Principi de sobrecompensació
Enviado por Chuletator online y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,33 KB
3.2.2 Freqüència de repetició de l’estímul
En funció del moment en que s’aplica el següent estímul d’entrenament, els efectes del mateix seran positius, negatius o inexistents. Per a aprofitar el moment de la supercompensació, el següent estímul ha de donar-se en el moment adequat, ni abans, ni després.
- Repetir l’estímul després d’un descans adequat
Si repetim l'estímul després d'un descans adequat, deixam que el múscul obtingui una sobrecompensació però sense tornar a la situació d'equilibri inicial, L'ENTRENAMENT SERÀ EFECTIU
Supercompensació positiva d’efecte acumulat:
Es realitza un bloc de treball amb recuperacions incompletes per posteriorment possibilitar una recuperació més àmplia.
3.3 Llei de supercompensació
“Resposta específica de l’organisme a uns determinats estímuls, acumulant nivells superiors als inicials”.La diferència entre la Supercompensació i el S.G.A. és que mentres que la primera es dona en un espai de tiempo molt curt (entre 6 i 72 hores) el S.G.A. Se dona en períodes de temps més llargs (mesos o trimestres).
4. Elements determinants de l’entrenament:
L’exercici físic actua com un estímul agressor de l’organisme, s’anomena càrrega i hem
d’aprendre a mesurar-lo.La càrrega de treball ens indica el treball realitzat. Es defineix amb dos indicadors fonamentals: el volum i la intensitat
CÀRREGA = VOLUM x INTENSITAT
El volum: és la quantitat total d’exercici practicat.
Es pot mesurar en unitats de temps (hores, minuts, segons), en unitats d’espai(quilòmetres, metres), en unitats de pes (quilos) o en nombre de sèries i repeticions dels exercicis.
La intensitat: és la qualitat del treball realitzat, és la relació que hi ha entre el treball que s’està realitzant i el seu valor màxim.Es pot mesurar amb un percentatge del treball màxim que es podria realitzar (% del pes
màxim que es pot aixecar), amb la velocitat d’execució (tants metres en x segons), amb la freqüència cardíaca en relació a la FCM (220-edat) o amb la dificultat de treball (inclinació del terreny, escales, etc.).
5. PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT:
Unes màximes o lleis de validesa molt genèrica per les que es regeix sistemàticament el procés de desenvolupament de la condició física, garantitzant la seva correcta aplicació.
• Basats en funaments científics.
• Bona part d’aquests deriven de les lleis fundamentals, que hem vist abans.
• Se solapen en el seu contingut, se complementen i inclús s’exclueixen.
5.1 Principi de la individualitat del practicant:
L’entrenament ha de ser individualitzat, respectant les característiques i peculiaritats
de cada individu, tant com sigui possible.Els programes d’entrenament s’han d’adaptar a cada esportista, ja que cada individu té
unes capacitats inicials pròpies.No realitzis mai un programa d’entrenament preparat per a una altra persona.
5.2 Principi de l’adaptació
El cos humà és capaç de resistir l’exercici físic i habituar-se a la seva pràctica.Després de fer exercici físic (córrer, nedar, anar amb bicicleta, jugar un partit de bàsquet,etc.) l’organisme experimenta un desgast que provoca una disminució momentània del nivell físic (fatiga). Posteriorment el cos humà es recupera assolint un nivell superior a l’anterior, produint-se una adaptació a aquest esforç (sobrecompensació).La sobrecompensació és capaç d’augmentar el nivell de rendiment físic i la resistència a
l’entrenament.Les adaptacions es produeixen en llargs períodes de temps, no les esperis en només 3 o 4 sessions d’entrenament.
5.3 Principi de la intensitat:
La càrrega d’entrenament ha de ser l’apropiada i ha d’ajustar-se al nivell físic de cada persona per aconseguir la sobrecompensació correcta.La càrrega ha de ser prou gran per provocar una reacció en l’organisme, però no excessiva que no pugui recuperar-se de l’esforç i provoqui lesions (contractures, tendinitis, etc.) i altres patologies derivades d’un entrenament inadequat.No vulguis fer més del que el teu cos es troba preparat. Respecta el teu nivell físic.
5.4 Principi de la progressió:
El cos humà és capaç de suportar esforços cada vegada més grans.Les càrregues d’entrenament s’han d’anar incrementant de manera lenta i gradual. Després
de sobrecompensacions successives, l’organisme s’adapta a l’estímul, aleshores cal incrementar la càrrega d’entrenam., que es basa en la combinació del volum i la intensitat.Augmenta en primer lloc poc a poc el volum dels exercicis (temps, espai, pes o nombre de sèries i repeticions) i fes-los amb poca intensitat i després ves augmentant gradualment la
intensitat disminuint el volum.
5.5 Principi de la continuïtat:
S’ha de practicar exercici físic regularment per aprofitar els efectes positius de les sobrecompensacions.
La pràctica sistemàtica d’activitat física permet aconseguir adaptacions, si no hi ha la freqüència necessària d’entrenament (mínim 2 dies a la setmana), no podrem aprofitar els efectes beneficiosos de la sobrecompensació i es perden les adaptacions aconseguides.
Convé saber, que si s’apliquen unes càrregues molt separades en el temps, finalitza l’efecte de la sobrecompensació i té una efectivitat molt inferior; però si s’apliquen molt seguides sense permetre la recuperació de l’organisme, el cansament pot perjudicar l’objectiu del’entrenament i també la salut.
5.6 Principi de l’alternança:
Alhora de planificar un entrenament, s’han de combinar les càrregues de l’entrenament amb els períodes de recuperació.
Si el temps de recuperació és insuficient després d’aplicar una càrrega d’entrenament provocarà una disminució de la capacitat de rendiment, que quan és molt greu s’anomena sobreentrenament.
Per evitar el sobreentrenament alternarem el tipus de càrrega per tal de poder deixar al cos descansar i produir la sobrecompensació. Es a dir, s’ha de combinar l’entrenament de les diferents qualitats físiques respectant els seus períodes de recuperació. També fa referència aquest principi a l’alternança dels diferents grups musculars en treball de força.
Períodes generals de recuperació de les qualitats físiques són:
Resistència aeròbica -----De 48 a 72 hores
Resistència anaeròbica -----72 hores
Força màxima -------72 hores
Força explosiva -------24 hores
Força – resistència ---- De 48 a 72 hores
Flexibilitat ----- 12 hores
Velocitat ---- 24 hores
Càrregues de tècnica - tàctica --- 24 hores
Partit d’esports d’equip --- 72 hores