Problemes i polítiques agràries a Espanya
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,39 KB
Problemes demogràfics
Problemes econòmics
Problemes socials
Política agrària comunitària
- S'intentà canviar el sistema de propietat de la terra en diverses ocasions. La desamortització del segle XIX no alterà la concentració de la propietat en poques mans.
- L'extensió inadequada de les explotacions s'abordà a través de la concentració parcel·lària per posar fi al minifundi i a la dispersió de parcel·les.
- El proteccionisme comercial imposava aranzels als productes agraris estrangers per evitar que fessin competència als nacionals.
- La introducció de millores tècniques i de l'extensió del regadiu va fer augmentar el rendiment agrari.
Primera PAC (1962)
Producció agrària
Cereals
Els cereals són cultius herbacis destinats a l'alimentació humana (blat, arròs), l'alimentació del bestiar, l'elaboració de pinsos compostos (ordi, blat de moro, civada) i a l'obtenció de biocombustibles (ordi i blat). L'àrea de cultiu majoritària de cereals són els secans de l'interior peninsular on s'alterna amb el guaret o amb lleguminoses.
Vinya
La vinya és un cultiu arbustiu de secà que produeix raim destinat al consum fresc i sobretot a l'elaboració del vi. L'àrea principal d'aquest cultiu és Castella-la Manxa, a més a La Rioja, Ribera del Duero, Jerez. Des del 1990, la política de la UE ha afavorit l'orientació cap a la vinya de qualitat, que ha reduït la superfície i ha introduït millores tècniques.
Hortofructícoles
Els hortofructícoles es destinen al consum en fresc o a la indústria de conserves. Les àrees de cultiu d'hortalisses, a l'aire lliure o en hivernacles, són els regadius del litoral mediterrani i els propers als centres de consum urbans. Els cítrics a la Comunitat Valenciana i Andalusia, els fruiters de pinyol al mediterrani.
Olivera
L'olivera és un cultiu arbori de secà, molt resistent a la sequera estival, que destina part de la collita a l'oliva i resta a fer oli. L'àrea principal de l'olivera són els camps andalusos, especialment Jaén i Còrdova. També s'estén per Extremadura i algunes províncies de Castella-la Manxa i del litoral. La superfície i la producció d'oli d'oliva i d'olives ocupen el primer lloc mundial, amb un 45% de la producció.
Cultius industrials
Els cultius industrials es destinen a la transformació industrial: tàctel, remolatxa, gira-sol (Andalusia i Castella i Lleó).
Cultius forrajers
Els cultius forrajers es destinen a l'alimentació animal en fresc.