El Procés d'Atenció d'Infermeria (PAI): Guia Completa

El Procés d'Atenció d'Infermeria (PAI)

L'Equip d'Infermeria

• Infermer/a: Professional amb titulació universitària (Diplomatura o Grau en Infermeria). Responsable final de la cura del pacient.
• Auxiliar d'Infermeria: Professional amb titulació de grau mitjà de Formació Professional de Tècnics en Cures Auxiliars d'Infermeria (TCAI). Presta cures bàsiques d'infermeria i col·labora amb la infermera/a titulada en les tasques delegades per les quals està degudament format/da.

Models d'Infermeria

Model de Florence Nightingale

Proposat a mitjan segle XIX, es basa en obtenir condicions adequades perquè la naturalesa actuï positivament sobre la salut. Considera que un entorn natural i positiu influeix de manera saludable en els pacients.

Model de Virgínia Henderson

Filosofia que defineix la professió d'infermeria. Va enumerar 14 necessitats, similars a les de Maslow. Segons el seu model, quan ens emmalaltim, perdem l'autonomia i passem a ser dependents. La infermera/a ha de realitzar aquestes tasques de cures al pacient i aconseguir que torni a ser independent com més aviat millor. El rol de la infermeria és de suplència o ajuda.

El PAI: 5 etapes

El Procés d'Atenció d'Infermeria (PAI) consisteix en l'aplicació del mètode científic a les cures d'infermeria per aconseguir que l'assistència es dugui a terme de forma ordenada, organitzada i sistematitzada. Pretén solucionar els problemes de salut del pacient.

1. Valoració: Es recullen i analitzen les dades sobre l'estat de salut del pacient.
2. Diagnòstic: S'obté un judici o conclusió per identificar els problemes de salut.
3. Planificació: Es defineixen els objectius i s'estableixen les estratègies d'actuació per assolir-los mitjançant activitats d'infermeria.
4. Execució: Es porten a la pràctica les cures programades.
5. Avaluació: Es valora la consecució dels objectius.

Característiques del PAI

• Sistemàtic
• Flexible i dinàmic
• Centrat en el pacient

Valoració: Recollida de Dades

• Completa i integral
• Validació de les dades
• Organització de les dades (per necessitats humanes - Virginia Henderson o per patrons funcionals - Marjory Gordon)

Tipus de dades

Depenent de qui aporta la dada:

• Objectives: Poden ser percebudes i fins i tot mesurades.
• Subjectives: Són les que ens explica el pacient, les sent, però no les podem verificar.

Depenent de quan ha succeït:

• Actuals: Si estan succeint en el moment.
• Històriques o antecedents: Si s'han produït en el passat.

Mètodes per obtenir dades

• Entrevista clínica (formal i informal)
• Observació
• Exploració física

Tècniques d'exploració física:

• Inspecció: Examen visual complet i detallat des del primer contacte amb el pacient.
• Auscultació: Escoltar sons corporals mitjançant l'oïda directament o amb un fonendoscopi.
• Palpació: Explorar tocant suaument i profundament amb la mà o els dits.
• Percussió: Colpejar amb els dits d'una mà sobre els dits de l'altra mà situats sobre la superfície corporal.

La valoració es registra en els documents d'infermeria de la història clínica.

Diagnòstic d'Infermeria

Judici o conclusió. És l'enunciat d'un problema de salut del pacient (real o potencial) que pot ser tractat o previngut mitjançant actuacions d'infermeria. Tipus: Reals, de risc, de salut.

Estructura del diagnòstic (PES):

• Problema de salut: Es recomanen les etiquetes diagnòstiques de la NANDA.
• Etiologia: Factors que causen o contribueixen al problema.
• Signes i símptomes: Forma en què es manifesta el problema i que validen el diagnòstic.

Planificació

Elaborar un programa complet d'assistència per atendre els problemes del pacient.

• Prioritats en l'atenció
• Objectius que s'han d'aconseguir
• Pla de cures

Característiques dels objectius:

• Referir-se al pacient
• Ser clars, concisos i realistes
• Ser mesurables i avaluables
• Ser concrets en el temps

Els plans individualitzats s'elaboren per a pacients amb problemes singulars o poc comuns. Els plans estandarditzats són per a problemes o situacions habituals, amb protocols d'infermeria (guies que descriuen les actuacions). Existeixen plans estandarditzats que permeten modificacions per adequar-se a situacions individuals. S'utilitzen cada vegada més els mitjans informàtics. El pla de cures ha de quedar registrat en la documentació.

Execució

Consisteix en posar en pràctica el pla de cures.

• Preparar el material necessari i explicar al pacient el procediment.
• Executar les activitats.
• Assegurar-se del benestar del pacient i recollir el material utilitzat.
• Registrar les activitats en els documents apropiats.

Avaluació

Comparar els resultats obtinguts amb els objectius pretesos en el pla de cures. Determinar la mesura en què s'han assolit els objectius i identificar els factors que n'afavoreixen o impedeixen la consecució. Cal avaluar el progrés del pacient durant l'atenció.

Resultats de l'avaluació:

• Objectius assolits completament
• Objectius en vies d'assoliment
• Objectius no assolits o detecció de noves necessitats

Problemes freqüents per no assolir objectius:

• Valoració incompleta o errònia
• Diagnòstics d'infermeria equivocats
• Pla d'assistència poc individualitzat
• Objectius mal formulats
• Errors en la priorització dels problemes
• Execució rutinària
• Documentació escassa

Paper del TCAI en el PAI

L'auxiliar d'infermeria participa en tots els processos del PAI, excepte en el diagnòstic, que correspon a la infermera/a titulada. El seu paper més rellevant és en l'etapa d'execució, ja que realitza les cures bàsiques al pacient.