Problemes ambientals: Boirum fotoquímic, efecte hivernacle i pluja àcida

Com es forma?

El boirum fotoquímic es forma quan els hidrocarburs, els òxids de nitrogen i l’oxigen reaccionen per l’acció ultraviolada del Sol generant productes com l’ozó i els PAN. És un fenomen típic de grans ciutats quan hi ha molta insolació i es veu afavorit per l’època de l’any i l’hora del dia, la inversió tèrmica, el relleu i el trànsit, que emet molts HC i NO.

Els efectes

Els efectes nocius per a les persones són irritació de les mucoses dels ulls i vies respiratòries, lesions pulmonars, asma, cansament, mal de cap… També provoca corrosió dels metalls i esquerda el cautxú de les rodes dels cotxes.

Prevenir efectes

Les mesures preventives són la promoció del transport públic, l’ús de carburants nets i catalitzadors, que disminueixin l’emissió de gasos dels cotxes.

Efectes

Hi ha uns nivells màxims d’emissió, a partir dels quals comença a ser perillós per a la salut. Si es superen, fins i tot és recomanable no sortir al carrer o no fer exercici per no respirar en excés. Si se superen els 180 μg/m3 en una hora, s’ha d’informar a la població.

Fenòmen

El seu paper és absorbir la majoria de la radiació ultraviolada, evitant que arribi a la Terra. Això s’aconsegueix mitjançant les reaccions de formació i destrucció de l’ozó produïdes per la radiació UV, que trenca l’oxigen molecular i el converteix en atòmic, molt inestable i que s’uneix a l’O2, formant O3, que torna a ser destruït per la radiació UV i repetint-se el cicle. La radiació UV queda així “entretinguda” i no arriba a la superfície.

Causes

Hi ha diferents gasos que destrueixen la capa d’ozó. Els més importants són aquests:

• Compostos clorats: Tenen àtoms de Cl que reaccionen amb l’ozó, trencant-lo i quedant lliure a continuació, per poder trencar més àtoms d’ozó.
• Metà: Arriba a l’estratosfera, es dissocia i forma compostos d’hidrogen que destrueixen l’ozó.
• Òxids de nitrogen: Trenquen l’ozó de manera anàloga als altres compostos.

Què és?

L’efecte hivernacle és la retenció en l’atmosfera d’una part de la calor que emet la superfície terrestre, una vegada que la radiació solar arriba a la Terra. És un procés natural i imprescindible per a la vida tal i com la coneixem ara perquè augmenta la Tª mitjana de la Terra des dels -18ºC que tindria sense ell, com a conseqüència de la distància a la que la Terra es troba del Sol, fins els 15ºC que en té amb aquest fenomen. A més, l’amplitud tèrmica també seria molt més gran.

Per què ocorre?

Els gasos responsables d’aquesta retenció són aquells que tenen molècules de tres o més àtoms (CO2, H2Ov, CH4 i O3 sobretot, a banda dels òxids de S i N). El principal responsable de l’efecte hivernacle (EH) és, degut a la seva abundància, el CO2, seguit del vapor d’aigua. L’emissió del diòxid de carboni es deu a la respiració, les erupcions volcàniques, incendis forestals... I processos com la fotosíntesi o la formació de roques calcàries, l’absorbeixen, tancant el cicle. El problema es veu agreujat per la desforestació que es produeix a grans zones de boscos del planeta degut a la tala o els incendis, impedint l’absorció del CO2 per les plantes per fer la fotosíntesi.

Conseqüències

Es calculen uns nivells d’entre 450 i 480 ppm per a l’any 2050 que produirien efectes molt negatius com aquests:

• Augment d’entre 1,5 i 6,5 o C de Ta mitjana al planeta, segons la zona (1,5 a 5o al Mediterrani).
• Canvis en el patró pluviomètric (augment d’entre un 10 i un 20 % de pluges al nord d’Europa i disminució del 20 % al Mediterrani).
• Augment del nivell del mar entre 20 i 80 cm, sobretot per la dilatació de l’aigua.
• L’augment de l’evaporació per la major Tª i la disminució de precipitacions farien que els recursos hídrics disminuïssin ostensiblement en una zona en que ja són escassos.
• El gel s’està fonent: l’Àrtic i Grenlàndia han reduït molt la seva extensió. El mateix passa amb les glaceres de muntanya.
• A més, es preveu un augment en el nombre de fenòmens adversos i en la seva intensitat extensió de les malalties tropicals, alteració dels ecosistemes i pèrdua de biodiversitat…

Prevencions

Les mesures preventives per minimitzar aquest impacte passen per fomentar les energies renovables, promoció del transport públic i l’estalvi energètic.

Pluja àcida

La combustió a altes temperatures genera òxids de nitrogen i de sofre que, a l’atmosfera reaccionen amb l’aigua dels núvols i formen àcid nítric (HNO3) i sulfúric (H2SO4) respectivament que donen un caràcter àcid a la pluja.

Aquests núvols àcids poden ser transportats a grans distàncies del seu lloc de formació, com passa a la península escandinava, que es veu perjudicada per la contaminació de Gran Bretanya i d’Alemanya que hi arriba empesa els vents del sud-oest i del sud. Hi ha una gran quantitat de llacs contaminats per l’acidificació de les seves aigües. No cal dir que els seus efectes tòxics els pateix tota la comunitat biòtica que ocupa aquests ecosistemes, tant terrestres com aquàtics, a banda de materials, edificis, etc... Els principals responsables són les centrals tèrmiques que cremen carbó i eliminen òxids de sofre (SOx). Per disminuir una mica la pluja àcida es podria utilitzar carbó net, sense sofre, o utilitzar carbonat de calci en pols, que reacciona amb el sofre i forma sulfat de calci (CaSO4). També es poden utilitzar filtres a les xemeneies.