Principis de Gestió Pressupostària i Comptable

Execució del pressupost:

Autorització: S’acorda la decisió de realitzar una despesa reconeguda en el pressupost; no implica un deute, xifra aproximada.

Disposició: S’acorda realitzar una despesa prèviament autoritzada per un import determinat. Vincula la realització d’una despesa concreta i una tercera entitat queda obligada a realitzar una prestació.

Obligació: Apareix un crèdit exigible a partir dels documents que proven que s’ha realitzat una compra o prestació de serveis.

Pagament: Reconeguda l’obligació, s’ordena la seva liquidació a través d’una ordre de pagament contra la tresoreria de l’AAPP.

Modificacions del pressupost de despesa

Crèdits extraordinaris: Assignació de crèdit per una despesa específica que no pot esperar-se a l’exercici següent i per la qual no hi ha prevista partida pressupostària.

Suplements de crèdit: Assignació de crèdit per una despesa específica que no pot esperar-se a l’exercici següent i per la qual no hi ha partida suficient i no pot ampliar-se.

Ampliacions de crèdit: Increment de crèdit de partides ampliables.

Transferències de crèdit: Es traspassa crèdit d’una partida a una altra, sense incrementar el total.

Generació de crèdit per ingressos: Realització d’una despesa no prevista o augment de crèdit d’alguna partida per l’obtenció de nous ingressos no previstos.

Principis Polítics

Principi de competència: Aquest principi afirma tradicionalment la sobirania del poble per fixar els recursos i les obligacions de l'Estat. El repartiment actual de funcions porta a reforçar la funció de l'executiu, que elabora el pressupost i, fins i tot, té prerrogatives que limiten les esmenes.

Principi d'universalitat: Estableix la inclusió de la totalitat dels ingressos i les despeses en el pressupost.

Principi de claredat: Estableix la necessitat que el pressupost tingui una estructura que permeti reconèixer la procedència dels ingressos i la finalitat de les despeses.

Principi d'especialitat qualitativa: Determina que tots els recursos previstos en el pressupost han d'ésser assignats estrictament a les finalitats establertes.

Principi de publicitat: Exigeix que les diferents fases del cicle pressupostari estiguin obertes a la informació del públic en general.

Principi d'exactitud: Els recursos i les despeses recollides en el document pressupostari han d'acostar-se el màxim possible als ingressos i despeses de l'execució pressupostària.

Principi d'anticipació: El pressupost ha d'ésser aprovat pel parlament abans de començar l'exercici pressupostari.

Principis Comptables

Principi de pressupost brut: Les partides pressupostàries han d'ésser establertes sense cap deducció. És a dir, les despeses no poden ésser deduïdes dels ingressos, encara que contribueixin a fer-los possibles, sinó que han de constar sempre separadament. Es correspon amb el principi polític d'universalitat.

Principi d'unitat de caixa: Tots els ingressos i pagaments han de centralitzar-se en una tresoreria única, de qui correspon la gestió de tots els cabals públics.

Principi d'especificació: Tots els ingressos i pagaments han d'ésser classificats d'acord amb criteris lògics, establerts en base a la seva naturalesa específica.

Principi d'exercici tancat: El pressupost ha de recollir exclusivament els ingressos i les despeses executades realment durant el període temporal de vigència del pressupost.

Principi de no afectació dels ingressos: El conjunt dels ingressos garanteix el conjunt de les despeses. El pla de despeses i el pla d’ingressos sols poden estar vinculats en el marc general dels pressupostos.

Principis Econòmics

Principi de gestió mínima: El pressupost ha d'ésser el més reduït possible. Des del punt de vista clàssic es justifica per la consideració de la despesa pública com exclusivament de caràcter consumptiu. Des del punt de vista de la hisenda del benestar actual, no té sentit la limitació, sinó que el volum ve donat per la consecució d'objectius socials.

Principi d'equilibri pressupostari: Les despeses pressupostàries han d'ésser finançades en la seva totalitat pels ingressos ordinaris. La raó fonamental, des del punt de vista clàssic, és que el finançament del dèficit limita les possibilitats d'inversió i, al mateix temps, estimula la inflació. El plantejament keynesià de la funció estabilitzadora del sector públic implica necessàriament la materialització de dèficits.

Principi de neutralitat impositiva: L'impost té com a única finalitat la recaptació i no és convenient que alteri la distribució dels ingressos, ja que obstaculitzaria el desenvolupament econòmic. La visió moderna accepta la funció redistributiva de l'Estat a través de la imposició.

Principi d'autoliquidació del deute: Els emprèstits estan només justificats en el cas que es facin servir per finançar despeses d'inversió, capaces de generar ingressos suficients per cobrir el pagament dels interessos i la devolució del principal. L'objectiu és limitar l'absorció d'estalvi privat que suposa l'emissió del deute, i evitar la càrrega que se’n deriva cap a les futures generacions. El plantejament modern no accepta tampoc aquestes premisses.