Problemes de Conducta: Tipus de Disciplina i Tècniques d'Intervenció

PROBLEMES DE CONDUCTA

Conducta pertorbadora: oposició a normes i als avisos dels adults. Interfereix en la convivència amb altres persones. Problema creixent i perill d'equitatge. Apareix quan hi ha baixa tolerància a la frustració i més benestar immediat als desitjos. Conducta normal pertorbadora: edat de l'infant, grau de valoració dels adults de referència, conductes pertorbadores progressives, manteniment en el temps - intensitat i freqüència, en diferents àmbits i contextos.

Tipus de disciplina

: Negativa: donar èmfasi en la mala conducta: renyar, castigar, amenaçar. Provoca enfrontaments, efectes negatius en l'infant: resentiment, venjança, angoixa, por, aplicada de forma emergent. Positiva: donar èmfasi en la bona conducta: reforçament, elogis, afavoreix l'autocontrol i l'acceptació raonada de les normes, utilitza incentius, empatia, programa planificat.

Condicionants - factors de risc

: Què hi ha darrere d'un trastorn de conducta? problemes en l'aprenentatge, falta d'atenció mantinguda, necessitat de cridar l'atenció, necessitat d'afecte, baixa autoestima, temperament difícil, vincle d'aferrament insegur, problemes a casa, maltractament o abús, baixa autoritat del professor, classes poc atractives.

Criança indiscriminada

: ús inconscient i imprevisible de normes, reforça conductes inadequades/no reforça conductes adequades, castigs/recompenses imprevisibles, manca de supervisió dels fills/manca de temps per fer de mares i pares.

CONTROL DE CONDUCTES PERTORBADORES

: Identificació del problema: definir bé la conducta, freqüència, intensitat, circumstàncies, conseqüències. Canvis del docent/escola: actituds mestre, pràctica pedagògica, condicions físiques. Antecedents: estil de criança, límits, conducta a casa, reforça conductes inadequades (-), factors de risc. Planificació d'accions: coordinació CDIAP, EAP, psicòlegs, coordinació amb la família, tècniques de modificació de la conducta.

TECNIQUES DE MODIFICACIÓ DE LA CONDUCTA

: aplicació sistemàtica de principis i tècniques d'aprenentatge per avaluar i millorar els comportaments i manifestacions de les persones, tècniques basades en el condicionament operant, objectiu: millorar el comportament dels infants, disminuint conductes inadequades i augmentant conductes adequades.

Tècniques operants

: s'utilitzen amb més freqüència: són tècniques concretes, són tècniques basades en l'anàlisi de la conducta i la seva modificació, ideal en entorns educatius on es necessita una resposta immediata, no tenen en compte altres factors: emocionals, genètics o ambientals.

Procediments operants bàsics

: Reforçament positiu: presentació d'un estímul immediatament després de la conducta desitjable per augmentar-la. (situació: després de jugar, no vol recollir les joguines. Resposta: recull les joguines i tindràs patates fregides per dinar). Reforçament negatiu: incrementar una conducta desitjable mitjançant l'eliminació d'un estímul o situació que sigui desagradable a la persona. (situació: no xinxar a la germana. Resposta: tindrà menys bròquil per sopar). Castig positiu: presentar un estímul que no agrada per disminuir la conducta pertorbadora. (situació: no ha fet els deures. Resposta: posar una nota a l'agenda pels pares). Castig negatiu: eliminar un estímul que li agrada a la persona després de la conducta desagradable per disminuir-la. (situació: escupir el petit suís fent petons. Resposta: treure-li el petit suís). Extinció: mètode més utilitzat per eliminar o reduir la conducta, descobrint què està reforçant la conducta com a recompensa i eliminar-ho. (situació: té una pataleta. Resposta: ignorar al nen.) Valoracions sobre el castig: preferible castig negatiu, cal indicar quina conducta és l'adequada, pot provocar aversió a la situació: a l'escola, aula, mestre. Implicacions emocionals, podem modelar la conducta de castig.

Tècniques per a potenciar i mantenir la conducta

: Modelat: reforçar positivament l'aprenentatge d'una nova conducta observant-la en una persona significativa. Moldejament: reforçar conductes semblants a la conducta objectiu i eliminar amb l'extinció les que s'allunyin de la conducta desitjada. Encadenament: descompondre la conducta complexa en diverses conductes senzilles i reforçar.

Tècniques per a reduir i eliminar la conducta

: Procediments de reforçament diferencial: focalitza l'atenció en els aspectes positius per anar disminuint els conceptes no desitjats. Cost de resposta: pèrdua d'un reforçador positiu disponible (castig negatiu). Ex: retirar temps de visió TV. Menys temps de pati. Anar a dormir abans. Sacietat: s'utilitza una conducta fins que perd el seu valor. Ex: li agrada menjar ketchup amb patates, doncs menjarà tota l'estona amb ketchup. Sobrecorrecció: s'ha de realitzar repetidament conductes adequades que estan relacionades amb la inadequada per tal que aquesta desaparegui. Temps fora: retirar a la persona de la situació en la qual es realitza la conducta. Estratègia paradoxal: demanar que faci o que augmenti la freqüència de la conducta. Organització de contingències: eliminar o reduir conductes inadequades i fomentar conductes adequades. Economia de fitxes: fitxes que s'intercanvien per bona conducta. Es perd la fitxa si la conducta no és la desitjada. Contractes conductuals: acord entre persones per eliminar o reduir conductes acordades prèviament per les dues parts.

Tècniques cognitives

: Autoinstruccions: verbalitzacions internes dirigides a guiar la pròpia conducta: el model realitza la conducta i descriu en veu alta les instruccions, l'infant realitza la conducta seguint les instruccions del model, l'infant realitza la conducta i es dona ells les instruccions. Autocontrol: regular les conductes impulsives davant situacions conflictives. Controlar l'expressió d'emocions negatives. Respiració i relaxació (tècnica de la tortuga, Jacobson). Resolució de problemes: orientació general del problema, definició i formulació del problema, generació de solucions alternatives, presa de decisions, posada en pràctica i verificació de la solució. Reestructuració cognitiva: ensenyar com els pensaments influeixen en la conducta, reconèixer les conductes, analitzar-les i buscar pensaments més adequats. FRASES FETES: el missatge no és si em porto malament em castiguen, sinó si faig les coses bé em beneficia, les tècniques no són estratègies rígides sinó un conjunt d'eines que podem combinar, cada infant és un món: buscar intervenció adequada, valorar si ho apliquem individualment, com a tracte diferencial o a tota la classe.

El vincle d’aferrament

: lligam emocional infant-cuidador i que proporciona la seguretat necessària per al bon desenvolupament: Buscar la proximitat de persones que donen seguretat. Emoció interpersonal més profunda i duradora. Figures d’aferrament necessàries ajuden a interpretar el món. Vincle afectiu primers anys influeixen en la nostra personalitat i en les relacions interpersonals futures: manca de vincle: possibles problemes psicopatològics. bon vincle: autoestima, autoeficàcia, confiança, més actius, amics, satisfacció, resiliència...

Fases de creació del vincle (Bowlby)

: Fase de preaferrament (naixement – 1,5 mesos): Interès pels estímuls humans, veu i olor de la mare,… Fase de formació de l’aferrament (1,5 – 6/8 mesos): preferència pels familiars sense rebutjar desconeguts. Fase de l’aferrament ben definit (8 – 18 mesos): angoixa separació (objecte transicional) i por als desconeguts. Fase de formació d’una relació recíproca (18 mesos – 2 anys): permanència de l’objecte ja creada.

Tipus de vincle

: Vincle de Base Segura (65-70%): Se senten prou segurs per explorar lliurement abans de la separació. Angoixa quan la mare marxa i entusiasme i consol quan torna. Vincle de Base Insegura: Fugida (20-25%): Poca angoixa quan se separen de la mare i l’eviten quan torna. Els poden consolar/calmar igual la mare que el desconegut. Vincle de Base Insegura: Ambivalents (10%): Busquen i rebutgen alhora el contacte amb la mare. Vincle Desorganitzat. Determinant del vincle: Estils parentals: Receptivitat Sensible = Vincle de Base Segura: Respondre “ràpidament” i afectuosament. Saber interpretar les intencions/necessitats de l’infant. Adaptar les seves respostes a les necessitats de l’infant. L’Estrès: separacions durant els primers 3 anys: desvinculació emocional. Altres figures d’aferrament. Maltractament: Vincle Insegur. Resiliència. Temperament de l’infant.