem).
• Tanmateix, aprendrà les convencions pròpies del text escrit, tant les formals com les de l’organització del text segons el tema, el tipus de text i la funció.