Els Principals Enfocaments de la Sociologia Industrial

1.3. Els Principals Enfocaments

1.3.1. Teories Clàssiques de la Industrialització

Hi ha autors que es poden considerar bàsics per la seva especial contribució a la sociologia industrial, de l'empresa i el treball. Cal destacar bàsicament:

• Karl Marx: Els conceptes de conflicte i alienació han estat un bon detonant per seguir fortificant tota una línia d'investigació i de construcció teòrica, que han permès bastir el discurs sociològic contemporani.
• Max Weber: Posa els fonaments de la sociologia de les organitzacions, que influirà enormement en la nostra disciplina; i de l’ètica del treball.
• Emile Durkheim: Insisteix amb els efectes d'una societat massa estructurada i fortament centrada en l'especialització dels seus membres.
• Joseph A. Schumpeter: Destacà el paper de l'empresari i les conseqüències d'una societat excessivament organitzada.
• Auguste Comte: No tant per una aportació puntual sinó per la suggestivitat del seu pensament, cas semblant al de Herbert Spencer i de Ferdinand Tönnies.

1.3.2. Auguste Comte (1798-1857): El Coneixement Causa del Canvi Social

Una de les lectures que es pot extreure de la seva obra, sinó la més estimulant, és que el canvi social en les societats és degut a l'evolució dels coneixements. La seva teoria dels tres estadis:

• Teològic: En què l'home atribueix l'explicació dels fenòmens a les forces deístiques.
• Metafísic: Ací l'home, a través de la racionalització, intenta trobar les causes i els efectes a través de lleis abstractes que provinguin de l’observació i de l’experiència de qualsevol fet.
• Positiu: Observació i racionalització s'uneixen per trobar les lleis físiques que regeixen en la naturalesa.

Així mateix, a cada estadi li correspon un tipus de societat:

• L’anomenat estadi teològic li correspon la societat militar, caracteritzada per una escassa especialització i basada en l'autoritarisme.
• El segon estadi metafísic equival a la societat dels legistes, en la qual l'autoritat militar i religiosa es substitueix per l'autoritat de la raó, societat aquesta que donarà peu a la societat moderna.
• L'estadi positiu vertebra la societat industrial on l’aplicació del coneixement científic dóna la tècnica adequada per regir els engranatges de la nova societat.

1.3.3. Karl Marx: L'Alienació, L'Efecte de la Indústria

L’obra de Karl Marx ha estat una obra venerada. Com tota aportació intel·lectual que obre passions, ha sofert fortes crítiques. Conceptes que cal destacar de l’obra de Marx, per una comprensió més acurada de la nova societat industrial:

• Mode de producció: L'estructura productiva la qual és la suma de les relacions existents entre el capital, la tècnica i el treball.
• Relacions de producció: Marx vol assenyalar quina estructura jurídica i quina relació existeix entre els homes, i els homes i el medi.
• Força de producció: Es vol destacar el grau de desenvolupament de les relacions de producció.
• Plusvàlua: Per Marx, l'acumulació de capital és el resultat del grau de desenvolupament de les relacions de producció.
• Materialisme històric: Marx afirmà que l'estructura productiva determina les altres esferes de la vida: el món jurídic, polític i cultural, anomenades superestructures.
• Alienació: La consciència individual i col·lectiva està determinada per les condicions de vida material i la ubicació respecte a les relacions de producció i el grau de desenvolupament de les forces de producció.

1.3.4. Emile Durkheim: Cohesió Social i Divisió del Treball

Pedagog francès i posteriorment primer sociòleg de la Sorbona, es distingeix per la seva acurada obra i suggerent visió dels fenòmens socials. Entre altres obres cal destacar: El Suïcidi, Formes de Vida Religiosa, Divisió del Treball.

• La divisió del treball: En les societats industrials, la cohesió de la qual es manté només pels llaços d’interdependència econòmica. L'avanç de la ciència, el progrés de la tècnica i l'elevada especialització que exigeix la societat moderna, fa que els individus s'allunyin més dels valors col·lectius i depenguin més de la seva complementarietat productiva.
• La consciència col·lectiva: solidaritat mecànica i orgànica: L'efecte d'aquest tipus de societat és una absència de valors socials que configurin la personalitat, debilitant-ne la consciència social. Durkheim denominà la solidaritat mecànica.
• Connecta societat i personalitat: La societat industrial per Durkheim significa en el fons una pèrdua de referents la qual provoca un buit normatiu que destrueix la cohesió social, i molt particularment en les èpoques de dràstic canvi social, variable explicativa del suïcidi anòmic.

1.3.5. Max Weber (1869-1920): L'Ètica i la Burocràcia

La contribució de Max Weber a la sociologia ha estat de primer ordre sobre el qual s'assenta la sociologia més actual, i sobretot la sociologia de l'empresa. Weber intenta demostrar que les formes de pensar, de sentir, l'ètica en resum, comporten canvis estructurals. La seva argumentació dóna peu a interpretar que el capitalisme és el resultat d'una ètica particular. Aquesta conducta (social) facilitarà l’estalvi - acumulació de capitals - base sobre la qual es desenvolupà el capitalisme. La societat moderna i industrial, per Weber, eren el resultat d'una ètica més ascètica, típica de les sectes protestants i d'un procés de racionalització cada vegada més elevat.

Weber considerà que el procés de burocratització de les societats modernes, malgrat ésser també un fenomen característic de les societats antigues, en la societat industrial, les relacions de poder es fonamenten en la professionalitat i no només pel carisma personal i per la tradició, típics en les societats preindustrials.

1.3.6. Schumpeter (1883-1950): L'Empresari i el Capitalisme

Joseph A. Schumpeter fou un economista format en l'ambient de l'escola neoclàssica vienesa, dins la línia més ortodoxa del pensament econòmic. Tanmateix, no se'l pot definir com un economista marginalista, sinó més aviat heterodox, fonamentant bona part de la seva obra en l'escola historicista alemanya i centrada a fiscalitzar l'obra marxista.

El concepte estricte d'empresari per l'economista austríac és el d'innovador, car és el que s'atreveix a comercialitzar els últims avenços. Tanmateix, augura que degut a la creixent burocratització de la societat moderna, a la llarga ofegarà l'esperit empresarial transformant-lo en buròcrata d'una gran organització.

La seva tesis defensa l'argument que la caiguda del capitalisme no serà motivada per la revolució proletària ni per la dissipació del valor afegit, sinó per l'eclipsi de l'esperit empresarial degut a la formació de grans corporacions industrials que monopolitzaran el mercat, les quals obstruiran l'entrada a nous competidors.

1.3.7. Tönnies (1855-1935) i Spencer (1820-1903): Les Relacions Socials

• Tönnies: Destaca que en la societat es donen dos tipus de relacions socials, les comunitàries, més instintives i guiades pel sentiment, i les associatives, més racionals i calculadores. Les relacions comunitàries s'escauen en grups on hi ha una afinitat emocional; família, clan, amics, i en les societats rurals. Les relacions associatives són bàsicament competitives, donades pels interessos econòmics i de poder, típiques de les organitzacions econòmiques i polítiques, les quals predominen en les societats urbanes i industrials.
• Herbert Spencer: La seva teoria evolucionista de les societats destaca que la lliure iniciativa dels individus és característica de les societats més evolucionades. Obviament, Spencer es referia a la societat capitalista-liberal, on a més destacava que la cooperació voluntària i espontània, fruit de l'encontre dels interessos individuals, són les relacions que predominen en les societats industrials. Així mateix, ho diferenciava de les societats arcaïtzants, com les comunitàries rurals, on l'individu era sotmès a una disciplina i autoritat anul·lant la lliure autonomia individual. Per Spencer, la societat industrial era el màxim exponent de l'evolució.