Principals Processos Psicològics: Sensació, Percepció, Atenció, Memòria, Motivació, Pensament, Llenguatge i Aprenentatge

PRINCIPALS PROCESSOS PSICOLÒGICS

Les sensacions i la percepció

Les sensacions:

son impresions que es produeixen en el cervell per l’excitació originada en els diferents receptors senrorials o causa d’estímuls.

• Sensacions estereoceptives:

  
    reben els estímuls del mon exterior. Son els organs dels sentits ( vista-gust-oïda-tacte-olfacte)
• 
  

  Sensacions intraceptives:

  sensacions que provenen del medi intern del individu. En funció d’on es localitzen els receptors, podem parlar de:

  • Sensacions propiocetives:

    
    estan situats en els músculs, els tendons i les articulacinos i a l’aparell vestibular (oida interna). D’aquestes sensacions percebem el to muscular, la posició del cos a l’espai i l’equilibri.
  • 
    

    Sensacions visceroceptives:

    estan situats a les vísceres (cor , estomac, pulmons,..) i envien les informacions de què la persona té menys consciència (gana, set..)

La percepció :

proces d’extracció activa d’informació i elaboració de representacions a partir de les sensacions. Es considera una funció cognitiva bàsica on ja s’ha pres consciència que l’objecte existeix. Mitjança’n la perceció  trasformem les sensacions en unitats de significació.

La percepció  és el pilar bàsic on es recolzen la resta de processos cognitius com ara la memòria, l’aprenentatge, el raonament, el pensament.
..

Característiques DE LA PERCEPCIÓ

• ÉS SUBJECTIVA:  els estímuls sensorials podem ser els mateixos per a difernts persones, cada una percebrà coses diferents. Les reaccions al mateix estimul seran diferents segons la persona que el rebi.
• ES SELECTIVA: una persona no pot percebre tots els estímuls que li arriben al mateix temps, la qual cosa fara que seleccioni el seu camp perceptual en funció del que vulgui percebre.
• ES RELATIVA: interpreta d’acord amb el context on té lloc. El mateix estimul en contextos diferents pot ser percebut de manera diferent.
• ES TEMPORAL: es un proces de flux continu i dinamic, perque a mesura que augmenten les experiencies i varien les necessitats o motivacinos la percepció s’enriqueix.

FASES DEL PROCES PERCEPTIU

• L’ESTIMUL (INPUT SENSORIAL): Cal que origini una resposta en les persones que el rebin perque un input sigi percebut.
• PROCES PERCEPTIU I Representació: son processos interns encarregats d’interpretar i representar les dades sensorials. Una vegada processats els estímuls  s’estableix un sistema de representacions internes que son inprescindibles en el proces perceptiu, es permet passar a representacions de caracter significatiu i a meseura que avança el processament les representacions tenen un nivell d’abstracció superior.
• RESPOSTA PERCEPTIVA (OUTPUT): es la conseqüència de tot aquest procés de síntesis constructiva.

L’ATENCIÓ

QUE ES L’ATENCIÓ?

ATENCIÓ : focalització de la consciencia, o la capacitat de dirigir la consiencia cap a un estimul, concentrant tota l’activitat conscient sobre ell.

Es difícil d’aillar de la resta de processos psicologics. Te repercusio en la manera com es recordaran aquests estímuls, es a dir, en la memoria.

En aquest sentit, l’atenció enllaçaria amb un altre proces psicologic basic: motivació.

Defensa Perceptiva:

atraves d’ella els estímuls favorables o agradables son mes facils d’identificar que els desagradables. L’atenció actua com un mecanisme que impedeix que arribi massa informació a la memoria a curt termini, si no fos aixi el sistema cognitiu es col·lapsaria.

El Model D’atenuació:

explica fenomens com ara la facilitat amb que seguim una conversa en catala enmig de gent que esta parlant en angles; fins i tot arribem a tenir la impresio subjectiva que aquesta altra gent parla mes baix.

• FACTORS DETERMINANTS

  • La intensitat del estimul
  • La situació espacial dels estímuls i la seva proximitat
  • L’estimul previst i esperat
  • L’aparició d’un estimul desconegut, nou o imprevist
  • El contrast o oposició d’estímuls

• FACTORS DE TIPUS INDIVIDUAL

  • L’estat d’anim
  • La fatiga mental i la son
  • Les oscil·lacions individuals que es produeixen durant el dia
  • El cicle vital de l’individu

TIPUS D’ATENCIÓ

• Atenció SOSTINGUDA:

  
    es el temps maxim que som capaços de mantenir-nos concentrats en una tasca sense cometre errors.
• 
  

  Atenció SELECTIVA:

  es aquell estat que ens permet diversificar la nostra atenció.

informació

resgistre sensorial  

                                                 atenció

memoria operativa

• Atenció VOLUNTARIA:

  
    es aquella que fixem de manera intencionada en funció dels nostres interessos, necesitats o motivacions.
• 
  

  ATENCION INVULONTARIA:

  es aquella que posem sense que ens ho hagem proposat.

LA MEMORIA

QUE ENTENEM PER MEMORIA?

MEMORIA:

sistema complex de codificació, emmagatzematge i recuperació d’esdeveniments, habilitats, coneixements, fets.. Que ens permet de recordar informacions previament adquirides.

PROCESOS QUE INTERVENEN EN LA MEMORIA

• Adquisició:

  
  es poden considerar la percepció, l’atenció o la motivació com a procesos previs o d’adquisició d’informacions
• D’EMMAGATZEMATGE:
  diferents sistemes d’emmagatzematge en funció de la seguratat i de la intenció que tinguem quant a conservar-la i accionar-la

  • Memoria sensorial

    
    

  • Memoria a curt termini

    
    

  • Memoria a llarg temini

SISTEMES QUE COMPONEN LA MEMORIA

LA MEMORIA SENSORIAL (SIS):

Es capten els estímuls que entren i es mantenen durant un període de temps molt breu. Com una fotografia si l’estimul es visual, una imatge mental sonora si l’estimul es sonor.

LA MEMORIA A CURT TERMINI (STM):

Es un sistema capaç d’emmagatzemar informació passara a l ‘ LTM i l’altra es refusara o s’oblidara

• L’ESVAIMENT:

  
  Qüestió temporal: a mesura que faci mes temps que existeixi la informació en aquest magatzem, l’empremta que deixa es cada vegada mes feble fins que desapareix.
• 
  

  EL DESPLAÇAMENT:

  L’entrada de noves informacions desplaça aquelles que han estat filtrades i que no han passat a un nivell superior
• LA INTERFERÈNCIA:
  es dona quant l’entrada d’informacinos similars a les existens produeix una síntesis que desvirtua la informació original.

LA MEMORIA DE LLARG TERMINI (LTM):

nivell de capacitat i la persistencia es virtualment il·limitada. La informació, molt diversa i abundant, queda emmagatzemada i no esta disponible immediatament, els continguts s’activen segons els requeriments del proces de memoria opertaiva.

FACTORS QUE INCIDEIXEN EL RENDIMENT DE LA MEMÒRIA

• L’estat general, tant físic, com mental ha d’estar en condicions per demanar bons resultats a la nostra memoria
• El significat de la informació i el sentit que te per nosaltres, es a dir, la possibilitat d’atribuir un significat a una informació nova depen de l’organització  i de la familiaritat que aquesta te per al subjecte.
• La utilitzaciod’imatges mentals. Les persones que tenen mes facilitat per a la visualització recorden mes i millor que les que no tenen aquesta capacitat

TECNIQUES PER MILLORAR EL RENDIMENT DE LA MEMORIA (MEMORIA ARTIFICIAL)

• Tecniques que reforcen la traça. Reforçen l’empremta mnemònica que els pas del temps en provoqui la desaparició. -àrepetició
• Tecniques que reforcen la codificació d’atributs.
• Tecniques associatives que permeten d’establir connexions entre diferents empremtes mnemòniques.

LA MOTIVACIÓ

La motivació:

Causa o Raó que empeny una persona a actuar d’una manera determinada.

TEORIA Humanística DE Maslow

Les persones experimenten dos tipus de necessitats fonamentals: fisiologiques i de creixement.

Jerarquia de necessitats segons Maslow:

• Bàsiques:

  
  menjar, descansar, beure...
• 
  

  De seguretat:

  estabilitat, protecció, seguretat física...
• 
  

  De filiació:

  amistat, afecte, relacions..
• 
  

  D’estima:

  autoestima, prestigi, reconeixement...
• 
  

  Autorealitzacio:

  autosatisfaccio.

LES EXPECTATIVES DE BANDURA

Expectativa:

l’avaluació subjectiva de la probabilitat d’arribar a una fita concreta, i destingeix entre expectatives d’eficacia i expectatives de resultat .

• D’eficacia:

  
  convicció que te una persona de poder realitzar amb eficacia una determinada conducta.
• 
  

  De resultat:

  judici per part duna persona sobre una conducta concreta tindra un resultat especific.

Les expectatives d’autoeficacia apareixen per:

• L’experiencia previa:

  
  resolt una tasca amb exit augmenta l’expectativa d’eficacia, els fracasos la disminueixen.
• 
  

  L’experiencia vicaria:

  “si els altres poden, jo també”
• Persuasió verbal:
  animar a oblidar fracassos i remarcar habilitats potencials
• Estat fisiologic:
  estat de relaxació l’expectativa d’eficacia augmenta.

PENSAMENT I LLENGUATGE

El pensament i el llegunatge com processos psicologics

Pensament:

 Es la facultat d’ordenar i coordinar els processos de la memoria a la manera que li permetin d’exercir les seves funcions com ara raonar, crear o solucionar problemes.

Funcinoament del pensamentà dos pols:  1) realista: segueix les normes de la loguica i 2) d’imaginatiu que dona respostes atraves de plantehaments mes originals àpart creativa

Llenguatge:

habilitat per comunicar-se utilitzan signes per expresar els nostres pensaments i comunicar-nos.

PIAGET. EL LLENGUATGE SUPEDITAT AL PENSAMENT

Es compon de formes simbòliqües subordinades al pensament conceptual.

Vygotski. LA IMPORTANCIA DEL LLENGUATGE COM A ORGANITZADOR DEL PENSAMENT

3 moments en l’adquisició i l’us del llenguatge:

• Funció comunicativa :

  
  (1 a 3 anys) el llenguatge tan sols es manifesta en situacions de relacions socials o interpersonals
• Llenguatge egocentric:
  (de 3 a 7 anys) el nen acompanya les seves accinos amb verbalitzacions que l’ajuden a pensar i organitzar el que esta fent.
• 
  

  Llenguatge interioritzat:

  (apartir dels 7 anys) el nen ja pren conciencia i no necessita acompanyar les accions oralment. Podem parlar de l’us intrapersonal del llenguatge.

LA DIFERENCIA ENTRE PIAGET I Vygotski ES QUE EL PRIMER CONSIDERA EL LLENGUATGE COM UN INSTRUMENT PER REVELAR EL PENSAMENT, MENTRE QUE EL SEGON LI ATORGA UN PAPER BÀSIC EN LA SEVA PROGRESSIVA Estructuració.

LES TEORIES CONDUCTISTES I EL LLENGUATGE

WATSON

L’aspecte ems important que considera que ens aporta el llenguatge, sobretot pel que fa a la relació llenguatge-pensament, es que permet realitzar dues funcinos basiques de manera mes economica: la funció de representació i la funció de comunicació.

SKINNER considera que l’aprenentatge del llenguatge es dona de manera associativa per imitació

CHOMSKY I LA LAD

Segons chomsky l’aspecte essencial del llenguatge: LA CREATIVITAT .

L’infant esta equipat amb un dispositiu innat que li permet d’adquirir la llengua. La LAD (Language Acquisition Device O dispositiu d’adquisició del llenguatge) es pot considerar com una facultat, exclusiva de la ment humana, que conte una serie d’universals linguïstics, comuns a totes les llengües del mon, que permet que cada persona desenvolupi la propia llengua.

BASES PSICOPEDAGOGIQUES DE L’APRENENTATGE

L’aprenentatge:

reaccions o respostes d’una persona davant de determinats estímuls. El concepte clau de l’aprenentatge per condicionament es el de REFORÇ.

• REFORÇOS POSITIUS:

  
  son estímuls destinats a provocar l’augment de la freqüència, duració i intensitat d’una conducta
• REFORÇOS NEGATIUS: 
  aquells, estímuls que premien la retirada d’una conducta o d’un esdeveniment desagradable. Si es dona un canvi de conducta que es considera erronia, es retira l’estimul negatiu o l’amenaça.

Els reforços poden ser PRIMARIS(menjar, beure...) o SECUNDARIS (diners, regals..)

La Discriminació d’una resposta determinada davant de certs estímuls i la Generalització d’aquets mecanismes estimul-resposta permeten l’adquisició de nous aprenentatges.

No sa de confondre els reforços amb els CASTIGS. L’objectiu del castig es disminuir o eradicar determinats comportaments.

L’APRENENTAGE PER Observació SEGONS BANDURA

L’aprenentatge per observació, es donen a conseqüencia de l’aprenentatge produït per modelatge, atraves de l’observació i la imitació dels pares o de les persones del seu voltant.

Les teories de l’aprenentatge social apareixen com a complementaries de les teories de condicinoament operant.

L’APRENENTATGE PER RECOLZAMENT SEGONS Vygotski

Fa referencia als nivells i les zones de desenvolupament: nivell de desenvolupament potencial, nivel de desenvolupament real, i la zona de desenvolupament proper

• NIVELL DE DESENVOLUPAMENT POTENCIAL:

  
  el que una persona pot arribar a fer, però que de moment nomes ho pot aconseguir amb l’ajut d’altres
• NIVELL DE DESENVOLUPAMENT REAL:
  el que es capaç de fer de manera autonoma i sense cap ajut.
• 
  

  ZONA DE DESENVOLUPAMENT PROPER:

  el proces de passar d’un nivell a un altre.

L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU SEGONS AUSUBEL

TEORIA DE L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU:

es fonamenta en la incorporació de nous continguts de manera significativa a l’estructura cognitiva de l’alumne, tot relacionat-los amb els que ja  poseeix. Necessita que l’alumne estigi interessat a apendre.

Quatre maneres diferents, que s’estructuren apartir de dues dimensions:

• Dimensió 1

  
  

  • Aprenentatge significatiu:

    
    es aquell on els nous continguts es relacionen de manera no arbritaria i substancial amb allo que l’alumne ja sap
  • Aprenentatge per repetició:
    els nous continguts s’aprenen al peu de la lletra i no es relacionen, o es relacionen d’una manera arbritaria.

• Dimensió 2

  • Aprenentatge per descobriment:

    
    fa referencia a aquells coneixements que han de ser descoberts i incorportas als que ja es posseeixen.
  • 
    

    Aprenentatge per recepció:

    els coneixements es presenten com a acabats i els subjectec han d’interioritzar-los o incorporar-los per poder-los recuperar me endvant.