Principis de Composició en Disseny Gràfic: Guia Completa
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,66 KB
Composició dels Elements en Disseny
La composició d’un disseny consisteix a combinar i adaptar diferents elements gràfics dins un espai visual prèviament seleccionat.
El concepte de composició significa: organitzar i ubicar els elements que formaran part del disseny final de manera harmònica.
Com a resultat, hem d'obtenir un conjunt dinàmic entre les seves parts, amb un significat que no tindrien de forma aïllada. En combinar-los, tots ells han de ser capaços d'aportar un significat per transmetre el missatge desitjat.
Els elements es distribueixen pel suport d'una manera intencionada: els situats a la dreta posseeixen més pes visual i sensació d'avanç. Per contra, aquells situats a l'esquerra, i també en la part superior d'un document, proporcionen una sensació de major lleugeresa; no transmeten la mateixa força.
Els principals aspectes que intervenen en la composició són:
- La proporció
- L’equilibri
- El contrast
La Proporció en el Disseny Gràfic
La proporció consisteix a establir l'àrea de disseny que han d'ocupar els elements, atès que posteriorment haurem de combinar-los dins un mateix espai. Cada element té una funció determinada dins de la composició.
L'elecció de la seva mida i forma o dimensió dins de l'àrea de disseny són conceptes fonamentals a l'hora de realitzar el treball.
- Les formes petites tenen menys pes visual que les més grans, i ens semblen delicades i febles.
- Les formes grans, altes o amples, solen ser percebudes com a potents o fortes.
- Les formes angulars i les allargades amplien el camp de visió.
- Les formes angulars curtes ens transmeten la sensació de timidesa i humilitat.
La Regla Àuria i la Successió de Fibonacci
La regla àuria és una teoria, regla, proporció o secció que permet dividir l'espai per aconseguir un efecte estètic agradable i molt eficaç. És un indicador de la perfecció i l'estètica. Exemples: targetes de crèdit, National Geographic. El nombre auri és 1,618.
Es considera una proporció harmònica i s'ha utilitzat tant en les arts gràfiques com en l'arquitectura i l'escultura. També es pot arribar a aquesta mateixa proporció mitjançant la successió de Fibonacci. Aquesta successió numèrica consisteix en la progressió de la suma de nombres: a partir del tercer nombre, cada nombre és la suma dels dos anteriors: 0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21, 34, 55…
L'Equilibri en la Composició Visual
Definim l'equilibri com una apreciació subjectiva, en la qual els elements d'una composició no semblen 'caure'. Equilibri no és sinònim que totes les línies i formes siguin iguals en grandària, color o una altra dimensió, sinó que els pesos dels elements que la conformen estan compensats.
La manera de mesurar el pes de les formes i línies del disseny és analitzant la importància visual d'aquests dins de la composició. Segons aquest criteri, existeixen dos tipus d'equilibri:
- Simètric: El pes i to són iguals en ambdós costats de la composició.
- Asimètric: Quan no tenim les mateixes dimensions en tots dos costats, però tot i així hi ha equilibri entre els elements.
El Contrast en el Disseny Gràfic
La seva aplicació és clau per captar l'atenció de l'espectador o client. Permet excitar i atraure l'atenció del receptor, dramatitzar mitjançant la utilització de diferents contrastos (de color, textura, mida, etc.), donar un significat més profund a la comunicació i fins i tot donar un aspecte més dinàmic al disseny.
Els tipus de contrast més utilitzats en disseny són:
- Contrast de to: Consisteix a combinar intensitats i colors per poder donar-li més importància a una composició específica. Per exemple, la combinació entre el clar i el fosc.
- Contrast d'escala: Està basat en les dimensions dels objectes i les seves formes, i s'aconsegueix quan es col·loquen en la mateixa composició objectes de dimensions molt diferents.
- Contrast de contorn: Consisteix a destacar un element sobre la resta en el disseny.
- Contrast de color: El contrast creat entre dos colors serà més gran com més allunyats estiguin del cercle cromàtic. Els colors oposats contrasten molt més, mentre que els anàlegs amb prou feines ho fan, perdent importància visual.