Principis Innats i Coneixement segons John Locke

1. Què són els principis innats?

Són caràcters que es troben impresos en la ment de l’home, que l’ànima rep en el primer moment de la seva existència i que ho porta quan arriba al món.

2. Com pretén Locke mostrar la falsedat de la hipòtesi de les idees innates?

Vol mostrar només com els homes, simplement amb els recursos de les seves capacitats naturals, poden aconseguir tot el coneixement que tenen sense ajuda de les idees innates. És a dir, vol mostrar que aquesta hipòtesi és innecessària, ja que es poden adquirir per l’experiència.

3. Quin és l’objectiu de l’argument que ofereix Locke en aquest capítol?

Exposar raons que fan dubtar sobre aquesta opinió d’idees innates i exposar altres.

4. Explica el millor argument a favor de la hipòtesi de les idees innates.

És l’assentiment general, és a dir, tothom accepta que hi ha certs principis que es troben en els homes des del moment en què comencen a existir perquè es troben en l’ànima de totes les persones.

5. Quins són els principis innats considerats en aquest capítol?

Es consideren el principi d’identitat (el que és, és) i el principi de contradicció (és impossible que una mateixa cosa sigui i no sigui).

6. Quina és la resposta de Locke al millor argument en favor de les idees innates?

Locke pensa que, encara que tothom ho accepti, no significa que sigui vertader. Per exemple, els infants o els idiotes, segons els principis innats, tenen aquest coneixement des de la seva existència, però els ignoren. Això seria contradir un dels principis, el de contradicció.

7. Com sorgeixen les idees simples?

Surgeixen a partir de l’experiència, concretament de les sensacions o a partir de la reflexió (la ment pot reflexionar sobre les coses, percepció dubtosa...).

8. Ens diuen res les idees en la nostra ment sobre les causes que les originen?

No, totes les idees que reben són idees positives distintes, per això la ment és passiva, ja que va captant les coses sense saber les causes que les originen.

9. Què entén Locke per causa privativa? Poden causar aquests tipus de causa idees positives? Posa algun exemple. Està Locke d’acord amb l’opinió comuna en aquest punt?

Són les causes que obtenen idees simples a partir de la mancança d’una sensació. És a dir, les idees simples es poden notar pel creixement o decreixement de les sensacions que transporten els esperits animals.

10. Pot considerar-se Locke un realista?

Realisme: les idees de la ment reprodueixen de manera exacta la realitat.

Al principi, Locke intenta ser irrealista, ja que diu que l’idea s’assembla a l’objecte com la paraula al mateix objecte. No obstant això, més endavant es contradiu dient que les qualitats primàries de les idees simples tenen un arquetipus que s’assembla a l’objecte real.

11. Defineix idea i qualitat.

Idea: tot allò que la ment percep en si mateixa o que està immediatament present en l’enteniment quan percebem o pensem.

Qualitat: poder de produir una determinada idea en la ment.

12. Quants tipus de qualitats distingeix Locke?

Al principi distingeix entre primàries i secundàries, i més tard, apareix un tercer tipus, els poders.

13. Què són les qualitats primàries?

Són els poders que la ment no pot separar del cos, i el cos manté constantment totes les alteracions i canvis que pateix. Aquestes qualitats són la solidesa, l’extensió, la forma, el moviment i el nombre.

14. Què són les qualitats secundàries?

Són les qualitats causades per les primàries en nosaltres. Aquestes qualitats no es troben en l’objecte en si mateix, sinó que representen altres parts com els colors.

15. En què consisteix la tercera classe de qualitats?

Són simplement poders, és a dir, són poders que tenen les qualitats primàries sobre les coses. Aquestes no són immediatament perceptibles; per exemple, sabem que el foc crema, però en realitat la primera vegada que el veiem no sabem això. Els poders es coneixen a partir de l’experiència.

16. Com formen les idees de qualitats primàries? Com formen les idees de qualitats secundàries?

Les idees de qualitats primàries es formen per un cert moviment dels objectes, és a dir, per l’impuls que passa pels nervis d’algunes parts del cos fins arribar al cervell i produir en la ment aquestes idees.

Les idees de qualitats secundàries es formen de la mateixa manera, ja que els objectes llancen partícules per captar-les amb els sentits.

17. Quina relació hi ha entre les diverses idees simples de qualitats i les coses a les quals atribuïm aquestes qualitats?

Les idees simples d’assemblança a les qualitats primàries, ja que aquestes idees tenen un arquetipus que s’assemblen a l’objecte real. En canvi, les idees no s’assemblen a les qualitats secundàries perquè no tenen cap arquetipus, i si tenen, és el mateix que a les primàries.

18. Explica la distinció entre les qualitats immediatament perceptibles i les mediatament perceptibles.

Les immediatament perceptibles són les qualitats secundàries que ens fan diferenciar els objectes uns dels altres; en canvi, les mediatament perceptibles són les que són capaces de produir sobre nosaltres idees distintes, ja que alteren les idees primàries.

19. Quin tipus de coneixement distingeix Locke?

Distingeix dos graus de coneixement i pensa que tot el que es troba per sota és fe o opinió.

20. Què és el coneixement intuitiu?

Coneixement: contemplació d’idees, la percepció de l’acord o desacord de les idees.

Coneixement intuitiu: coneixement en el qual una persona percep l’acord o el desacord d’idees d’una manera immediata i per si mateixes.

21. Què és el coneixement demostratiu?

És el coneixement que obtenim per l’acord o desacord entre dues idees recorrent a una altra que ha estat assimilada per la intuïció.

22. En què consisteix el coneixement sensitiu?

Apareix aquest nou coneixement sorgit del dubte de Descartes.

23. Quin és el problema que s’anuncia en el primer punt?

El problema és que no se sap amb garantia la correspondència de les idees de la ment amb el món fora d’ella. Locke diu que el coneixement de cadascú són com castells en l’aire, quimeres. Aquest coneixement és molt vistós, però inútil pel coneixement de la realitat de les coses.

24. Com espera Locke resoldre el problema anunciat?

Locke pensa que el coneixement seria pura invenció si aquestes idees que comparem en la ment per detectar l’acord o el desacord no s’assemblessin a res fora d’elles.

Locke vol mostrar amb evidència que les nostres idees van més enllà de la nostra ment i imaginació.

25. Quina teoria de la veritat sosté Locke?

Locke parla sobre la teoria de la correspondència; aquesta afirma que la realitat del coneixement depèn de la conformitat de les nostres idees i la realitat de les coses.

26. Exposa l’argumentació de Locke sobre la concordança o correspondència entre les coses i les idees simples.

Com la ment no pot produir per si sola idees simples, aquestes no són ficcions de la nostra imaginació, sinó que són produccions naturals i regulars de coses existents fora de nosaltres. Segons Locke, les nostres idees simples representen fenòmens. Així, aquesta representació ens permet distingir les diverses classes de substàncies particulars i els seus estats.

Segon tractat sobre el govern civil

1. Quina concepció critica John Locke en el primer apartat del primer capítol?

El dret natural de paternitat, el dret a heretar el poder del pare.

2. Quina és la crítica de Locke a la concepció ressenyada del poder polític?

En primer lloc, critica el fet que Adam no va heretar el poder del seu pare. Locke critica els governants que es basen en que el poder prové d’Adam; ell intenta explicar un altre origen del poder.

3. Què entén Locke per poder polític?

El poder polític és el dret a dictar lleis per a la regulació i la defensa de la propietat. A més de la defensa de l’estat contra agressions forasteres, els governadors havien limitat tant el poder que va aparèixer el liberalisme. A diferència d’altres poders, com el paternal, aquestes lleis no són naturals.

4. Com es caracteritza l’estat de natura? Quina funció té?

L’estat de natura és l’estat on es troben els homes en perfecta llibertat per ordenar els seus actes i disposar de les seves propietats. És un estat d’igualtat de tots els éssers humans on tots tenen els mateixos avantatges i facultats.

Locke recorre a aquest concepte per poder explicar el poder polític, la justificació.

5. Què aporta la citació de Hooker a l’argument de Locke?

Locke cita a Hooker perquè afirma l’estat natural com un estat d’igualtat, per tant, pensa que s’han d’estimar i complir obligacions per altres.

6. Quina és el límit que la llei natural posa a la llibertat de l’individu?

L’home no pot destruir-se a si mateix o destruir gratuïtament qualsevol altra criatura que li pertanyi sense justificació.

La llei natural diu que ningú ha d’atemptar contra la vida, la llibertat ni les possessions d’una altra persona. Aquesta llei es justifica perquè tots els homes, segons Locke, són obra d’un savi creador, i per això no pot haver-hi subordinació entre els humans.

7. Determina la llei natural cap excepció en l’obligació de no danyar la vida o els béns d’un altre?

Sí, només es podrà danyar la vida o els béns d’un altre si és per la seva protecció o la de la humanitat.

8. Com raona Locke l’excepcionalitat del càstig?

No tindria efectivitat aquesta llei de defensar-se si no hagués un càstig.

9. Hi ha alguna especificació referida a l’exercici de poder de càstig per part de qualsevol home segons la llei natural?

El càstig ha de ser proporcional al delicte que s’ha comès; no ha d’haver passió ni arbitrarietat, ha d’aplicar la consciència i la raó. Reparar i reprimir són les dues concepcions que han de fer perquè sigui un càstig legítim.

10. Quina justificació aporta Locke de la doctrina de la universalitat del poder executor?

Qualsevol persona tindrà el dret de penedir fins a aconseguir dissuadir-lo per no cometre la mateixa infracció només si protegeix els homes. El càstig ha de servir d’exemple.

11. Quin és el delicte més greu contra la llei natural?

El pitjor delicte és l’homicidi, perquè la persona que ho ha comès està fora de la raó. És un càstig sense repressió possible a la víctima; la persona que el comet declara la guerra i és considerada una bèstia.

12. Quina relació mantenen la llei natural i les legislacions positives dels estats?

Les legislacions positives són les lleis escrites. La llei natural i aquestes tenen una relació de fonament, ja que la llei escrita es basa en les lleis naturals.

13. Quina és la primera caracterització que dóna Locke de govern civil?

Diu que és la forma apropiada de fer justícia quan hi ha violència i inconveniències a l’estat natural. Una monarquia absoluta no és un govern civil, perquè el monarca fa el que vol.

14. Existeix, segons Locke, avui en dia l’estat de natura?

Sí, hi ha persones que viuen en un estat de natura. No tots els acords serveixen per entrar en una comunitat d’acord mutu.

15. En què fomenta Locke la fi de l’estat natural?

En el mutu consentiment per entrar i formar part d’un estat; d’aquesta forma, pot ser un sol cos polític. Aquest consentiment pot ser implícit o explícit.

16. Què és l’estat de guerra?

És un estat de destrucció i enemistat a qui declari qualsevol intenció contra la vida d’un altre home i així aconseguir el seu poder. Aquest estat comença amb una declaració de guerra meditada.

17. Quina relació estableix Locke entre poder absolut i l’estat de guerra?

Quan una comunitat política vol sotmetre el seu poder absolut sense el seu consentiment, aquests es trobaran en un estat de guerra, perquè el poder absolut vol esclavitzar-los.

18. Quina lliçó podem extreure de l’exemple del lladre pel que fa a la capacitat d’autodefensa d’un individu en estat de guerra?

Es pot declarar l’estat de guerra si la persona té la intenció o sotmet a un altre al seu poder absolut.

19. En què consisteix la diferència entre estat de natura i estat de guerra?

L’estat de natura és un estat de pau, bona voluntat, mútua assistència i seguretat; en canvi, l’estat de guerra és d’enemistat, malícia, violència i mútua destrucció. Tenen un punt en comú: ningú dirigeix aquests estats.