Els Problemes i Camps d'Estudi de la Sociologia del Treball

1.4. Els Problemes i Camps d'Estudi de la Sociologia del Treball

1.4.1 Estructura i Valors del Capitalisme Postindustrial

1.4.1.1. Riquesa i Capital Riquesa sempre ha estat una característica de les societats. Però la manera d’entendre la riquesa, com també la forma d’aconseguir-la, és el que les diferencia. Costa molt trobar un origen del capitalisme, però el que sí es pot afirmar és que en el capitalisme, la riquesa no és un concepte estàtic, perquè en principi tota acumulació de riquesa serveix per crear-ne més.

1.4.1.2. Capitalisme i Industrialització El coneixement comú normalment no diferencia societat industrial del sistema capitalista. En principi, la mera observació de la realitat no es permet veure més enllà. Però si s'analitza el fenomen industrialitzador i els tipus de relacions que s'escauen, s'adverteix que no hi ha pas coincidència alguna, en tot cas un cert paral·lelisme i un punt de convergència en un moment donat.

1.4.1.3. Llibertat d’Empresa i Competència Imperfecta

• El comportament racionalment econòmic garantitza el mercat alhora que una bona satisfacció de les necessitats individuals i de la distribució de la renda.
• Els valors socials del mercat constitueixen el marc de referència: llibertat individual; el treball i el progrés; la cultura de l’èxit és respectada i garantida per la llei del mercat; els principis lliberals del laissez-faire; respecte a les llibertats individuals, l’individu com a fonament de tot; garantia de la propietat privada per mitjà dels poders; lliure circulació de mercaderies: el treball com a mercaderia; lliure canvi internacional: globalització.
• La nova organització del treball separa definitivament el consum de la producció, relativitzant el mercat com a única institució d'intercanvi per on circulen diners a canvi de mercaderia, i mercaderia a canvi de diners.
• Mercat de lliure concurrència i d'intercanvi desigual, el capitalisme s'ha caracteritzat no per un mercat de competència perfecta amb igualtat de condicions tant per als demandants com pels oferents, sinó en un mercat imperfecte, quasi monopolista.

1.4.4.4. Ciència i Tecnologia

* La diferència existent entre saviesa i ciència i tecnologia. Per una banda, tant la saviesa com la ciència intenten entendre les causes profundes d’un fet, amb un valor ètic determinat.

* La tecnologia no es planteja el valor ètic, sinó solucionar determinats problemes de manera immediata, sense plantejar-se els efectes de tal aplicació.

* La ciència, com la saviesa, requereix un esforç intern, personal, de conèixer quines són les causes com també els efectes de qualsevol fet de la naturalesa.

* La tècnica és l’aplicació de les ciències i de les arts, el qual s’ha de comprendre com un procés de racionalització per solucionar determinats problemes en funció d’uns objectius. Es destaquen cinc innovacions tecnològiques que suposen tot un canvi social: Tèxtil ajuntat amb el vapor: força; El ferrocarril: força i velocitat; Electrificació: nit i dia; Automòbil: velocitat i individualisme, percepció de les distàncies; Electrònica: abaratiment de la comunicació: modifica les formes de relació i treball.

Nosaltres vivim en una societat bàsicament tecnificada o, com alguns autors l’anomenen, en una Tecnòpolis. Les seves característiques són:

• Vol dir que la cultura que es fonamenta sobre la ciència i bàsicament sobre la tècnica. És la submissió de totes les formes de la vida cultural a la sobirania de la tècnica i la tecnologia.
• Tecnòpolis és un estat de la cultura, també un estat de la ment. Consisteix en la deïficació de la tecnologia, que vol dir que la cultura busca que l’autoritzi la tecnologia. Tecnòpolis és bàsicament una societat industrial. Huxley, amb el seu món feliç, situa el moment decisiu entre tecnocràcia i Tecnòpolis en el punt d’abans de H. Ford o després de H. Ford.
• Postman situa el moment crític de Tecnòpolis el 1910, quan la companyia de ferrocarrils Northeastern es troba amb el dilema d’augmentar les tarifes de mercaderies per compensar l’augment de sous. En les diverses reunions que es van tenir, es suggerí que es podia augmentar els sous sense incrementar les tarifes, si gestionava l’empresa amb més eficiència. S’apostava pels principis de la gerència científica, malgrat que Taylor mai fos present en les reunions, es va citar diverses vegades el seu nom.

1.4.4.5. Impredictibilitat

El sistema capitalista neolliberal s’aixeca com l’únic sistema de distribució. Però un tipus de capitalisme on el grau d’impredictibilitat és altíssim, degut a la possibilitat que les tendències internes al canvi poden ser estimulades o bloquejades per processos político-econòmics.

1.4.4.6. Empresa

L’empresa és la institució del risc institucionalitzat, totalment legitimitat pel marc de referència del capitalisme. De fet, empresa vol dir emprendre una acció determinada que tindrà uns efectes desitjables. Per societat industrial s'entén més una manera de pensar, sentir, i obrar, de procedir en definitiva.

La mentalitat i l'organització de la societat industrial es caracteritzen per girar a l'entorn del valor treball, el repte professional i l’èxit individual, desencadenant una orientació a les productivitats en totes les esferes de la vida social.

Màxima utilitat i comptabilització estricta són els trets més distintius de la mentalitat de la societat industrial. L’empresa és la institució on s’articulen aquests valors.

1.4.4.7. Corporativisme

S'anomena societat postcapitalista o postindustrial, referint-se el primer terme a unes relacions més complexes entre capital i treball, conceptes que es diluirien en el nou marc de relacions.

Les grans organitzacions s'han apoderat de la representació dels ciutadans i treballadors. El capitalisme avançat o la societat postmoderna es caracteritza per una major burocratització de la vida social i econòmica.

Representants dels interessos econòmics i socials negocien la part que cada un li correspon en la riquesa del país i l'esfera de poder que es vol assolir.

1.4.4.8. Globalització

La globalització com esquema interpretatiu de la realitat actual comença a partir dels anys 70.

R. Vernon, el 1971, publica el llibre “La sobirania acorralada”, en el qual destaca que les multinacionals són una amenaça per l’estat-nació al fer-los dependents dels interessos econòmics de les multinacionals.

R. E. Müller (Global Reach, 1975) destaca la capacitat d’influència sobre les polítiques econòmiques nacionals, doncs les multinacionals intenten crear un entorn econòmic global que els permeti l’acumulació de capital.

Charles André Michelet (Le capitalisme mondial, 1976) afirma que la multinacionalització de l’economia provoca una dialèctica entre els estats-nació, donat que es reprodueixen les disparitats entre les nacions riques i les nacions pobres.

* El sistema global funciona a través de nous sistemes de contractació, anomenades noves formes d’inversió com són: acords de llicència, de cooperació industrial, d’assistència tècnica i de gestió.

* L’estratègia de la multinacional és global: localització flexible de la producció, deslocalització i recol·locació entre els països; visió mundial dels mercats, mínim cost màxim benefici, recerca d’innovació a escala mundial, xarxes informàtiques globals, desreglamentació dels mercats de capitals, amb una desconnexió total entre les inversions financeres i productives.

* L’economia global es fonamenta amb una coparticipació internacional de persones les competències de les quals es troben combinades entre si i contracten treballadors no qualificats en qualsevol part del món per produccions seriades. Aquest autor afirma que ens trobem davant d’un postfordisme on els manipuladors de símbols són els que dominen (discurs dominant dels mitjans: la dictadura del capital, la por a perdre el treball).