Principis Clau del Dret de la Unió Europea: Autonomia, Primacia i Efecte Directe

Principis Fonamentals del Dret de la Unió Europea

El principi d'autonomia de la UE estableix que el dret de la UE és autònom i no està subjecte al mecanisme legislatiu dels Estats membres, tot i que hi està relacionat. La UE disposa d'aquest principi pel qual no ha de sotmetre a la legislació dels Estats la legislació de la UE.

Principi de Primacia:

La primacia del Dret de la UE és absoluta. És un principi vàlid per a tots els actes jurídics de la UE d'aplicació obligatòria (Reglaments, Directives i Decisions). Tots els actes jurídics nacionals estan subjectes a aquest principi, amb independència de la seva naturalesa (llei, reglament, decret, resolució, etc.), incloent les constitucions nacionals. En conseqüència, els Estats membres no poden aplicar una norma nacional que sigui contrària al Dret Europeu. Correspon als jutges nacionals no aplicar els actes jurídics interns que siguin contraris al Dret de la UE. El principi de primacia no està establert en els tractats, però ha estat consagrat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

La primacia del Dret de la UE garanteix una protecció uniforme dels ciutadans en tot el territori de la UE, i possibilita que la UE compleixi els seus objectius i missions.

Principi d’efecte directe:

Es dona quan una norma crea drets i obligacions a tots els seus destinataris, i hi ha tutela judicial (és a dir, que puguis reclamar l’aplicació d’aquests drets davant un jutge).

Requisits perquè tingui efecte directe:

• Ha d'ésser clara, precisa i incondicional.
• Ha de ser una obligació inequívoca i sense ambigüitats.
• No ha de tenir marge d’apreciació discrecional.

Les normes que tenen efecte directe són les del dret originari i les de dret derivat, però no tot el dret derivat, sinó només els reglaments, les decisions i algunes directives depenent d’uns requisits.

L’efecte directe pot ser vertical o horitzontal:

• Vertical: es refereix a les relacions entre els particulars (persones jurídiques o físiques) respecte a l'Estat.
• Horitzontal: relacions entre particulars.

El més habitual és el vertical. El reglament tindrà efecte directe horitzontal i vertical, les decisions tindran efecte directe vertical i les directives, quan tenen efecte directe que és s’hi ha passat el temps de transposició i no l’ha transposat o l’ha transposada de manera incorrecta, serà vertical; si és clara, precisa i incondicional i a més, Si la directiva no ha sigut transposada, però no és clara, precisa ni incondicional, l’Estat tindrà que reparar el dany al particular. És un principi relatiu.

Principi de responsabilitat dels Estats:

Aquest principi s'aplica quan l’Estat ha produït un dany a un particular. Hi ha unes característiques perquè es doni aquest principi:

• La reparació del dany serà econòmica adequada (escollida pel jutge nacional, però el Tribunal de Justícia marcarà uns criteris per la qual és considerada correcte).

DDUU.MIRAR TRACTAT NIÇA, I AIXÒ: La Carta dels Drets Fonamentals de la UE esdevé vinculant i el Conveni Europeu de Drets Humans no l'adopta la UE, sinó el Consell d'Europa. La UE no s'ha adherit al Conveni de DDHH, tot i que pot.