Principis de l'Entrenament Esportiu: Càrrega, Periodicitat, Especialització i Escalament

Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,14 KB

Principis bàsics de l'entrenament esportiu

Tots els esports tenen una metodologia específica pel que fa a la tècnica, la preparació física i la tàctica. Però a tots els esports apliquem els mateixos principis fisiològics de l'esforç, els mateixos principis d'ensenyament i les mateixes pautes per posar en pràctica l'entrenament esportiu.

Principis de càrrega en l'entrenament

Relació òptima entre esforç i recuperació

  • Durant la pràctica d'activitat física, la capacitat de treball va disminuint.
  • Per aconseguir l'increment progressiu de la capacitat de treball, la següent pràctica ha d'estar en el moment de supercompensació.
  • Una errada porta l'atleta al sobreentrenament.
  • Els intervals de temps entre tots dos components aniran sent menys proporcionals a favor de l'esforç i en contra del descans.

Increment progressiu de la càrrega

  • És imprescindible per a l'augment de la capacitat de treball l'increment constant de la càrrega física.
  • Quan s'aplica una càrrega alta, seguidament hi haurà una altra de més baix nivell.

Increment discontinu de la càrrega

  • Ha de ser irregular per respondre a les possibilitats de l'organisme segons l'etapa de desenvolupament en què es troba.

Versatilitat de la càrrega

  • Ajudar a l'increment del rendiment.
  • D'una banda, es necessita un increment progressiu i continu per a l'adaptació estable, però d'altra, hi han d'haver càrregues que interrompin per crear un nou nivell de rendiment.
  • Aquest principi el tindrem també present a nivells superiors de rendiment.

Principis de la periodicitat en l'entrenament

Aquests principis enuncien la necessitat de l'organisme per rebre de forma constantment un estímul per millorar la seva capacitat de treball.

Repetició i continuïtat en l'entrenament

  • L'entrenament és un procés ininterromput que només es paralitza per donar pas al descans.

La periodicitat de l'entrenament

  • S'ha d'entendre com la divisió organitzada de l'entrenament anual o semestral dels atletes.
  • Les fases d'adquisició, manteniment i pèrdua temporal de la forma es converteixen en el període preparatori, període competitiu i període transitori.

Principis d'especialització esportiva

La individualitat en l'esportista

  • Tots els organismes són iguals en el sentit més general, però diferents en el terreny funcional.
  • Només així podrem sotmetre els esportistes a un règim de treball òptim durant els diferents períodes d'entrenament.

Alternança reguladora: condició física i tècnica

  • Aquest principi assenyala la interdependència entre els entrenaments de la condició física i els de la tècnica.

Preferència i coordinació sistemàtica

Està estretament lligat amb l'anterior. Alguns preparen especialment determinades capacitats de la condició física.

Regeneració periòdica i rendiment d'elit

  • L'experiència demostra que es necessiten uns 8-12 anys per desenvolupar el rendiment d'un atleta d'elit.
  • Estudis demostren que entre el segon i el sisè any de vida esportiva acostuma a aparèixer un petit descens del rendiment.

Principis pedagògics de l'entrenament

  • Aquests fan referència, d'alguna manera, a la metodologia utilitzada durant el procés d'entrenament.

Participació activa de l'esportista

  • L'esportista ha de pensar i reflexionar segons les tasques que està realitzant.

Principi de transferència en l'aprenentatge

  • Ho aconseguirem aplicant a situacions noves solucions anteriorment descobertes.

Accessibilitat de les càrregues d'entrenament

  • A l'esportista se li han de plantejar exigències de càrregues que pugui afrontar positivament.

L'escalfament esportiu: concepte i classificació

Concepte d'escalfament

Conjunt d'exercicis que realitzarem per preparar l'organisme per realitzar una activitat física.

Classificació de l'escalfament per orientació

  • General: Va dirigit a posar en marxa el nostre organisme.
  • Específic: Es realitza després de la intensitat general i va dirigit a les parts de l'organisme que més directament intervenen en l'activitat posterior.

Classificació de l'escalfament per actuació

  • Actiu: És el que fa l'esportista amb la seva activitat física.
  • Passiu: Són tasques fetes prèviament a l'activitat, no realitzades per l'esportista.
  • A distància: Es realitza 3-4 hores abans de la competició.

Classificació de l'escalfament per activitat

  • Precompetitiu: Es realitza abans de la competició i deixa l'esportista en condicions per rendir al màxim.
  • Preentrenament: Precedeix l'entrenament i deixa l'esportista preparat per suportar la càrrega de la sessió.

Augment de la temperatura corporal

Activació cardiovascular i respiratòria

Activació del sistema nerviós

Fases de recuperació post-esforç

La tornada a la calma

Podem definir-la com el procés o fase posterior a la realització d'un esforç que té l'objectiu principal de restituir a l'organisme els valors metabòlics.

Entradas relacionadas: