Principis Psicològics de l'Aprenentatge

Com s'ha d'ensenyar

Afavorir els aprenentatges significatius:

Si el nou material d'aprenentatge es relaciona de manera substantiva i no arbitrària amb allò que l'alumne ja sap, som davant d'un aprenentatge significatiu; si l'alumne no ho sap, és un aprenentatge repetitiu o mecànic.

Partir dels coneixements previs:

Hem de dissenyar situacions d'ensenyament que parteixen dels coneixements dels alumnes.

Avançar mitjançant la zona de desenvolupament proper:

L'ensenyament eficaç parteix del nivell de desenvolupament de l'alumne, per ampliar i generar noves habilitats.

Presentar els continguts amb significat lògic i psicològic:

Els continguts de l'aprenentatge han de tenir significat lògic i intern, han de ser coherents entre si, i també significat psicològic, que l'alumne disposi dels elements pertinents per assolir-los.

Afavorir aprenentatges funcionals:

Els continguts són funcionals quan l'alumne els pot aplicar a altres situacions i circumstàncies diferents de la situació d'aprenentatge en què van ser assolits.

Afavorir una activitat intensa per part de l'alumne:

Ha d'establir relacions entre el nou contingut i els elements ja disponibles en la seva estructura cognitiva.

Afavorir la modificació dels esquemes de coneixement:

Ens porta a revisar, diferenciar, coordinar i enriquir els nostres esquemes segons la nova informació que s'hi entrega.

Aprendre a aprendre:

Els esquemes són conjunts organitzats d'informacions, poden incloure tant informació conceptual, com fets, procediments, regles, normes, etc. Un esquema pot ser més o menys ric en informació i detalls, tenir un grau d'organització i coherència interna variable i ser més o menys adequat a la realitat. La relació d'aprenentatges significatius implica la dinàmica dels esquemes de coneixement, en el sentit que la nova informació s'emmagatzema en la memòria mitjançant la seva incorporació a un esquema de coneixement més ampli. Els esquemes també poden distorsionar la nova informació i forçar-la a acomodar-se a les seves característiques. Aprendre a avaluar i a modificar els propis esquemes és un component essencial d'aprendre a aprendre, que és un altre principi psicopedagògic fonamental per dissenyar actes d'ensenyament i aprenentatges, i l'objectiu de l'educació escolar.

La concepció constructiva de l'aprenentatge i de la intervenció pedagògica:

És l'alumne qui construeix, modifica, enriqueix i diversifica els seus esquemes de coneixement.

L'atenció a les diferències individuals:

Els alumnes que no poden assolir els aprenentatges establerts són exclosos o bé han de repetir el procés educatiu tantes vegades com sigui necessari fins que assoleixin els continguts.

El tractament globalitzador dels continguts:

Tradueix la idea que l'aprenentatge no es produeix simplement acumulant els nous elements de l'estructura cognoscitiva.

De la necessitat de l'hàbit:

A mesura que van creixent, els infants van mostrant una sèrie de capacitats i poden i volen fer coses per si mateixos. Les persones hem de permetre i potenciar que poc a poc vagin satisfent aquestes necessitats, perquè així, van millorant la seva autonomia. Això és un aspecte d'intervenció educativa en la primera infància.

Habilitats:

Capacitat o possibilitat física, psíquica i motriu per realitzar una acció. Es tracta de resoldre una situació determinada de la millor manera i el menor temps possible.

• H. D'execució: Conductes que depenen de la capacitat motriu. Impliquen que l'infant ja té una certa força i aprehensió motriu i que hi ha un cert nivell de desenvolupament de les coordinacions manual i oculomanual.
• H. De la planificació: Habilitats de tipus cognitiu, capacitat de comprensió, reconeixement i planificació d'accions.