Principis de la Pressió, Hidrostàtica i Instruments de Mesura

Tecnología Industrial76,11 KB

Què és la Pressió? Definició i Unitats

La Pressió (P) és la força que actua per unitat de superfície: P = F/S.

Unitats de Mesura de la Pressió

La pressió es pot expressar en diverses unitats:

  • Sistema Internacional (SI): Pascal (Pa). 1 Pascal = 1 N/m².
  • Sistema CGS: Baria (Dina/cm²).
  • Sistema Tècnic: Kp/m².
  • Altres unitats comunes: bar, atmosfera (atm), Kg/cm² i psi (lliures per polzada quadrada).

Equivalències aproximades:

  • 1 bar = 10⁵ Pa = 1,02 kg/cm²
  • 1 Bar ≈ 1 Atm ≈ 1 Kg/cm² ≈ 10⁵ Pa ≈ 760 mmHg

Pressió Hidrostàtica i Equació Fonamental

Els líquids exerceixen forces:

  • Perpendiculars sobre les parets del recipient que els conté.
  • Sobre la superfície de qualsevol objecte que s’hi trobi submergit.

L’existència d’aquestes forces indica que existeix una pressió exercida pels líquids, anomenada Pressió Hidrostàtica.

L'Equació Fonamental de la Hidrostàtica és: P = δ · h · g

La pressió a la base d’una columna de líquid depèn de la profunditat (h) i de la densitat (δ), i no de la quantitat total de líquid.

  • A més profunditat, la quantitat de líquid que hi ha sobre un punt serà major, de manera que hi haurà més força (pes) sobre la superfície i la pressió serà major.
  • Com que P = (δ · V) · g / S, i m = δ · V, a major densitat (δ), major pes i, per tant, més pressió.

Lleis de la Hidrostàtica

  1. Un líquid tancat en un recipient crea una pressió en el seu si i exerceix una força perpendicular sobre les parets que el contenen.
  2. Els fluids (líquids i gasos) exerceixen també una pressió (P = δ · h · g) sobre qualsevol cos submergit en ells.
  3. La pressió serà més gran com més dens sigui el fluid i major sigui la seva profunditat.
  4. Tots els punts situats a la mateixa profunditat tenen la mateixa pressió.

El Manòmetre: Aplicació de la Pressió Hidrostàtica

El manòmetre és una aplicació important de les lleis de la pressió hidrostàtica que permet mesurar la pressió en un dipòsit o equip que conté un líquid.

Consisteix en un tub en forma de U. Una branca està oberta a l'atmosfera i l’altra es connecta al dipòsit o equip del qual volem mesurar la pressió. Al seu interior s’aboca un líquid qualsevol. Quan el líquid està en equilibri, la pressió a tots els punts de la mateixa línia horitzontal serà la mateixa.

L'equació resultant és:

Pdipòsit = Patm + δ · h · g

Aquesta Pdipòsit és la pressió absoluta. Moltes vegades, però, ens interessa conèixer la pressió relativa o manomètrica, que és la diferència entre la pressió absoluta i la pressió atmosfèrica:

Pmanomètrica = Pabsoluta - Patm = δ · h · g

Principi de Pascal i Aplicacions Hidràuliques

Principi de Pascal: Si s’exerceix una pressió en una zona d’un líquid tancat, el líquid transmet la mateixa pressió a totes les parts del líquid.

Una aplicació fonamental del principi de Pascal són les màquines hidràuliques, dispositius que permeten multiplicar les forces. Exemples inclouen:

  • La premsa hidràulica
  • El gat hidràulic
  • El fre hidràulic
  • L’ascensor i la grua hidràulica

En el cas del fre hidràulic, en trepitjar el pedal, s'exerceix una força sobre un èmbol de secció petita, creant una pressió al líquid de frens. Aquest fluid transmet la pressió gairebé instantàniament en totes direccions. Si a l’altre extrem del circuit hidràulic es col·loca un pistó amb un èmbol de secció més gran, la força s’amplificarà en aquest punt. El sistema hidràulic també canvia la direcció i el sentit de la força aplicada.

Principi d'Arquimedes

Principi d'Arquimedes: L’empenyiment exercit pel líquid quan un cos es troba totalment submergit en ell és igual al pes del líquid desplaçat (aplicable tant a líquids com a gasos).

  • El pes del cos depèn de la densitat del sòlid.
  • L’empenyiment depèn de la densitat del líquid.

Lleis dels Gasos Ideals

1. Llei de Boyle-Mariotte

En gasos ideals, si la temperatura (T) és constant, la pressió (P) i el volum (V) són inversament proporcionals.

A T constant → P₁ · V₁ = P₂ · V₂ = Constant

2. Llei de Charles i Gay-Lussac

En gasos ideals, si la pressió (P) és constant, la temperatura absoluta (T) i el volum (V) són directament proporcionals.

A P constant → V₁ / T₁ = V₂ / T₂

Si unim les dues lleis, obtenim la relació entre les variables que intervenen en els gasos ideals:

P₁ · V₁ / T₁ = P₂ · V₂ / T₂ = constant

Experiment de Torricelli (1643)

Evangelista Torricelli va agafar un tub de vidre d’un metre de longitud i el va omplir de mercuri ("plata viva"). Va tapar el tub amb el dit, el va invertir i el va introduir en un recipient amb mercuri. En retirar el dit, va comprovar que el metall descendia fins a formar una columna 13,6 vegades menor que la que obtenia en realitzar l’experiment amb aigua.

Com que sabia que el mercuri era 13,6 vegades més pesat que l’aigua, va deduir que ambdues columnes de líquid suportaven el mateix contrapès. Va sospitar que només l’aire era capaç de realitzar aquesta força, demostrant així l'existència de la pressió atmosfèrica.

Tipus de Pressió: Absoluta, Atmosfèrica i Relativa

Pabs (Pressió Absoluta)
Pressió que es mesura en relació al zero absolut de pressió (buit perfecte).
Patm (Pressió Atmosfèrica)
És la pressió exercida per l’atmosfera terrestre, mesurada mitjançant un baròmetre.
Prel o Pman (Pressió Relativa o Manomètrica)
Determinada per un element que mesura la diferència entre la pressió absoluta i l’atmosfèrica del lloc on s’efectua la mesura. A mesura que augmenta o disminueix la pressió atmosfèrica, disminueix o augmenta respectivament la pressió llegida (no aplicable a pressions altes).
Pdiferencial (Pressió Diferencial)
Diferència entre dues pressions qualsevol.
Buit
Diferència de pressions entre la pressió absoluta i la pressió atmosfèrica existent. És la pressió mesurada per sota de l’atmosfèrica, expressada en mm de Hg, mm de columna d’aigua o polzades de columna d’aigua.

Mesuradors de Pressió per Columna de Líquid

Aquests elements primaris mesuren la pressió comparant-la amb l’exercida per un líquid de densitat i alçada coneguda. Es tracta d'una mesura directa.

Tub en U Obert

Tub en U amb dues branques obertes: una en comunicació amb l’atmosfera (Patm) i l’altra a la pressió de procés (P). La diferència d’alçada (h) entre les branques indicarà la pressió relativa (manomètrica):

Pmanomètrica = P - PAtm = ρ · g · h

Sent ρ la densitat del fluid manomètric.

Tub en U Tancat

Una branca està tancada i s’hi ha fet el buit. En aquest cas, la mesura és de pressió absoluta:

Pabs = ρ · g · h

Elements Elàstics de Mesura de Pressió (Llei de Hooke)

Els elements elàstics es basen en la Llei de Hooke: Si s’aplica una força per sota del límit d’elasticitat, la deformació d’un cos és proporcional a l’esforç (força) aplicat:

F = k · x

Sent F l’esforç aplicat, k una constant i x la deformació. Si l’esforç desapareix, el cos deformat recupera la seva posició inicial.

Tipus de Tub Bourdon

El tub Bourdon és un dels elements elàstics més utilitzats. Generalment és d’acer inoxidable, aliatge de coure o aliatges especials.

Tub Bourdon Tipus C

És un tub de secció el·líptica que forma un anell gairebé complet, tancat per un extrem. En augmentar la pressió a l’interior del tub, aquest tendeix a redreçar-se i el moviment es transmet a l’agulla indicadora.

Un augment de pressió desplaçarà l’agulla cap a la dreta. Una baixada de pressió ho farà cap a l’esquerra.

Element en Espiral

S’enrotlla el tub Bourdon en forma d’espiral al voltant d’un eix comú. Dóna més precisió i més estabilitat que el Bourdon tipus C, però el camp de mesura és més petit. Els materials de construcció són similars als del Bourdon tipus C.

Element Helicoidal

Es forma enrotllant més d’una espira en forma d’hèlix. Aquests elements proporcionen un desplaçament gran de l’extrem lliure i, per això, són ideals per als registradors. Tenen un moviment més ampli que el d’espiral.

Diafragma i Manxa (Bellows)

Diafragma

El diafragma consisteix en un disc metàl·lic flexible amb superfície plana o amb ondulacions concèntriques. Aquestes ondulacions augmenten la seva capacitat de resposta. S’utilitza per a pressions petites (camp de mesura entre 50 mm c.d.a. i 2 bars) amb una precisió de 0.5-1%. El material sol ser d’aliatge de níquel.

Quan es troben dos diafragmes soldats al llarg del seu perímetre es forma una càpsula.

Components d'un diafragma:

  1. Connexió a la pressió.
  2. Membrana ondulada que es bomba cap a dalt amb la pressió (diafragma).
  3. Mecanisme de mesura.
  4. Agulla indicadora.

Manxa (Bellows)

La manxa és un element elàstic preparat a partir d’un tub fi sense soldar (d’una sola peça). Per donar-li major resistència, se li afegeix una molla de calibratge.

La manxa és similar al diafragma, però es pot dilatar i contraure amb un desplaçament considerable. Es caracteritzen per una gran durada. El material utilitzat és, generalment, bronze amb fòsfor. S’utilitzen per a pressions petites (camp de mesura de 100 mm columna d’aigua fins a 2 bars) amb una precisió de 0.5-1% en tota l’escala.

Components d'una manxa:

  1. Connexió a la pressió.
  2. Manxa que es dilata cap a dalt per efecte de la pressió.
  3. Mecanisme de mesura.
  4. Agulla i escala graduada.

Mesuradors de Pressió Absoluta i Vacuòmetres

Els mesuradors de pressió absoluta consisteixen en un conjunt de manxa i diafragma oposat a una manxa segellada al buit absolut. El moviment resultant de la unió de les dues manxes equival a la pressió absoluta del fluid. El material utilitzat és llautó o acer inoxidable.

S’utilitzen per a la mesura exacta i el control precís de baixes pressions, a les quals puguin afectar les variacions de la pressió atmosfèrica. Per exemple, es poden utilitzar per al manteniment d’una pressió absoluta de 50 mm de Hg en una columna de destil·lació.

El Vacuòmetre

El vacuòmetre només mesura diferent de zero quan la pressió és inferior a l’atmosfèrica. Per a pressions iguals o superiors a l’atmosfèrica, la seva mesura és zero.

Mecanisme d'un Mesurador de Pressió Absoluta

La membrana (1) separa la cambra de mesura (3) i la cambra de referència (2) amb pressió absoluta zero. La pressió diferencial entre la cambra de mesura (3) i la cambra de referència (2) provoca una flexió de la membrana (1). L'element sensible es recolza en cas de sobrepressió sobre un seient per a la seva protecció. La trajectòria del desplaçament es transmet mitjançant manxes (4) des de la cambra de mesura i, mitjançant una biela (5), es realitza la transmissió al mecanisme per proporcionar la indicació.

tfTG48aIGic89Zif7vXemL8Vm8nGrfwNsyfLBhsiJ3RHAS5ATO8QlaIz7mfcpaOkXVw0x45sAbSCAYiWQDl2OSAzrNiczhti8iDcf6SK9BsqAAFRgBXZwr9jCY-muYJSbn5lnJihbGGws-cJ9DDPsyM3halxGBdISY5DpCYtue2eQ3AvsvQPeuUzuXX7LQ

cTTb7adkoBA7tRGrCKAN4-bFviRAmbYwMldxxDNmd1DdvM8hHycu4r0BuhLtxobwiPrJDRaPBIJMXeRUkwbnOLykxPKx5shSA5ZUCrlvI7bAyuercgW5SP2FImtFQJkHAn-uyYAZTViCdSl1hylCk5ew8T_-Ymmrn0wXMRLoMEs-tbq06JFkE1ywBR3FUg

f26JEgfvw2Kx3RdzKfDcO8ToCKCMNa3GKoSNEoSC4jK_Pxmmrk7qlHGQUvVsU_xgEfxHMqN4lBcw0bVag-WMa-cmkkM-sY84VfKcWoKNY5jrFaQdkTZLthfPE3clGGJSxNydItQE-r41WndsRCp7wZNFSpWd9ffKyfIVOiTKwfDZj4kBTzPLXVMjkKjuiQ

7o386t_MjW5KQ3sFuoMAuka4TidU0O9tX1VJIpFRIZRerDuK-mSrKKM78RX8J3e0x4ncuyOZcyklorhBnNM-cASL6W_ns56NCofeD1MyC5L6a6tJfRBC6PvTlQWwfpZ71YGxuxTZYBLO1L_wPzBRpKD5yI7xy2_uogD8qTsJovMQ5-1MafwK8NQ-uvAMaA

w+qSQPEgcmHRwAAAABJRU5ErkJggg==

   KRg8or7RU2t_q0tNc3l6zl9kWHF6GPXa347KM0bFwErSVZTT5YFUru1rlh06EsUBxMQXQc347RO1vSmGvQw9PhWF9QkajX1j6cvQQESGO6TqSzEYuQBGJiY6WX-NVKhSgYO0Vgo4X9mn9TZ1fLpGoJdhQiUNdLOXMHGAxOHWC4k5ySH7mdGS1Zk3v-_jjQ

U492NDLdRpgWcCSCx9wHGY4U9oX7xWZPJnH5VVc1Abq9sluUjOOegRTVtS4gnGUt3HAzNwuFrRHeLKjvIwIAZWIdX-hS7Lesx270sbf7pBmEwoAolxh3geZZwTpTP4fibwDnUl46MuXOfMZPE-RtYHQWferpNlHmEuGfKpda9An79hPte04JVNXJZ60gcA 

Transductors Electrònics de Pressió

Transductors Piezoelèctrics

En la mesura piezoelèctrica de la pressió, la força actua sobre un mecanisme que la pot mesurar elèctricament. S’aprofita la propietat que tenen certs cristalls (Ex: Quars) o dispositius electromecànics de modificar les seves propietats elèctriques quan estan sotmesos a pressió. És a dir, en deformar-se físicament per l’acció d’una pressió, generen un senyal elèctric.

Components bàsics:

  1. Font d’alimentació de corrent.
  2. Caixa piezoelèctrica.
  3. Instrument amb escala graduada en unitats de pressió.
  4. Força actuant.

Galgues Extensiomètriques

És un dels mesuradors més utilitzats. Es basa en el canvi de resistència elèctrica que pateix un conductor en canviar la seva forma com a conseqüència d’estar sotmès a una força (Efecte piezoresistiu).

La deformació d’un element depèn:

  • Del material de construcció.
  • De la geometria de l’element.
  • De la força aplicada.

Elements de Mesura de Buit (Vacuòmetres)

La pressió atmosfèrica (1,033 Kg/cm²) es pren com a referència. Les pressions superiors a aquesta es denominen pressions, i les pressions inferiors es denominen buits.

Transductors Mecànics de Manxa i Diafragma

Treballen de manera diferencial entre la pressió atmosfèrica i la pressió del procés. Poden estar compensats respecte a la pressió atmosfèrica i calibrats en unitats absolutes. És a dir, es pot treballar a pressió relativa (manomètrica) o absoluta. En ser dispositius mecànics, les forces disponibles en un gas a pressió molt baixa són tan petites que aquests instruments no són adients per a les mesures d’alt buit i estan limitats a valors d’1 mm Hg abs.

Mesurador McLeod

S’utilitza com a aparell de precisió en el calibratge d’altres instruments. Es basa a comprimir una mostra del gas de gran volum conegut a un volum més petit i a pressió més gran mitjançant una columna de mercuri en un tub capil·lar. La pressió del gas es dedueix aplicant la Llei de Boyle-Mariotte (P · V = cte). El seu interval de mesura és de 5 – 10⁻⁵ mm Hg.

Transductors Tèrmics

Es basen en el principi de la proporcionalitat entre l’energia dissipada des de la superfície calenta d’un filament escalfat per un corrent constant i la pressió del gas ambient quan el gas està a baixes pressions absolutes.

Transductor Bimetàl·lic

Utilitza una espiral bimetàl·lica escalfada per una font de tensió estabilitzada. Les molècules de gas absorbeixen calor de l’espiral i la refreden. Qualsevol canvi de temperatura modificarà l’espiral i serà detectat a l’escala, ja que l’espiral està acoblada a un índex que assenyala l’escala de buit.

També existeixen el Transductor Tèrmic de Termoparell i el Transductor Pirani.

Transductor d'Ionització

Es basen en la formació dels ions que es produeixen en les col·lisions que hi ha entre molècules i electrons. La velocitat de formació d’aquests ions varia directament amb la pressió.

UxMC7ZF4H8HkkU17v0yBaZTPBWbMqZYRuk9SZlCfMXAhLR2iziXYw2dHnN9QFp7b11YOJhU-tqxo3l-tugtOb0_anTn-co5Qju3UzDnn7K1EimJpp_JVc7BgZymKQ75CIfddqytve_5RRPNokRIGT8jFDC4MEUhZjQOFHDylsEymYVDHRoXlOa9XxR248A

Transductor piezoelèctric  

Descargar

PDF Word HTML