Principis Clau del Disseny: Funcionalitat, Factibilitat i Comunicació

Unitat 3: El Disseny i el seu Context

A l'hora de dissenyar, primer de tot s'han de tenir en compte els aspectes o condicions que volem que acompleixi el producte. Després s'ha de veure com enfoquem el nostre treball per desenvolupar una recerca formal adequada a aquests requisits. Aquesta recerca formal ha de tenir en compte tots aquells elements que condicionaran la forma final del producte. La idoneïtat del disseny i, per tant, la qualitat del producte en les vessants anomenades dependrà en cada cas d'allò que s'esperi del producte. Potser que el valor vingui determinat per la comoditat, la senzillesa, la resistència, etc.

Criteris Fonamentals del Disseny

Funcionalitat

En el disseny, referir-nos a la funció d’una cosa és parlar de la seva utilitat, i al mateix temps, de la manera com aquesta utilitat és adequada en un sentit global.

• Funció Pràctica: Relaciona el producte amb l'usuari mitjançant una relació física (conceptes d’ergonomia i antropometria).
• Funció Estètica: Relaciona el producte amb l'usuari en un procés de percepció.
• Funció Simbòlica: Relaciona el producte amb l’usuari en els aspectes espirituals, psíquics i socials.

Conceptes Relacionats amb la Funció

1. Antropometria: Observa les mesures des de totes les posicions i activitats.
2. Ergonomia: Tracta l’adaptació del treball a les condicions físiques i psíquiques humanes, a fi que la relació entre la persona i la màquina assoleixi la més gran eficàcia possible. El seu objectiu és que l’espai de treball, productes, etc., s’adaptin a les capacitats i limitacions físiques i psicològiques de la persona.
3. Biodinàmica: Treballa amb les energies generades per la vida amb l’objectiu que la persona i la terra es desenvolupin en mútua relació.
4. Bioenergètica: Treballa la relació que hi ha entre cos i ment i els processos de flux d’energia que circulen entre els dos.

Factibilitat

Aquella condició que asseguri la fabricació, impressió o construcció sense problemes, amb materials i tecnologies concretes, d’un disseny específic i en un context industrial. S’ha de tenir en compte tots els processos de fabricació, la viabilitat de distribució, el muntatge, el manteniment, etc. És a dir, la factibilitat del resultat.

Conceptes associats

• Materials
• Tecnologies
• Artesania
• Processos industrials

Comunicabilitat

Entenem per comunicabilitat tots aquells atributs estètics i sígnics que posem de forma unificada en qualsevol disseny i que donen a conèixer i transmeten un missatge a qui el rep. És la relació que estableix l’objecte dissenyat amb el receptor. Els continguts estètics són molt subjectius.

Elements de la Comunicabilitat

1. Llenguatge plàstic: Medi de comunicació entre els éssers humans a través de signes visuals que posseeixen un significat, una emoció o un raonament.
2. Procés de comunicació: Font - emissor - missatge - receptor - canal - context - interferències.
3. Codificació del llenguatge visual: Senyal, símbol, signe, icona.
4. Lectura interpretativa.
5. Lectura descriptiva: Forma i mida, composició, combinació de colors, llum.
6. Traç: Textura, acabats, qüestions d’estil.

Contextualitat

Conjunt de condicions generals i particulars a les quals s’ha adaptat cada disseny, ja que cada context suposa certes maneres de viure i pensar, certes possibilitats materials, cert moment històric i cultural i un determinat mercat.

Factors de la Contextualitat

1. Factors econòmics: Són condicions generals, el cost de realització i emmagatzematge, transport i posada en escena.
2. Factors industrials: Un factor que pot dependre del desenvolupament industrial d’un país concret.
3. Factors normatius: Un factor pot dependre de la normativa d’un país concret.
4. Factors estètics i culturals: Un factor que pot dependre dels factors de gust d’un país concret.