Principis de datació i història geològica: Triàsic a Quaternari

1. Principis de datació relativa

Els principis de datació relativa ordenen en el temps els esdeveniments geològics. D'aquesta manera analitzen quin va passar abans i quin és posterior.

El principi de superposició dels estrats afirma que les capes de sediments acumulats en una conca sedimentària es dipositen de manera que les més recents recobreixen les més antigues; per tant, en una sèrie sedimentària els estrats superiors seran més moderns que els inferiors.

El principi de superposició dels esdeveniments geològics explica que un procés geològic és sempre posterior als materials que afecta i anterior als processos que l'afecten a ell.

2. Triàsic, Juràssic i Cretaci (Mesozoic)

• Triàsic (252–201 Ma). Comença la separació de Pangea; al llarg del Mesozoic es formen els continents que coneixem actualment.
• Juràssic (201–145 Ma). Amb la fracturació de Pangea s'inicia la formació de l'oceà Atlàntic.
• Cretaci (145–66 Ma). Inici de l'orogènia alpina, que es prolongarà al llarg del Cenozoic i en la qual es formaran les principals cadenes muntanyoses actuals com els Alps, l'Himàlaia i els Andes. A Espanya, es formen els Pirineus i les Bètiques. El període acaba donant pas al Cenozoic a causa de dos tipus d'esdeveniments geològics responsables de l'extinció dels dinosaures i moltes altres espècies: l'impacte devastador d'un meteorit i un intens vulcanisme.

3. Característiques del Paleozòic

Els estrats del Paleozòic es caracteritzen per tenir una gran diversitat de fòssils de molts tipus d'organismes diferents. Aquesta especiació va ser molt ràpida en termes geològics; s'ha calculat que aquest període d'expansió biològica es va produir en tan sols cinc milions d'anys.

La terra ferma va ser colonitzada al Silurià pels vegetals i pels invertebrats gràcies a l'augment d'oxigen lliure a l'atmosfera, fet que va facilitar la formació de la capa d'ozó que protegeix els éssers vius de les radiacions solars ultraviolades.

A la fi del Pèrmic, la gradual reagrupació dels continents en un nou supercontinent (Pangea), que va donar lloc a l'orogènia hercínica, va reduir notablement les zones costaneres i, per tant, la biodiversitat. Això va conduir a un clima continental de tipus desèrtic poc favorable per a la vida. A aquests factors s'hi van sumar processos catastròfics, com un vulcanisme massiu, un increment de l'efecte hivernacle i, fins i tot, l'impacte d'un asteroide de gran mida.

4. Càlculs de semidesintegració

1. Ha transcorregut un període de semidesintegració des que es va formar la roca; per tant, 1300 Ma.
2. Han transcorregut dos períodes de semidesintegració; per tant, 2600 Ma.

5. Formació de motlles i rèpliques fòssils

Quan un organisme queda soterrat, les parts toves es descomponen i la part dura deixa un buit. Aquest buit és emplenat per sediments. Durant la litificació es produeix la transformació d'aquest sediment de rebliment en roca dura, formant el motlle intern. Si finalment desapareix la part dura de l'animal, només queda el motlle intern.

6. Importància dels trilobits com a fòssils guia

Que els fòssils de trilobits siguin prou abondants facilita trobar-los amb facilitat a les roques. Tenen una gran dispersió geogràfica i es detecten en roques de diverses localitats allunyades entre si, que poden ser correlacionades gràcies a la presència d'aquests animals. Els trilobits van viure al llarg de tot el Paleozòic i es van extingir al final del Pèrmic.

7. Extincions massives com a criteri estratigràfic

La desaparició de moltes espècies en tots els hàbitats del planeta és un bon criteri per establir una divisió d'alt rang en el temps geològic, ja que és quelcom fàcilment observable en moltes localitats arreu del món i que, per haver ocorregut de forma ràpida, permet una distinció clara a escala planetària entre les unitats situades per sobre i per sota de la discontinuïtat biològica.

8. Resum d'eons i esdeveniments clau

• Fanerozoic. Brusc augment de la biodiversitat: gran desenvolupament d'animals i vegetals.
• Proterozoic. Presència d'oxigen lliure en l'atmosfera i aparició d'animals pluricel·lulars.
• Arqueozoic. Aparició de la vida; formació de roques calcàries (estrobatòlits) i activitat biològica que produeix canvis significatius al planeta.
• Hádic. Formació de la Terra, intens bombardeig meteorític i formació de la Lluna.

9. Evolució dels mamífers i les aus

Els mamífers es van desenvolupar durant el Mesozoic i, en el Cenozoic, es van diversificar enormement: van augmentar de mida i van arribar a ocupar tots els nínxols ecològics i nivells tròfics que havien estat ocupats pels rèptils.

Pel que fa al medi aeri, van ser les aus —que es diversifiquen i s'especialitzen de manera considerable— les que ocuparen l'hàbitat aeri que compartien amb els rèptils voladors.

10. Seqüència estratigràfica i discordàncies

En primer lloc es formen les roques que contenen els trilobits (Paleozòic). Sobre aquestes es dipositen les roques que contenen el spirifer i la calceola, tots dos també del Paleozòic. Sobre aquest conjunt es dipositen, de manera concordant, els estrats que contenen la petxina de bivalve i el corall.

Aquest conjunt és plegat i erosionat, i sobre ell es dipositen, en discordància (discordança erosiva), materials del Quaternari, com denota la presència d'una mandíbula fòssil.