Principis d'entrenament i vies d'obtenció d'energia

Condició física

Millorar capacitat aparell locomotor.

Entrenament

Preparació i adaptació d'exercicis físics mitjançant mètode o sistema de treball per millora de condició física.

Preparar entrenament

Volum: Quantitat de treball realitzada en una sessió d'entrenament. Intensitat: Nivell de qualitat de l'esforç emprat en la sessió. Frequència cardíaca, temps o marca realitzada. Càrrega: Resultat entre el volum i la intensitat de l'exercici. Càrrega = Volum x Intensitat. Recuperació: Descans realitzat en sessions d'entrenament. Complet o incomplet.

Sessió d'entrenament

Inicial: Escalfament complet i com més llarg, més llarg l'escalfament. Principal: On es realitza el treball específic. 1. Adaptació esforç: Cos s'adapta a les dificultats. 2. Progressió: Cos suporta progressivament esforços més grans. 3. Continuïtat. Progressió continuada per no perdre millora. Part final: Temps de transició de l'esforç a la normalitat.

Evolució qualitats físiques segons edat i sexe

Resistència, força i velocitat: Qualitats evolutives, disminució a partir de 30-35 anys (velocitat abans), pèrdua de capacitat en persona no entrenada. Flexibilitat: Qualitat involutiva, noies més flexibilitat per tenir menys massa muscular.

Principis d'entrenament

1. Principi d'adaptació: Organisme es desgasta (després de pràctica física) provoca disminució nivell físic. Cos es recupera i assolix nou nivell, aconseguint adaptació. Això és sobrecompensació. 2. Principi de progressió: Augmentar exercicis físics de manera progressiva per obtenir adaptació sòlida. Volum, intensitat i càrrega (fer bon entrenament). 3. Principi de continuitat: Practicar exercici amb freqüència. Descansar massa dies després d'entrenament suposarà perdre efectes positius de la sobrecompensació. 4. Principi d'alternança: En planificació d'entrenament, les càrregues de treball han de succeir-se de manera alterna. Combinar entrenament amb recuperació. Cada treball necessita període diferent.

Necessitats energètiques del cos humà

El moviment es produeix gràcies a la contracció muscular, procés que necessita energia, produïda pel cos. Glúcids: Energètica. Es transformen en glucosa. S'emmagatzema al fetge en forma de glicogen hepàtic, al mateix múscul en forma de glicogen muscular, i en teixit adipós en forma de lípids. Lípids: Es transformen en àcids grassos.

Proteïnes: Es transformen en aminoàcids, passaran a la sang per ser utilitzades com font energètica. Creació i manteniment dels teixits corporals.

Vies d'obtenció d'energia

ATP és la font immediata d'energia per produir contracció i relaxació muscular, s'obté a través de la via anaeròbica i la aeròbica. Anaeròbica: Necessitats d'oxigen dels músculs tan grans que el sistema cardio-respiratori no pot subministrar quantitat suficient. Anaeròbic alàctic: Es desenvolupa sense presència d'oxigen i manté estables els nivells d'ATP. ATP muscular: Com a font d'energia dura 2 o 3 segons. Moviments ràpids utilitzen aquesta energia. Anaeròbic làctic: Quan reserves d'ATP i CrP s'exhaureixen, l'ATP s'obté dels hidrats de carboni emmagatzemats als músculs i al fetge en forma de glicogen. Produeix gran fatiga muscular per acumulació d'àcid làctic.

Via aeròbica: ATP-CrP i glucòsii anaeròbica s'utilitzen per formació d'energia durant primers minuts en exercici intens. Després funcionen els processos oxidatius. És el sistema més eficient però triga més de 3' a completar-se, exercicis mitjana o llarga durada.