Principis estatigràfics i datació de roques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología

Escrito el 2 de Junio de 2024 en catalán con un tamaño de 4,13 KB

Principis estatigràfics

El principi d'horizontalitat original dels estrats: Quan els estrats es formen a conseqüència de la sedimentació dels materials, aquests es dipositen en capes horitzontals. Si, en l'actualitat, els estrats tenen una orientació diferent, vol dir que han estat sotmesos a esforços tectònics.

El principi de superposició dels estrats: Si totes les capes es mantenen en la posició original, l'estrat situat en la capa inferior serà més antic, mentre que el situat en la part superior serà el més modern

Altres criteris estatigràfics

Granoselecció: En els estrats d'origen sedimentari, els materials es dipositen segons la mida, de manera que els més gruixuts i pesants queden al fons i els més fins a sobre.

Esquerdes de dessecació: En els estrats argilosos es formen escletxes entre s'assequen els sediments. Són esquerdes en forma de V, més amples a la superfície i més estretes en la part profunda.

Principi de relacions creuades

: Qualsevol fenomen geològic que altera una seqüència estratigràfica és més modern que els estrats afectats i més antic que els materials que no es veuen alterats.

Principi d'inclusió

: Qualsevol roca continguda en un estrat és més antiga que l'estrat que la conté.

P. de la successió faunística

: Si dos estrats contenen el mateix fòssil, tenen la mateixa antiguitat.

P. d'uniformitat

: Les lleis de la natura no canvien amb el temps.

Els talls geològics són representacions en vertical dels diversos materials que es troben en profunditat, i també els plecs, les falles, i altres estructures geològiques.

La columna estratigràfica és la representació ordenada i en vertical d'una seqüència estratigràfica. En la columna estratigràfica, els materials es disposen en horitzontal i, a més del tipus de roca que constitueix cadascun dels estrats, s'inclou altra informació: la potència de l'estrat, l'edat de l'estrat, l'existència de fòssils, les textures, les estructures sedimentàries i la presència o no de determinats materials.

Datació de roques

Els fòssils més adequats per datar les roques que els allotgen són els anomenats fòssils guia. Aquests mostren tres característiques:

Corresponen a espècies que van viure durant un període curt de temps.
Corresponen a espècies que havien ocupat una àmplia distribució geogràfica.
Corresponen a espècies, la població de les quals va ser abundant, de manera que les restes fòssils són habituals a les roques.

Alguns exemples de fòssils guia que utilitzen els geòlegs per datar les roques són els ammonites, els coralls, els equinoderms i els foraminífers.

Perquè es doni un procés de fossilització, les restes de l'organisme mort han de quedar ràpidament cobertes per sediments, de manera que les parts toves es descompondran però les dures es conservaran. Els espais buits són reomplerts per sediments arrossegats per l'aigua que posteriorment se cimenten. Les restes biològiques es dissolen o són reemplaçades per minerals nous. Si les restes de l'organisme s'han dissolt i l'espai buit s'ha omplert de materials precipitals, tindrem una conservació indirecta. Si, en canvi, les parts externes i dures de l'organisme s'han mineralitzat, tindrem una conservació directa.
Datació absoluta: Indica, amb xifres d'anys o de milions d'anys, el temps que fa que va tenir lloc un esdeveniment determinat. Es basa en l'anàlisi del procés de desintegració dels elements radioactius presents a les roques.Datació relativa: Estableix l'ordre cronològic de successió de diversos esdeveniments, però no hi assigna cap xifra numèrica.

Entradas relacionadas:

Etiquetas: