Procés Administratiu: Organització i Gestió Efectiva

Procés Administratiu

1. Fase Mecànica: Planificació i Organització

2. Fase Dinàmica: Gestió i Control

Funció de Planificació

1. Analitzar la Situació de Partida: Detectar les oportunitats existents.
2. Marcar l’Objectiu: Definir diverses alternatives.
3. Analitzar Punts Forts/Febles de Cadascuna: S’escull la que s’adapta millor.
4. Determinar Desviacions que Produeixen: Realistes, prioritats i menor nombre de conseqüències imprevistes.

Classificació dels Plans

1. Segons l’Abast i l’Amplitud:
   - Fi o missió
   - Objectius
   - Estratègies
   - Polítiques
   - Procediments
   - Regles
   - Pressupostos
2. Segons l’Àmbit Temporal:
   - Plans a llarg termini
   - Plans a mitjà termini
   - Plans a curt termini
3. Segons la Funcionalitat:
   - Àrea comercial
   - Àrea de producció
   - Àrea d’inversió i finançament
   - Àrea de recursos humans

Funció d’Organització

1. Determinar els nivells d’organització, és a dir, controlar les tasques dins l’empresa.
2. Les funcions destinades a cada persona han de ser clares i concretes.
3. Cada persona ha de saber què fer, a qui obeir i necessiten uns bons canals d’autoritat.
4. Ha d’existir vies de comunicació en tots els sentits.

Comunicació a l’Empresa

1. Comunicació Vertical:
   Ascendent: S’origina en els empleats i acaba en els directius.
   Descendent: Té l’origen en els directius i acaba en els treballadors.
2. Comunicació Horitzontal: S’origina entre persones en un mateix nivell jeràrquic, entre diversos departaments.

Escola de l’Organització Científica del Treball

• Taylor: Es centrava en la producció industrial, pretenia racionalitzar el treball, és a dir, eliminar els temps morts i marcar els moviments justos que havia de fer cada treballador, amb la finalitat d’augmentar la productivitat. Defensaven l’existència d’una oficina tècnica per organitzar les tasques dels treballadors. Els empleats proposaven salaris basats en el rendiment per tal que el treballador tingués un rendiment i una activitat més alta.
• A mesura que va passar el temps, el sistema va ressentir-se a causa del descontentament dels treballadors que protestaven per la monotonia del treball que els produïa cansament i fatiga.

Principis Fonamentals:

• Anàlisi i disseny de càrrecs i tasques
• Especialització de funcions
• Descentralització de responsabilitats
• Racionalització del treball i supressió dels temps ociosos
• Incentius salarials basats en la productivitat

• Fayol: Era un sistema d’organització del treball que interrelacionava en major grau el factor humà. Donava importància a les diferents funcions del procés de direcció i oferia pautes per poder organitzar-les. Remarcava la necessitat d’una estructura jerarquitzada on s’admetia la unitat de comandament, és a dir, cada persona depenia d’un únic superior. Per ell, la funció més important era l’administrativa perquè depenien totes les altres.

Principis Fonamentals:

• Divisió del treball
• Jerarquia ben definida
• Equilibri entre autoritat i responsabilitat
• Unitat de comandament i direcció
• Remuneració equitativa i satisfactòria

Diferències:

Ambdós volien que el directiu fes una planificació, gestió, organització i control. Només hi havia un organitzador i els salaris havien de ser justos per a tots.

Divisió de Treball

Fa referència al nombre de tasques diferents en les quals es distribueix el treball necessari per produir un bé o servei.

L’Organització Formal

Es defineix com l’estructura intencional definida on l’empresa situa al lloc més convenient cadascuna de les persones que en formen part i que cooperen entre si per assolir els objectius.

Divisió en Departaments:

• Per Funcions: S’organitzen segons la seva especialització.
• Per Zones Geogràfiques: S’organitzen de manera que coneguin la zona.
• Per Productes: L’agrupació de treballadors segons el producte final que s’obté.
• Per Processos: Fases que componen la cadena de producció.

Relacions Lineals:

Es produeixen quan hi ha ordres i una altra les obeeix.
Avantatges: Facilitat per entendre’s, l’autoritat i les àrees de responsabilitat estan ben definides, cada treballador sap a qui obeir.
Desavantatges: Hi ha una falta d’especialització dels directius ja que comprenen molts camps, falta de flexibilitat per adaptar-se als canvis i falta de motivació.

Relacions de Staff:

La finalitat és l’assessorament per especialistes.
Avantatges: Permet la intervenció d’especialistes que assessoren diversos departaments i segueix amb la relació en el sentit que cada persona depèn d’un altre.
Desavantatges: Les decisions són lentes i aquest departament representa un cost addicional per a l’empresa.

Relacions Funcional:

Conjunt d’especialistes que tenen autoritat en la seva especialitat.
Avantatges: L’empresa pot disposar d’especialistes dins seu i els empleats es dediquen només a la seva especialitat. Les comunicacions es fan directament sense intermidiaris.
Desavantatges: Els empleats poden rebre ordres de més d’un cap, poden arribar a ser contradictòries, per tant creen conflictes de convivència.

Model Matricial:

És per empreses industrials.
Avantatges: És una organització flexible, pot variar segons els projectes que es presenten. Manté una estructura habitual.
Desavantatges: Cal coordinar totes les persones que intervenen en un projecte, encara que siguin de diferents àrees.

Funció de Gestió o Direcció

Alta Direcció: Planifiquen a llarg termini i són responsables del compliment dels objectius. Supervisen el funcionament global de l’empresa.
Nivell Intermedi: S’encarreguen directament de l’execució i control de la planificació general. Són els caps de departament.
Nivell de Gestió: Són els que assignen les tasques als treballadors, executen i controlen tots els procediments que cal seguir.

Funcions del Directiu

• Escollir les tasques que cal dur a terme, classificar tots els passos necessaris.
• Transmetre les tasques als treballadors.
• Dona instruccions als treballadors per fer les tasques.
• Crea situacions de treball favorables amb la finalitat de motivar els treballadors.

Tipus de Lideratge

• Lideratge Autoritari: És un estil dominant per part del líder, sol prendre ell les decisions. Acostuma a exigir que l’obeeixin i li agrada supervisar ell mateix els treballadors.
• Lideratge Democràtic: Busca ser un membre més de l’equip, les decisions es solen prendre entre treballadors sota la seva supervisió, guia i consentiment.
• Lideratge Liberal: La participació del líder és mínima i dóna llibertat als treballadors per a les decisions.

Douglas McGregor:

Va estudiar el comportament del directiu i va observar que depenia de la visió que tenien els treballadors.
Teoria X: Els treballadors tenen aversió a la feina, treballen el mínim possible. No tenen ambició i no volen responsabilitats. Prefereixen que els manin i no volen canvis, però sí mètodes coneguts.
Teoria Y: Volen treballar, creuen que l’energia la desprenen en equip. Tenen ambició, imaginació i creativitat. Volen responsabilitats i es senten responsables de la seva feina.

William Ouchi (Teoria Z):

Va comparar les gestions dels nord-americans i els japonesos. Els japonesos promouen una relació estreta amb el treballador. En aquestes empreses es confia en el treballador. La teoria Z va encaminada cap a la feina conjunta, considera que tots els empleats són importants en l’empresa. Vol millorar la productivitat empresarial.

Cristiano Ronaldo: Un Exemple d'Èxit

Cristiano Ronaldo dos Santos Aveiro és una superestrella del futbol portuguès que ha batut molts rècords mentre jugava per als clubs Manchester United, Real Madrid i Juventus, així com per a la selecció nacional portuguesa.
Cristiano va néixer el 5 de febrer de 1985 a Madeira, Portugal. És el més jove de quatre germans i va créixer en un barri de classe treballadora. El seu pare, que treballava com a responsable d'equip en un club, el va introduir al futbol.
Als 10 anys, Ronaldo ja era reconegut com un fenomen, com altres futbolistes, i tot el que volia era jugar i veure futbol. Durant l'adolescència, el talent de Ronaldo va millorar cada vegada més i després de diverses temporades amb el Nacional de l'illa de Madeira, el 2001 va signar amb el Sporting de Portugal amb l'objectiu de fer el millor possible.
També el 2001, el Manchester United va pagar molts milions per fitxar-lo quan només tenia 16 anys. Va jugar allí durant 8 anys, guanyant títols tant d'equip com individuals. Després d'aquestes bones temporades, el 2009 el Real Madrid el va fitxar.
Al Real Madrid, va tenir, en la meva opinió, les seves millors temporades i va guanyar la majoria dels títols de la seva vida. Però, 9 anys després, els rumors es van fer realitat i Ronaldo va signar amb un equip italià, la Juventus.
Actualment, Ronaldo no continua jugant per la Juventus, ja que a l'agost de 2021 va tornar al club dels seus inicis.
I, encara que Cristiano Ronaldo dedica la major part de la seva vida al futbol, actualment ha estat amb Georgina Rodríguez durant 4 anys, tenen 4 fills i ell cuida la seva família per sobre de tot.