Principals malalties transmissibles i les seves característiques

Principals malalties transmissibles:

1. MALALTIES BACTERIANES:

PRODUÏDES PER ESTREPTOCOC) Són cocs agrupats en cadenes. Poden causar faringitis, amigdalitis, infeccions cutànies i de ferides, septicèmia, escarlatina, pneumònia, febre reumàtica i glomerulonefritis.a) Faringitis: Malaltia estreptocòccia més comuna, essent la seva forma de transmissió per gotetes de saliva. Es manifesta per mal de gola, febre, enrogiment de la faringe... A vegades només es presenten símptomes inespecífics com cefalea, malestar general, nàusees, vòmits i taquicàrdia. b) Pneumònia: Causada per un estreptococ habitual de la nasofaringe, que pot afectar a persones sanes, però generalment ho fa en nens, gent gran, persones amb les defenses disminuïdes... i dóna lloc a una afectació pulmonar. (PRODUÏDES PER ESTAFILOCOC) Són cocs agrupats en forma de raïms. Bacteris presents als orificis nasals i a la pell de forma habitual, especialment en pacients i personal d’hospitals. Produeixen infeccions amb gran freqüència. Entre les malalties que poden produir trobem: infeccions dermatològiques neonatals, abscessos mamaris (pus) o mastitis, furóncols, pneumònia, endocarditis... La disseminació més comuna és a través de les mans o per via aèria. a) Staphylococcus aureus Es troba en la flora normal de les persones sanes, les mucoses nasals, la pell, i sobretot a les mans. Pot produir des d'infeccions localitzades a la pell fins a quadres més importants com pneumònies, artritis... fins i tot septicèmies (infecció generalitzada) que poden comprometre la vida del pacient. (PRODUÏDES PER MENINGOCOC) Trobem diferents tipus de meningococ que poden causar meningitis, artritis... La transmissió és per via aèria de persona a persona, desenvolupant-se la malaltia quan els gèrmens de la nasofaringe envaeixen la circulació. Aquestes infeccions es caracteritzen pel seu inici brusc, possible curs fulminant, alta mortalitat i perill d’epidèmia. a) Neisseria meningitidis: Causa la meningitis cerebroespinal. Habita en la mucosa de les vies respiratòries altes. Aquest tipus de meningitis causa cefalea, rigidesa de nuca, nàusees, vòmits... (PRODUÏDES PER SALMONEL·LA) Són bacils que es reprodueixen a l'intestí humà i animal i que per tant poden estar presents en els seus excrements, així com contaminar aigua i aliments. La forma de contagi pot ser directa (nens en jugar), relacions sexuals, personal sanitari en canviar la roba de llit, llet crua, ous i derivats, pollastres... La clínica d'aquesta malaltia es caracteritza generalment per diarrea, febre, astènia, anorèxia, dolor abdominal... Els pacients afectats poden quedar com a portadors sans i no eliminen el bacil durant molt de temps. Els pacients hospitalaris se'ls sotmet a aïllament entèric. La femta ha de ser tractada amb lleixiu. (PRODUÏDES PER BRUCEL·LA) Són bacils immòbils que causen la Febre de Malta a l'ésser humà. Les persones poden infectar-se a través de diverses vies: Contacte directe: contacte amb les excrecions d’animals infectats. Contacte indirecte: per contacte amb material infectat o per ingestió de productes làctics contaminants. La clínica d'aquesta malaltia és variada, des de formes assimptomàtiques fins a quadres crònics amb febre, debilitat, dolors generals, sudoració... (PRODUÏDES PER LEGIONEL·LA) Trobem diferents espècies, però la que afecta més als humans és la Legionella pneumophila, que requereix un alt grau d’humitat per viure. Viu en aigües de rius i llacs i en aigua clorada de consum humà. Es dissemina suspesa en aerosols, per la qual cosa la malaltia s’adquireix per via respiratòria, quan arriben els gèrmens en gran quantitat o el pacient està dèbil. Produeix els següents símptomes: febre, cefalea, miàlgies (dolors) i pneumònia. (PRODUÏDES PER CLOSTRIDIS) Bacils abundants en la pols, el sòl, la vegetació i el tracte intestinal dels humans i animals. Normalment causen intoxicacions alimentàries autolimitades lleus o contaminació de ferides. Clostridium titani: Bacil esporulat (forma espores) que pot trobar-se en qualsevol lloc, però sobretot al terra. La porta d'entrada és la cutània i produeix un quadre clínic anomenat tètanus que es caracteritza, per trisme (contracció constant i involuntària dels músculs de la masticació), disfàgia, rigidesa del coll, convulsions... La millor prevenció del tètanus és la vacunació. Clostridium perfringen: Bacil productor de la gangrena gasosa, anomenada així perquè aquest bacil produeix gas. La porta d'entrada és la cutània. Pot provocar toxiinfeccions alimentàries. Si la malaltia no es tracta adequadament pot conduir a la mort. Clostridium botulinum (Botulisme): Microorganisme que forma espores que es troben al terra i al mar. Produeix una toxina potent que té afinitat pel sistema nerviós. Malaltia amb freqüència mortal que es desenvolupa després d'ingerir aliment que conté la neurotoxina.

2. MALALTIES VÍRIQUES

(XARAMPIÓ) Infecció molt contagiosa típica de l’etapa infantil i caracteritzada per febre, tos, conjuntivitis, erupció cutània disseminada i taques de Koplik en la mucosa bucal i lingual. El contagi és per gotetes del nas, gola i boca. (PAROTIDITIS) Malaltia aguda contagiosa típica de l’etapa infantil que cursa amb un augment de la mida de les glàndules salivals, especialment de les paròtides. El contagi es produeix per gotes infectades o per contacte directa amb materials contaminats amb saliva infectada. (MALALTIES RESPIRATÒRIES): Les infeccions víriques respiratòries causen quadres locals i generalitzats. Són freqüents el refredat comú, la grip, la faringitis, la laringitis i la traqueobronquitis. La intensitat dels símptomes depèn de l’hoste i poden produir malalties greus en infants i ancians. a) Grip: La grip cursa amb calfreds, febre, cefalea, miàlgies, astènia, anorèxia, i obstrucció nasal i tos. (MALALTIES DIGESTIVES) Tipicament trobem gastroenteritis, hepatitis... a) Hepatitis: Inflamació hepàtica, amb necrosi difusa o focal de les seves cèl·lules. Les causes més comunes són els virus, l’alcohol i els fàrmacs. Virus A. Transmissió per via fecal-oral. Manifestacions lleus i curtes. Virus B. Transmissió per via parenteral. Mortalitat 10-20%. Vacuna protegeix més del 95% d’adults. Virus C. Transmissió per via parenteral. Risc major de portar a hepatitis crònica, cirrosi o càncer de fetge. 2-3% persones adultes, en particular el 80% de toxicòmans. Encara no hi ha vacunes eficaç. Via fecal-oral: Per contactes directes entre persones o aigües residuals o aliments i begudes contaminades. Via parenteral: Sang, esperma, flux vaginal, llet materna.

3. MALALTIES PER

(FONGS MICOSIS) Les malalties causades per fongs o micosis són molt variades. Es caracteritzen per presentar-se amb freqüència en persones predisposades (diabètiques, persones tractades amb antibiòtics, immunodeprimides...) i per la seva tendència a ser cròniques. a) Tínia: Micosi superficial que afecta l'epidermis, els cabells o les ungles. Es manifesta amb una placa inflamatòria arrodonida que, a mesura que creix, forma com una roda. El centre de la roda es va guarint i recupera la pell normal, mentre que a l'exterior la lesió va creixent. És molt contagiosa. b) Candidiasi: Micosis causades per Candida albicans, que viu com a sapròfit en les mucoses de la boca, del tub digestiu i de la vagina de les persones sanes. Però la càndida és el que en diem un patogen oportunista, és a dir, que causa malalties si en troba l'oportunitat. MALALTIES PER PARÀSITS: Les parasitosis constitueixen un problema de salut pública important, sobretot en els països del tercer món. Les classificarem en tres grups: Infeccions per protozous, Infeccions per helmints (metazous), Malalties produïdes per artròpodes (metazous). (CAUSADES PER PROTOZOUS) a) Toxoplasmosi: Malaltia causada pel Toxoplasma gondii. Els humans en són hostes accidentals, i el gat n'és l'hoste definitiu. Les persones poden patir la transmissió per mitjà de les carns, les verdures i ous, entre altres aliments. A l'Estat espanyol es calcula que entre un 50% i un 80% de la població adulta ha presentat toxoplasmosi. Aquests paràsits poden travessar la placenta i produir alteracions greus. La toxoplasmosi congènita es caracteritza per lesions del sistema nerviós central que poden produir ceguesa, lesions cerebrals i mort. (CAUSADES PER HELMINTS (CUCS) a) Tènies intestinal: Vulgarment coneguda amb el nom de “solitària”, té un hoste intermediari habitual que és el porc. L'home és l'únic hoste definitiu, i es contagia en ingerir la carn de porc o bovina no prou cuita. La Tenia és un cuc que en estat adult mesura de 4 a 12 metres. És excepcional en les persones, sembla que a causa de la poca resistència dels ous al suc gàstric. b) Ascariasi: Infecció per Ascaris lumbricoides, que ocasiona símptomes pulmonars precoços i intestinals tardans. És la infecció intestinal per helmints amb més prevalença. La infecció comença amb la ingestió d’ous continguts en femta humana. (ARTRÒPODES) a) Paparres: Poden causar reaccions inflamatòries locals dels teixits. Excepcionalment febre, afectació de l'estat general i dels òrgans com el pulmó. b) Polls: Poden parasitar els cabells i el pubis sense produir quadres patològics importants. Excepcionalment poden causar febre, cefalea, calfreds, taques de color rosat, confusió mental...