Principis metodològics per a l'adquisició del valencià L2

Principis metodològics per a l'adquisició del valencià com a L2

L’adquisició del valencià com a L2 és efectiva si es fa per mitjà de l’adquisició de continguts rellevants i exigents des del punt de vista cognitiu i quan l’alumne o l’alumna s’hi implica emocionalment. Per això, caldrà tindre en compte:

• Input comprensiu: Mitjançant unes tasques adequades a la seua edat i motivació, ha de ser molt estructurat per tal de permetre a l’aprenent formar-se intuïcions sobre el funcionament de la llengua, construir-ne les regles i adquirir-ne el vocabulari necessaris que els asseguren l’èxit en l’adquisició de la nova llengua.
• Output comprensiu: Els aprenents poden captar el missatge de l’input fent una simple anàlisi semàntica, gràcies al lèxic combinat amb la informació extralingüística que aporten algunes paraules i la comunicació no verbal. Però per a l’adquisició lingüística cal anar més enllà. Cal arribar a l’anàlisi sintàctica i morfològica, cosa que només podem arribar a aconseguir fent que l’alumnat parle, és a dir, que faça produccions per a les quals és imprescindible fer servir l’anàlisi sintàctica i morfològica. Cal doncs eixamplar la producció, més enllà de la clàssica pregunta-resposta.
• Metodologia lúdica: L’alumnat presenta una sèrie de trets que són determinants a l’hora de plantejar qualsevol model d’intervenció i que també ho són a l’hora d’ensenyar i aprendre una nova llengua. Aquestes característiques són:
  • Els agraden els contes i les històries, sobretot si poden identificar-s’hi i implicar-se emocionalment.
  • Té una gran necessitat de moviment i d’expressió i una gran facilitat per imitar i repetir accions i textos.
  • Té una capacitat d’atenció limitada i una necessitat de manipular i explorar.
  • Necessita i manifesta afecte.
  • Necessita acceptació i estabilitat en les relacions socials.

Per tant, podem plantejar unitats didàctiques basades en el conte, plantejar tasques autèntiques i significatives per als xiquets i xiquetes on la manipulació, el joc i l’experimentació siguen els eixos del seu desenvolupament comunicatiu en la segona llengua. En cada tasca partirem de la comprensió i arribarem a la producció, i en el cas de les històries, intentarem que l’alumnat siga el co-explicador amb el mestre o la mestra quan s’ha aconseguit la comprensió, tot afavorint la producció d’output.

• Hàbits i rutines: Des del moment de l’entrada fins al moment de l’eixida de l’aula, poden establir-se unes rutines compartides on el treball dels hàbits adquirirà forma lingüística contextualitzada i ritualitzada: saludar, passar llista, l’oratge, el conte, els racons, recollir... La previsió de les formulacions lingüístiques i la seua repetició constant facilita la memorització comprensiva de manera global, sense anàlisi de les produccions, les quals són usades únicament en les situacions concretes on han estat adquirides.
• Ensenyament integrat de llengua i continguts: És l’entorn físic, social i cultural el que proveeix de continguts l’aprenentatge al currículum oficial i l’escenari ideal per a l’adquisició de la segona llengua, per mitjà d’unitats configurades al voltant d’experiències vitals significatives i la utilització dels conceptes i procediments propis dels diversos sistemes de representació. El treball de l’entorn, les rutines i el món de la imaginació són els materials sobre els quals cal bastir la nova competència dels nostres alumnes.