Principals religions del món: Hinduisme, Budisme, Judaisme, Cristianisme i Islam

Principals religions del món

Hinduisme

L'hinduisme prové del persa i sig indi.

Origen: No té un origen únic, és un estil de vida. El resultat d'un llarg procés d'evolució.

Indus: Fa quatre mil anys, culta divinitat representa 3 cartes.

La deessa Xiva.

El Ganges: Procedents del nord-oest, arya sig noble.

Considerada d'una raça superior, no es barreja amb l'Índia.

Creenças: Pertinença: religió estan estretament relacionades.

Neix hindu, per pertany a una família.

Divinitats: Diferents concepcions de Déu, Brahman (esperit absolut), cultes nombrosos a déus i deesses.

Drama: Conjunt de normes, l'harmonia universal.

Reencarnació: Persona que ha estat precedida de moltes altres vides i serà seguida per altres vides.

Normes de vida:

Castes superiors: Els brahmans (sacerdots), els kshatriya (guerrers), els vaishya (comerciants, pagesos).

Casta inferior: El shundra (servent).

Sense casta: Els pàries o intocables (marginats).

Meditacions: Penitència: no et fas indu, neixes indu.

Budisme

El budisme neix a l'Índia al segle VI, per donar resposta al dolor i sofriment.

Buda: Any 563 aC. Infància, recerca: 29 sort del palau, Il·luminació, predicació: sermó de Benarés.

Branques: Recta opinió, intenció, paraula, acció, forma de vida, esforç, pensament, concentració.

Judaisme

Abraham: Segle XX a.C. al sud de Mesopotàmia, poblat per tribus seminòmades. Era un patriarca, el líder del clan familiar. Déu ordena que emigri a Canaan i serà el fundador del poble. És la primera crida de Déu, amb una promesa d'elegir un poble i una terra on establir-se.

Bíblia:

Torà: És el Pentateuc, 5 llibres de la Bíblia (Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi).

Llibre dels profetes: Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Zacaries.

Llibres sapiencials: Salms, Proverbis / Històrics.

Decàleg: No tinguis altres déus, no juris el nom de Déu en va, santifica el dissabte, honra els pares, no matis, no adulteri, no robis, no donis falsos testimonis contra el teu proïsme.

Cristianisme

Creença o doctrina:

L'encarnació: Déu es va fer home.

La resurrecció: El dia després de la seva mort, triomf definitiu sobre el mal i la mort, van proclamar la bona nova de la salvació arreu del món.

Trinitat: Coneix que Déu és U, tres persones diferents: Pare, Fill, l'Esperit Sant.

Benaurances: Feliços: els pobres en l'esperit, d'ells és el regne del cel / els qui ploren: Déu els consolarà / els humils: ells posseiran la terra / els qui tenen fam i set de justícia: Déu els saciarà / els compassius: Déu se'n compadirà, nets de cor: ells veuran Déu, qui treballen per la pau: seran anomenats fills seus.

Islamisme

Confessió de fe / pregària: 5 al dia. L'almoina: Els béns s'han de repartir.

El dejuni: El mes de Ramadà (septembre i gener), no es pot menjar ni fumar.

Peregrinatge a la Meca: Lloc més sagrat. Anar a la Meca almenys una vegada a la vida.

Cristians

La divisió dels cristians.

Jesús, en acomiadar-se dels seus deixebles:

- Tots siguin u, que també ells estiguin en nosaltres perquè el món cregui.

Els primers cristians van complir aquest desig de Jesús:

- Multitud de creients tenia un sol cor i una sola ànima, tot estava al servei de tots.

· Dimensió divina: L'església és una i és santa, està santificada per Crist i l'Esperit Sant.

Dimensió humana: L'església és una institució formada per homes i dones, amb les seves qualitats i defectes.

Ecumenisme: Moviment que promou la unió dels cristians.

Ortodoxes: Significa 'opinió recta o vertadera' a causa de la seva fidelitat a les doctrines dels primers concilis de l'església. 170 milions de fidels a l'est d'Europa, poc representades al nostre país.

Protestants: Segle XVI respon als desitjos de reforma que en l'edat moderna van sorgir a l'església. Aquesta idea va crear esglésies com protestants o reformades. 373 milions de fidels a països del nord d'Europa i Amèrica del Nord.

Luter: Va iniciar a Alemanya Martí Luter, i van donar suport altres personalitats de l'església com Joan Calví a França i a Suïssa. Es va indignar quan un religiós dominic, en nom del papa Lleó X, va predicar a Alemanya la concessió de les indulgències. Com a protesta i seguint el costum d'aquella època, Luter va penjar a la porta de la capella de la universitat, l'any 1520, el papa va excomunicar Luter, és a dir, el va separar de l'església.