Problemes comuns en els components del motor

Danys:

• SEGMENTS:
  • Engomat: es produeix quan s'acumula carbonilla i oli a l'alotjament i el segment es queda aferrat.
  • Gripatge o rotura: es produeix quan degut a una alta temperatura de funcionament, el segment es queda engarrotat contra les pareds del cilindre, pot ser consequencia del gripat o un mal montatge que pot originar vibracions.
• VALVULES:
  • Desgast superficial dels seients i del vástago per fricció amb la guia: l'acumulació de carbonilla a damunt del plat de la valvula es produeix per l'excés de funcionament del motor, sobretot en motors de carburació.
• PISTO:
  • Els convencionals solen estar fabricats en fundició i colats en arena: en els motors de altes prestacions es fabriquen forjats. En condicions normals només sufreixen desgast, per falta de lubricació, temperatura excessiva o un mal montatge es produeixen microsoldadures entre cilindre i pisto (gripatge).

Bulo descentrat pistó: l'objectiu és modificar el comportament del mecanisme biela-manivela de forma que els canvis de sentit dels moviment quan el pistó passa per el PMS i per el PMI són més agressius, així aconseguir en motors benzina que la fase de combustió s'aproximi més a una transformació a volum constant, també disminueix els esforços sobre les pareds del cilindre durant la carrera de treball i augmenta en la carrera de compressió.

La BIELA es fabrica en una sola peça, la separació del cap i de la tapa de biela pot fer-se per tall o per impacte. El millor és per tall. A l'hora del desmuntatge no s'han de deixar les peces a l'aire lliure molt de temps perquè la corrosió i la brutícia poden afectar a la superfície i a l'ajust.

Accionament de les vàlvules: per balancí, per taquets mecànics d'accionament directe, per taquets hidràulics d'accionament directe, per balancí flotant de rodillos.

Factors rendiment volumetric:

• Regim de gir: en un sistema de distribució fixe a escases revolucions la velocitat del fluid és massa baixa i no hi ha temps perquè el gas entri i ompli el cilindre adequadament. A altes revolucions la velocitat del fluid és molt elevada i augmenta les pèrdues per fricció.
• Gir d'admissió: és l'estrangulació que es fa sobre la corrent de fluid que entra mitjançant la papallona de gasos, és un factor característic dels motors de encesa provocada.
• Forma i seccions de pas de les valvules: es coneix com a àrea geomètrica descoberta i depèn del diàmetre de la vàlvula, del seu alçat i de la forma del seu seient.
• Colector d'admissió: una correcta geometria pot millorar el rendiment volumetric aprofitant dos fenòmens inseparables al fluid que recorre el conducte d'admissió, els efectes pulsatoris i la inèrcia.
• Diagrama de distribució: és important a l'hora d'optimitzar el rendiment volumetric, per això s'han creat els diferents sistemes de distribució variable, per així complir amb totes les prestacions necessàries.

S'utilitzen colectors d'admissió variable per optimitzar l'ompliment del cilindre en un gran nombre de revolucions de una forma relativament senzilla.

Variador cel·lular d'aletes:

• Relentí: la posició de l'abre de lleves ha de fer que l'admissió obri tard, i per tant tanqui tard, i que l'escapament tanqui prest, obrint prest, això afavoreix un relentí estable.
• Par: aconsegueix l'ompliment dels cilindres augmentant el creuament de vàlvules, adelantant l'apertura de l'admissió i retrasant el tancament de l'escapament. Amb l'adelant de l'apertura de l'admissió també s'adelanta el seu tancament, evitant pèrdua de gasos freds.
• Potència: aconsegueix la major potència possible, es retrasa l'obertura de l'escapament per maximitzar la carrera d'expanció, i que els gasos a alta pressió estiguin més temps sobre el pistó. Al retrasar el tancament de l'admissió s'aprofita millor l'inèrcia de gasos freds.
• Recirculació de gasos d'escape: es disminueixen les emissions de NOx mitjançant una recirculació interna dels gasos d'escapament.

Mesures bàsiques:

• Excentritat: degut al desgast els punts de la superfície exterior de un element circular no estan a la mateixa distància del centre.
• Ovalament: si un element circular té diàmetre perpendiculars de diferent longitud.
• Conicitat: un element cilíndric té diferents diàmetres en els seus extrems.
• Jog axial: espai entre tope i tope d'un element que es pot desplaçar en la direcció del seu eix.
• Jog de montatge: distància entre dues peces on una es munta dins l'altre.