Problemes de la ciutat espanyola contemporània i ciutat sostenible

Problemes de la ciutat espanyola contemporània

Polarització social: La crisi dels 80 va contribuir a l'aparició d'aquest fenomen, tant en configuració interna (barris) com a escala mundial. La classe mitjana va ser reemplaçada per una ciutat dual; les classes benestants eren cada vegada més riques, mentre que la població pobre augmentava graduament.

Ciutat dual: Gran desigualtat interna visualitzada en forma de segregació o guetos, determinades per l'ètnia, la procedència o la classe social.

• Àrees de sobrecentralitat: Se situen les seus de les grans empreses, les institucions públiques i les grans xarxes d'infraestructures. Solen coincidir amb els centres històrics de les ciutats globals.
• Comunitats tancades: Zones residencials exclusives, construïdes amb capital privat, i que estan separades de la resta de la ciutat per murs i tanques, amb guàrdies de seguretat que controlen l'accés a persones que no hi resideixen. Són propietats d'alta rendibilitat.
• Gentrificació: Procés de transformació urbana en què la població original d'un sector o barri deteriorat i amb molta pobresa és desplaçada progressivament per una altra d'un nivell adquisitiu més alt, com a conseqüència de programes de requalificació d'un conjunt d'espais urbans estratègics. En aquest moment es produeixen els assetjaments immobiliaris, pressió que s'exerceix sobre la persona o grups de persones que ocupen de forma legal un habitatge perquè l'abandonin.
• Perifèries degradades: Els barris perifèrics de les grans ciutats és on es produeixen els processos d'empobriment, molts dels quals no van ser dissenyats amb suficients criteris d'integració social i espacial. Aquests barris a l'extraradi pateixen l'abandó per part de les administracions i entren en processos accelerats de degradació.

Ciutat sostenible

• Política mediambiental de la UE: Contribuir a fer més ecològica l'economia de la UE, protegir la natura i salvaguardar la salut i la qualitat de vida dels habitants.

Creixement verd: Polítiques que promoguin un marc mediambiental sostenible.

Protecció de la natura: Normes ambientals per protegir-la.

Creació de natura 2000: Xarxa de zones naturals protegides que comprenen gairebé un 20% del territori de la UE.

Protecció la salut i el benestar de tots els habitants de la UE: Aspira a garantir la seguretat d'aigua potable i de bany, millorar la qualitat de l'aire i reduir el nivell de soroll i els efectes dels productes químics nocius.

• Conurbacions: Conjunt de diverses ciutats d'importància similar que acaben formant una continu urbà i una unitat funcional. Per exemple, un mateix carrer pot pertànyer a dos municipis diferents.

Xarxes urbanes a Europa

Actualment, tot el continent europeu és un territori reticulat i organitzat per les ciutats. El principal eix urbà anomenat banana (per la seva forma) va del sud-est de Gran Bretanya fins al nord d'Itàlia. S'hi han associat grans industrials i denses infraestructures, comportant un alt consum energètic i un notable nivell de contaminació. Una altra franja amb una intensa urbanització és l'arc mediterrani, que s'estén des de la Comunitat Valenciana fins el nord-est d'Itàlia. Tot i l'allunyament de grans ciutats com Madrid, París, Berlín o Roma, aquestes s'han integrat amb grans inversions en infraestructures.