Problemes i polítiques agràries a Espanya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el 10 de Junio de 2024 en catalán con un tamaño de 4,39 KB

Problemes demogràfics

La disminució, envelliment i masculinització de la població rural és el resultat de l'emigració de la població jove i de les dones.

Problemes econòmics

La modernització i competitivitat agrària són insuficients per assegurar una renda adequada i afrontar la competència creixent dels països emergents. La diversificació econòmica de l'espai rural és escassa ja que depèn massa de les activitats agràries. Les exigències de seguretat alimentària i benestar animal de la PAC incrementen els costos i redueixen la competitivitat.

Problemes socials

La qualitat de vida de molts nuclis rurals ha disminuït per culpa d'una accessibilitat deficient i la manca d'infraestructures, serveis, etc. Això explica per què hi ha una densitat demogràfica molt baixa. L'exclusió social, la pobresa i la desocupació són més estesos en el món rural.

Política agrària comunitària

Entre mitjan segle XIX i l'adopció de la PAC, la política agrària espanyola va centrar-se en quatre aspectes:

S'intentà canviar el sistema de propietat de la terra en diverses ocasions. La desamortització del segle XIX no alterà la concentració de la propietat en poques mans.
L'extensió inadequada de les explotacions s'abordà a través de la concentració parcel·lària per posar fi al minifundi i a la dispersió de parcel·les.
El proteccionisme comercial imposava aranzels als productes agraris estrangers per evitar que fessin competència als nacionals.
La introducció de millores tècniques i de l'extensió del regadiu va fer augmentar el rendiment agrari.

Primera PAC (1962)

La primera PAC tenia com a objectius incrementar la producció d'aliments per garantir un abastiment estable. Les mesures es basaven en la lliure circulació de productes entre els estats membres i en la imposició d'aranzels comuns als productes que procedeixen de tercers països. Els ajuts als agricultors depenien de la producció, per la qual cosa estimularen la modernització tecnològica. Els resultats de la primera PAC es manifestaren a la dècada de 1980, però a costa de la creació d'excedents i de problemes mediambientals. Espanya entrà a formar part de les Comunitats Europees el 1986, ja s'havien manifestat els problemes de la PAC. L'adopció de la PAC suposà la reorientació de les importacions a favor dels països comunitaris, una pujada dels preus agraris fins a equiparar-los amb els comunitaris i l'adopció del sistema de quotes.

Producció agrària

Cereals

Els cereals són cultius herbacis destinats a l'alimentació humana (blat, arròs), l'alimentació del bestiar, l'elaboració de pinsos compostos (ordi, blat de moro, civada) i a l'obtenció de biocombustibles (ordi i blat). L'àrea de cultiu majoritària de cereals són els secans de l'interior peninsular on s'alterna amb el guaret o amb lleguminoses.

Vinya

La vinya és un cultiu arbustiu de secà que produeix raim destinat al consum fresc i sobretot a l'elaboració del vi. L'àrea principal d'aquest cultiu és Castella-la Manxa, a més a La Rioja, Ribera del Duero, Jerez. Des del 1990, la política de la UE ha afavorit l'orientació cap a la vinya de qualitat, que ha reduït la superfície i ha introduït millores tècniques.

Hortofructícoles

Els hortofructícoles es destinen al consum en fresc o a la indústria de conserves. Les àrees de cultiu d'hortalisses, a l'aire lliure o en hivernacles, són els regadius del litoral mediterrani i els propers als centres de consum urbans. Els cítrics a la Comunitat Valenciana i Andalusia, els fruiters de pinyol al mediterrani.

Olivera

L'olivera és un cultiu arbori de secà, molt resistent a la sequera estival, que destina part de la collita a l'oliva i resta a fer oli. L'àrea principal de l'olivera són els camps andalusos, especialment Jaén i Còrdova. També s'estén per Extremadura i algunes províncies de Castella-la Manxa i del litoral. La superfície i la producció d'oli d'oliva i d'olives ocupen el primer lloc mundial, amb un 45% de la producció.

Cultius industrials

Els cultius industrials es destinen a la transformació industrial: tàctel, remolatxa, gira-sol (Andalusia i Castella i Lleó).

Cultius forrajers

Els cultius forrajers es destinen a l'alimentació animal en fresc.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: