Principis i Control de l'Administració Pública: Potestats, Discrecionalitat i Drets dels Ciutadans

Principis de l'Administració Pública

5.1 Origen: La Constitució Espanyola (CE) estableix l'Estat social i democràtic de Dret, garantint el principi de legalitat. Ciutadans i poders públics estan subjectes a la CE i a l'ordenament jurídic (OJ). El govern exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària segons la CE i les lleis. L'Administració Pública (AP) actua amb submissió a la Llei i al Dret. Els ciutadans tenen dret a la protecció dels jutges i tribunals.

Corrents de configuració dels límits a l'Administració

Escola Alemanya: Sistema europeu continental. L'Administració té dret propi, amb separació entre l'Administració i els tribunals de justícia. Existeix un ordre jurisdiccional específic (contenciós administratiu). La responsabilitat de l'AP és un principi clau.

Sistema Anglosaxó: L'Administració és tractada com un ciutadà més, sota el mateix dret comú. Això implica menys garanties per al ciutadà davant l'Administració.

Principis Generals

• L'Administració només pot actuar si una llei l'habilita.
• Principi de legalitat: Respectar lleis, reglaments i principis generals del dret.
• Vinculació a la Llei: Més exigent en actuacions desfavorables; més flexible en actuacions favorables.
• Potestat de crear reglaments: El Govern aprova anualment un pla normatiu.
• Eficàcia general: Creació, modificació o derogació de reglaments per l'Administració.
• Eficàcia singular: L'Administració ha de respectar els reglaments vigents igual que les lleis.

Potestats de l'Administració

5.2 Potestat: Segons Romano, és el poder jurídic de l'Administració per actuar, atorgat per l'OJ. García de Enterría ho veu com una expressió tècnica del principi de legalitat. Les potestats estan limitades per la norma que les atorga i subjectes a control judicial. S'exerceixen en interès de la ciutadania i han de ser atribuïdes per una llei. Són fiduciàries, inalienables, intransmissibles, irrenunciables i poden caducar, però no prescriuen.

Diferència amb drets subjectius: Les potestats provenen de l'OJ, són genèriques, generen efectes jurídics i no comporten un deure sinó subjecció als seus efectes.

Tipus de Potestats

Algunes potestats inclouen:

• Reglamentària: Dictar, suprimir o modificar reglaments.
• Autotutela: Resolució executiva.
• Organitzativa: Autoorganització.
• Tributària: Imposar tributs.
• Sancionadora: Imposar sancions.
• Expropiadora: Dins dels límits legals.
• Coacció: Imposar resolucions.
• Revisió d'ofici: Revisar els propis actes.

Potestats Reglades i Discrecionals

5.3 Potestats reglades: Obliguen l'Administració a actuar segons la Llei, sense marge de decisió.

Potestats discrecionals: Permeten optar entre alternatives legítimes per garantir els interessos generals.

Conceptes jurídics indeterminats: Presenten una única solució per cas i permeten el control contenciós administratiu.

Discrecionalitat: Ofereix diverses solucions justes, basades en criteris administratius fora de la Llei, però no permet el control contenciós.

Límits a la Discrecionalitat

5.4 Límits: L'OJ reserva discrecionalitat a l'Administració amb límits generals. L'Administració ha de tenir competència i seguir el procediment administratiu.

Tècniques de Control de la Discrecionalitat

5.5 Tècniques de control:

• Control de l'òrgan que actua.
• Control dels fets.
• Respecte del procediment legalment establert.
• Control de la finalitat: Mitjançant la desviació de poder.
• Interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.
• Principis generals del dret: Igualtat, racionalitat, proporcionalitat, congruència.
• Motivació: Respectar terminis i motivar decisions.

Vies de Control

• Control d'elements reglats: Competència, procediment, informes.
• Desviació de poder: Examinar intencions i mitjans adequats, raonables i proporcionals.
• Control de fets determinants: No inventar fets, prova fonamental.
• Interdicció de l'arbitrarietat: Actuació racional orientada a l'interès públic.
• Principis generals del dret: Igualtat, proporcionalitat, bona fe.

Drets dels Ciutadans

6.4 Drets: Diferència entre còpies de documents públics (sempre accessibles) i privats (es poden restringir). No es poden obtenir còpies de documents sobre actuacions del Govern no subjectes a dret administratiu, defensa nacional, investigació de delictes, secret comercial o política monetària. Les còpies de documents públics són vàlides com l'original, mentre que les privades només dins l'Administració. La llei no especifica quan s'han de fer les còpies ni si és un servei gratuït. Si no es proporcionen còpies, es pot portar un notari o presentar una queixa. Quan s'inicia un procediment, l'Administració ha de comunicar el responsable.

Mecanismes Coercitius

Responsabilitat patrimonial i disciplinària.

Si presentem un document amb còpia, s'ha de segellar i tornar l'original.

Drets dels Ciutadans

• Conèixer l'estat dels procediments.
• Obtenir còpies de documents.
• Identificar autoritats responsables.
• Obtenir còpies segellades i devolució d'originals.
• Presentar documents a qualsevol oficina de registre.
• Utilitzar llengües oficials segons el territori.
• Formular al·legacions.
• No presentar documents ja en poder de l'Administració.
• Accedir a registres i arxius públics.
• Rebre assistència en l'ús de mitjans electrònics.

Deures i Obligacions

Els deures són legals i per a la ciutadania en general. Les obligacions són concrecions dels deures per a persones o col·lectivitats concretes (ex. deure de contribuir a despeses públiques vs. obligació de pagar impostos).