Principis pedagògics de Montessori, Decroly i Freinet

Montessori

Va partir del desenvolupament psicofisiològic de l'infant i la va conduir a analitzar com aprenien els infants. Els principis en els quals es basava eren:

• La ment absorbent: Capacitat dels més petits per absorbir de manera natural els coneixements que necessiten (parlar, llegir, escriure).
• Els períodes sensitius: Períodes en què l'infant es mostra més preparat per adquirir certes habilitats.
• Ambient adaptat: Facilitarà la construcció de l'aprenentatge i el desig de coneixement.
• Organització de l'espai i el temps.
• Els materials: Tots són creats per ella mateixa i estan orientats a que els infants aprenguin per les seves pròpies experiències.
• El paper de l'educador/a: Paper de guia per despertar la imaginació i l'interès pel coneixement de l'infant.

D'acord amb les necessitats que presenten, distingim 4 àrees: Vida pràctica, l'educació sensorial, les habilitats de llengua, escriptura i lectura, i les habilitats matemàtiques.

Decroly

Va fundar l'escola de l'Hermitage a Brussel·les amb l'objectiu d'aconseguir en els infants un correcte desenvolupament biològic i d'higiene. Els seus objectius es basaven en la formació de ciutadans per a la democràcia. Per això, la llibertat i la responsabilitat van ser la definició de l'organització de l'escola, per la qual cosa cadascú s'esforça per ser un membre conscient i útil de la col·lectivitat. L'ensenyament ha de ser individualitzat i l'interès és el que mou l'infant per aprendre. A més, apareix el concepte de globalització, entès com que els infants perceben el món real com un tot i no de manera fragmentada. Decroly va unir aquests tres conceptes: ensenyament individualitzat, motivació i globalització, i va crear els centres d'interès, en els quals treballaven necessitats de l'infant tant físiques com psíquiques a través del joc.

Freinet

Proposa el mètode natural amb l'objectiu de trobar processos de l'aprenentatge que permetin als infants aprendre a l'escola de manera natural (a través de la lliure exploració i experimentació, anar confortant els seus coneixements). Per afavorir aquest aprenentatge natural s'havia de sortir de l'aula i fer passejades per la natura o visites als tallers dels artesans locals. Ell considera que els processos d'adquisició de coneixements es donen a través del tempteig experimental. Dóna molta importància als tallers i a la realització de projectes en comú. Segons Freinet, l'aprenentatge de continguts abstractes com la lectura i el càlcul postula que s'ha de partir de la seva utilitat perquè tinguin significat.