Principis i Pràctiques Clau en l'Educació Social: Guia Completa

1. La Metàfora dels 5 Euros en Educació Social

Aquesta metàfora es refereix a una actitud fonamental en la intervenció amb persones. Implica acceptar cada individu amb tot el seu valor intrínsec, reconeixent-lo com una persona digna de rebre respecte i dignitat, independentment de la seva situació o origen. Aquesta acceptació incondicional és clau per a un procés de canvi satisfactori.

2. Anàlisi d'un Cas: Faltes d'Assistència Escolar

En el cas d'una noia derivada a l'EBAS per 15 faltes d'assistència, s'observa l'incompliment de diversos principis fonamentals de la intervenció socioeducativa:

• Principi de Racionalitat: No hi ha un coneixement previ i aprofundit de l'educanda.
• Principi de Globalitat: S'aborda només el problema visible (les faltes), la "punta de l'iceberg", sense tenir en compte les causes subjacents o altres problemàtiques que puguin influir en la seva situació. Per millorar el problema visible, cal anar més enllà de les creences superficials.
• Principi de Varietat: La intervenció no és creativa ni personalitzada; es tracta la persona atesa com "una més", sense adaptar-se a les seves necessitats individuals.
• Principi de Realisme: No es parteix d'una anàlisi prèvia de la realitat de l'educanda, la qual cosa impedeix una intervenció ajustada i efectiva.

3. El Procés de Canvi Personal: Un Cas Pràctic

Context del Cas

La persona atesa és un home que fa temps que té dificultats per mantenir una feina estable i passa molt temps fora de casa. Consumeix alcohol de manera abusiva i, ocasionalment, cocaïna. La seva parella l'ha advertit que si no fa un canvi en la seva vida, demanarà el divorci i s'emportarà les dues filles petites que tenen en comú.

Fases del Procés de Canvi i Rol de l'Educadora

1. Percebre el Problema

Aquest és el primer pas. L'educadora estableix gradualment un vincle de confiança, mostrant-se propera, empàtica i sense jutjar-lo. A través de converses tranquil·les i respectuoses, se li fan preguntes que el retornen al context que ha explicat, per ajudar-lo a prendre consciència del desordre en la seva vida i com això afecta la seva família.

2. Consciència Emocional

Un cop pren consciència, és important que senti emocionalment les conseqüències del que viu. Se li ofereix un espai segur per parlar de les emocions que sent (frustració, tristesa, culpa, por...). Per fer-ho, es poden utilitzar eines com un diari emocional o activitats de reflexió on ell pugui reconèixer els seus sentiments. Aquí és clau que els educadors i professionals mostrin autenticitat i empatia perquè l'altra persona s'obri completament.

3. Exploració d'Alternatives i Motivació

Seguidament, és el moment de pensar alternatives i motivar la persona atesa. L'educadora ha d'ajudar a explorar opcions reals i adaptades a la seva situació, com ara:

• Un grup de suport per a persones amb problemes d'addiccions.
• Cercar una formació laboral o fins i tot una entrevista de feina.
• Establir rutines amb les seves filles.

És fonamental que en tot moment sigui ell qui construeixi les alternatives. Un cop es tria què es vol fer, cal motivar-lo perquè mantingui el compromís, que busqui el "perquè" del que està fent i què vol aconseguir.

4. Actuació i Seguiment

Finalment, cal actuar. Es realitza un seguiment setmanal i l'educadora ha d'estar disponible en moments clau de recaigudes o dubtes, però deixant-lo caminar sol per poder avançar en el seu procés.

4. La Importància de la Moral en l'Educació Social

La moral és fonamental perquè representa el conjunt de normes de comportament social que defineixen i regulen els actes de les persones en la seva vida quotidiana.

En l'àmbit de la moral, el component social té un pes considerable, ja que aquestes normes són establertes per la comunitat i es compleixen perquè és el que s'espera dels individus. La moral i les seves normes ens ajuden a adaptar-nos a la societat, per això és summament important que els educadors socials la tinguin en compte i la promoguin.

Per tant, cal educar a partir de la moral, ja que aquesta constitueix un factor clau d'integració social i de justícia social.

5. Característiques de la Professió segons Riera (1998)

Segons Riera (1998), els trets distintius que una professió necessita són:

• Coneixement Específic: Ha d'existir un coneixement que provingui de la investigació científica i l'elaboració teòrica. (Qualitatiu)
• Comunitat Professional: L'existència d'una comunitat que comparteixi una mateixa formació específica de base. (Quantitatiu)
• Funcions Delimitades: Desenvolupar funcions específiques, delimitades i públiques que parteixin de plantejaments tècnics i comuns. (Qualitatiu)
• Retribució Econòmica: Una retribució econòmica proporcional a la feina desenvolupada. (Quantitatiu)
• Normativa Interna: L'existència d'una normativa interna que impliqui un control per als seus membres. (Qualitatiu)

Diferència entre Criteris Qualitatius i Quantitatius

La diferència, segons Riera (1998), rau en el fet que els criteris qualitatius defineixen la qualitat profunda de la professió, però són més complexos d'establir. En canvi, els criteris quantitatius es poden implantar més ràpidament i fàcilment, fins i tot sense una estructura sòlida al darrere.

Això significa que una professió pot tenir un títol i un salari (aspectes quantitatius), però mancar d'una identitat professional clara, de reconeixement científic o d'una regulació normativa interna (aspectes qualitatius).

6. La Relació d'Ajuda en l'Educació Social

Com a professionals, és fonamental ser reals i autèntics, sensibles i propers amb els educands. Això permet establir un vincle de confiança que facilita que l'educand s'obri i confiï en nosaltres. Aquesta relació d'ajuda és essencial perquè una intervenció socioeducativa tingui el millor resultat possible.

Hem de ser comprensius amb les necessitats dels educands i estar al seu costat quan ho necessiten, acompanyant-los en tots els processos de la intervenció educativa. Si, per exemple, la persona se sent sense forces, trista i sense ganes de fer res, com a educadors hem de respectar aquesta situació, acompanyar-los, validar els seus sentiments i no forçar ni imposar res. Simplement, hem d'estar presents, assegurant que se sentin compresos per poder continuar en el procés i millorar.

7. Obtenció d'Informació de Partida en la Intervenció Socioeducativa

El segon punt de la fase 1 de la intervenció socioeducativa és l'obtenció d'informació de partida. Aquesta etapa és crucial perquè permet a l'educadora social conèixer en profunditat la situació de la persona, família o grup amb qui treballarà. Sense una bona recollida d'informació, no és possible realitzar un diagnòstic adequat ni planificar una intervenció ajustada a la realitat. L'objectiu és construir una imatge global, realista i objectiva que serveixi com a base per dissenyar el pla d'intervenció.

Desenvolupament i Estratègies de l'Educador Social

L'educadora social desenvolupa aquest punt amb una actitud empàtica, d'escolta activa i respectuosa, assegurant sempre la confidencialitat i el consentiment informat. El procés inclou:

• Planificació: Definir quina informació es necessita i quines tècniques s'utilitzaran.
• Aplicació de Tècniques: Implementar les tècniques de recollida de dades.
• Anàlisi: Analitzar la informació per establir les primeres hipòtesis d'intervenció.

Algunes de les estratègies i instruments més habituals són:

• L'Entrevista: Pot ser individual, familiar o grupal. A través de preguntes obertes i un diàleg fluid, aquesta tècnica permet generar un clima de confiança i establir una primera relació educativa.
• El Genograma: És una representació gràfica de la família de la persona usuària. Aquesta eina ajuda a entendre les dinàmiques familiars, les relacions de suport o conflicte, les repeticions de patrons i la posició de cada membre dins del sistema familiar.
• L'Observació Directa: S'utilitza especialment quan la persona interactua en el seu entorn habitual (com pot ser l'escola, un centre obert o la pròpia llar). Aquesta tècnica complementa la informació verbal amb dades no verbals.

8. El Principi de l'Educand com a Protagonista

El principi al qual es refereix és el Principi de l'Acció Socioeducativa: l'Educand com a Protagonista del seu Procés.

Aquest principi estableix que el centre de l'acció socioeducativa és la persona. L'educador o educadora social no ha de decidir per ella, sinó que l'ha d'acompanyar perquè sigui protagonista activa del seu propi procés de creixement i canvi.

Accions Clau de l'Educador Social

Tres accions fonamentals que impliquen aquest principi són:

• Inclusió en la Presa de Decisions: Incloure l'educand activament en la presa de decisions, fent-lo partícip del seu projecte de vida.
• Foment de l'Autonomia: Fomentar la seva autonomia, ajudant-lo a desenvolupar habilitats per gestionar-se de manera independent.
• Adaptació de la Intervenció: Adaptar la intervenció al seu ritme, tenint en compte el seu context, les seves capacitats i els seus interessos personals.