Principis Generals del Dret i la seva Aplicació en el Dret Administratiu

Principis Generals del Dret: Manifestació i Teories

Els principis generals del dret es manifesten de dues maneres:

• Escrits: Recollits en una llei o en un reglament, per exemple, el principi d'igualtat i no discriminació per raça, sexe o religió; el principi d'irretroactivitat de les normes o el principi de seguretat jurídica.
• No escrits: Es manifesten sense estar en una norma positiva, en una llei o a la Constitució. Els principis generals del dret no escrits són el principi "non bis in idem" (no dues vegades el mateix), la diligència d'un bon pare de família, o la bona fe contractual.

Teories sobre els Principis Generals del Dret

A nivell de l'ordenament jurídic de tots els països, per exemple, les lleis expropiatòries, hi ha dues teories sobre què són els principis generals del dret:

Iusnaturalisme

O professors del dret natural. Els principis generals del dret són unes idees o regles que perduren al llarg de la història. Són inherents i s'apliquen a tots els ordenaments jurídics del món perquè venen donats per Déu.

Iuspositivisme

O escola de dret positiu, el dret vigent. Entenen que els principis evolucionen al llarg de la història i que cada ordenament jurídic o esfera cultural té uns principis diferents. Són les teories que segueixen el dret espanyol.

Impacte dels Principis Generals del Dret

Com impacten en l'ordenament jurídic i com es fan respectar? Tenen influència en la llei i en l'aplicació de les lleis. És un límit quan el legislador o el Parlament fa una llei; són principis que han de respectar els qui fan les lleis. Els funcionaris públics i els jutges també han de respectar els principis generals del dret.

Principis del Dret Públic i l'Administració Pública

Alguns principis que el dret públic i l'Administració Pública han d'aplicar quan actuen:

• Principi de proporcionalitat: Adequació entre la reacció punitiva del càstig i el fet comès. Entre dues opcions d'interpretar una llei, s'ha d'escollir la menys gravosa o restrictiva de drets.
• Principi "pro libertatis": Més favorable a la llibertat individual. La llibertat és la regla i la prohibició és l'excepció.
• Principi "pro actione": A favor de l'acció. Si es presenta un recurs i no se sap si està dins de termini o no, aquest principi diu que l'Administració ha d'analitzar el fons del tema.
• Principi de seguretat jurídica.
• Principi "non bis in idem": No dues vegades el mateix, una única sanció per la comissió d'un únic fet.
• Principi de jerarquia normativa.

Potestats de l'Administració Pública

L'Administració Pública només té el poder d'actuar (potestat) quan les lleis els hi atribueixen aquesta potestat.

Potestats Reglades i Discrecionals

Reglades: Són aquelles en què l'Administració, en aplicar la llei, no té un marge d'apreciació subjectiva, només té una única solució justa.

Discrecionals: Quan les lleis són aplicades per l'Administració, permeten vàries solucions i totes justes. Tenen un marge d'apreciació subjectiva per part de l'Administració. La llei determina com, quan i en quin sentit s'ha d'actuar, però no tot alhora.

Límits a la Potestat Discrecional

L'Administració pot decidir entre opcions justes, però hi ha límits que no es poden traspassar, ja que sinó serien potestats amb arbitrarietat (Art. 9.3 CE).

• Competència de l'òrgan que actua: No tots els òrgans administratius poden actuar amb totes les matèries. Es distingeix per raó de matèria, per raó de territori i per raó de jerarquia.
• Respecte al procediment legalment establert: El procediment administratiu és el conjunt de tràmits i actuacions que ha de respectar l'Administració per dictar una decisió discrecional, garantint els ciutadans i una major defensa general.
• Evitar la desviació de poder.
• Motivació de la potestat discrecional: Una breu referència de fets i fonaments jurídics en els quals es basa l'Administració per dictar una decisió discrecional, és a dir, el raonament lògic pel qual s'ha pres aquella decisió.
• Respectar els principis generals del Dret: Entre ells, els d'igualtat, racionalitat, proporcionalitat i coherència.
• Conceptes jurídics: La llei utilitza dos tipus de conceptes:
  • Determinats: Són clars i admeten una única solució justa, sense dubte.
  • Indeterminats: Són presents en tots els àmbits del dret (ex: dret penal la mala fe, dret civil la bona fe, dret administratiu la urgència).

Els conceptes jurídics indeterminats, malgrat la seva indeterminació, no impliquen discrecionalitat a l'hora d'aplicar-los, per tant, no hi ha marge d'apreciació subjectiva.

Requisits de Validesa dels Reglaments

Els reglaments són regles que han de respectar-se perquè siguin vàlids. Aquests anys se n'han declarat una gran quantitat d'il·legals, de manera que han de tenir uns límits i respectar uns aspectes. Els reglaments que se salten algun d'aquests tràmits són il·legals i, per tant, nuls de ple dret.

• Competència per dictar reglaments: Només els òrgan superiors de l'Administració Pública poden dictar reglaments, com el Govern, el Consell de Ministres, etc.
• Respecte a un procediment d'elaboració dels reglaments: El conjunt de tràmits i actuacions que ha de seguir l'Administració Pública per aprovar un reglament.
  • Primerament, el reglament ha d'estar inclòs en el pla anual normatiu (un pla aprovat per les administracions on es dicta quines normes seran aprovades des de determinat dia fins passats dos anys). És un sistema per saber quines són les previsions del Govern de l'Estat i l'autonòmic per planificar l'ordenament vigent.
  • En segon lloc, la iniciació del procediment d'elaboració implica que l'Administració inclou uns documents (memòries econòmiques, jurídiques, socials, etc.) sobre per què s'ha de modificar el reglament.
  • En tercer lloc, s'ha de sotmetre a dos tràmits participatius en els quals els ciutadans poden opinar sobre el text a tractar:
    • L'audiència pública.
    • La informació pública.
  • En quart lloc, el dictamen (jurídic) del Consell d'Estat, i a Catalunya per als Ajuntaments i altres entitats, la Comissió Jurídica Assessora. Són juristes de reconegut prestigi que elaboren un informe sobre la legalitat de la proposta reglamentària. Aquest dictamen és preceptiu (s'ha de demanar la sol·licitud i emissió del dictamen) i no vinculant (no s'ha de seguir el que diu).
• Jerarquia normativa (Art. 9.3 CE): El reglament no pot modificar, contravenir o derogar les lleis o normes de rang superior. La reserva de llei estableix que els reglaments no poden restringir els drets fonamentals ni les llibertats individuals; només ho poden fer les lleis, que poden regular i restringir en algunes ocasions els drets i llibertats. Per tant, hi ha una reserva de llei per fer aquesta tasca de restringir o regular els drets i llibertats dels ciutadans.
• Respecte als principis generals del Dret.
• Desviació de poder: Han de perseguir els interessos generals. Si un reglament persegueix interessos particulars, partidistes o aliens a l'interès general, el reglament és il·legal.

Definició de Reglament

Un reglament és una norma escrita dictada pel Govern i l'Administració Pública de caràcter subordinat a la llei. Les seves tres característiques principals són:

• És una norma escrita (font de dret, per tant, crea nous drets i obligacions).
• És dictada per l'Administració Pública.
• Té caràcter subordinat a la llei.