Principis Clau de l'Entrenament Esportiu

Principis de l'Entrenament

Els principis de l'entrenament són una sèrie de postulats que donen coherència a la planificació perquè aquesta sigui segura i efectiva. Són la base teòrica per poder aplicar els diferents sistemes de l'entrenament i d'aquesta manera millorar la condició física, el rendiment i la salut.

1. Principi d'Individualitat

Els programes d'entrenament s'han d'adaptar a:

• Cada esportista, a les seves necessitats individuals, a les seves capacitats inicials (físiques, tècniques, tàctiques i psicològiques).
• A les necessitats específiques de l'esport practicat.

2. Principi de Globalitat

Estar en forma implica tot el cos. Cal un equilibri entre les diferents parts.

Això, però, en el camp del rendiment no té validesa. Quan el que es busca és la perfecció en un moviment, l'especificitat i la tècnica faran que s'incideixi en un segment corporal concret en detriment de la resta.

Exemple: els tenistes que, encara que entrenin la força d'ambdós braços i espatlles, desenvoluparan molt més la del costat amb què agafen la raqueta.

3. Principi d'Adaptació

El cos és capaç de reaccionar (adaptar-se) a l'efecte de l'entrenament esportiu (fatiga) i, després d'un període de repòs (descans), és capaç d'augmentar el nivell de rendiment físic i la resistència a l'entrenament (sobrecompensació).

4. Principi de la Càrrega

Si la intensitat de la càrrega d'entrenament és massa baixa, la condició física no millora.

Contràriament, si la intensitat és massa elevada, poden sorgir efectes negatius com lesions o sobreentrenament.

5. Principi de la Progressió

L'increment lent, però constant, del treball d'entrenament és l'única manera de produir més adaptacions i augmentar el rendiment físic.

No serveix de res fer un esforç massa elevat un dia perquè després ens costarà molt de recuperar-nos.

Tampoc podem fer sempre el mateix perquè la condició física no millorarà.

Serà, doncs, necessari que volum i intensitat vagin augmentant gradualment, de manera que el cos es pugui anar adaptant a l'esforç realitzat.

L'increment de la càrrega combinarà volum, intensitat, freqüència i dificultat dels estímuls d'entrenament.

6. Principi de Recuperació

L'objectiu del descans o recuperació és que el cos es prepari per poder afrontar nous entrenaments, noves activitats.

7. Principi de la Reversibilitat

La millora de la condició física es produeix per una adaptació reversible.

• Si fem exercici, millorem la condició física.
• Si deixem de fer-ne, el nivell de condició física torna a disminuir.

Si volem mantenir un nivell de condició física adequat, cal una pràctica regular i continuada.

8. Principi de la Continuïtat

La pràctica sistemàtica d'activitat física permet l'adaptació. Si no hi ha una freqüència mínima d'entrenament (a la setmana), no podrem aprofitar els efectes positius de la sobrecompensació i perdrem les adaptacions aconseguides.

9. Principi de l'Alternança

Els períodes de descans són tan necessaris com l'entrenament per produir sobrecompensacions.

El temps de recuperació insuficient després d'una càrrega provoca la disminució de la capacitat de rendiment que, quan és molt greu, s'anomena subalternament.

Per evitar-ho, hem d'alternar el tipus de càrrega deixant el cos descansar.

10. Principi de la Variació

Els estímuls aplicats han d'utilitzar el major nombre possible de continguts, sistemes d'entrenament i recursos per assolir els objectius.

Un entrenament més complet, d'altra banda, farà que l'entrenament sigui més divertit, evitarà la monotonia i l'abandonament.

Per entrenar cal estar motivat i el principi de la varietat assegura aquesta motivació.