Primeros auxilios: principios, triaje, farmaciola y técnicas de P.A

ELS PRIMERS AUXILIS

Són les primeres ajudes que s`adopten inicialment amb un accidentat o malalt sobtat, en el mateix lloc dels fets, fins que es pugui obtenir una assistència especialitzada.

Principis d`actuació en els primers auxilis

Principis d`actuació bàsics: Son 3 pautes, PAS, P: Protegir el ferit i a nosaltres mateixos, A: Avisar els serveis d`emergència, donant detalls de l`accident. S: Socorrer el ferit que arribin els professionals.

Principis d`actuació generals: Actuar amb rapidesa, Fer una composició del lloc, Examinar les persones accidentals, Moure el ferit amb gran precaució, Abrigar el ferit, Fer només l`indispensable, No donar mai beure a una persona inconscient, Tranquil·litzar la víctima, No deixar mai sol l`accidentat.

El Triatge

És el procés d`avaluació i classificació de les víctimes, en cas d`accidents amb múltiples afectats, que permet prioritzar l`ordre d`atenció o evacuació.

Targetes de triatge

VERMELLA (extrema urgència): els ferits que necessiten evacuació immediata. Ferits que no respiren, inconscients, fortes hemorràgies, fractures. GROGA (urgent): els ferits greus, que necessiten assistència hospitalària, però poden esperar per fer l`evacuació encara que necessiten cures mínimes prèvies. VERDA (No urgent): els ferits lleus que no requereixen assistència hospitalària i mèdica immediata, Ferits amb fractures d`ossos llargs. NEGRA O GRISA (no requereix atenció): els morts i accidents amb poques possibilitats de sobreviure. Ferits amb lesions cranials amb pèrdua de massa encefàlica, lesions de columna vertebral.

Classificació de les víctimes segons els principis

Es prioritza l`interès col·lectiu sobre l`individual, La conservació de la vida té preferència sobre la d`un funcional i la funció sobre el defecte anatòmic. Les principals amenaces per la vida estan constituïdes per l`asfíxia, l`hemorràgia i el xoc.

EL XOC

És alteració sobtada de l`organisme d`un ésser humà per causes orgàniques, com la infecció o el traumatisme.

LA FARMACIOLA A L`EMPRESA

En tots els centres de treball és obligatori comptar amb una farmaciola de primers auxilis adequada i degudament senyalitzada.

Elements bàsics d`una farmaciola

Material de curació (gases, benes, esparadrap, cotó, etc) Antisèptics (sabó, alcohol, sèrum fisiològic, etc) Medicaments (analgèsics, antipirètics, sèrum antihistamínics, etc) Instrumental i elements addicionals (tisores, pinces, termòmetres, guants i mocadors d`un sol ús)

El material ha d`estar ordenat, etiquetat i amb una llista dels telèfons d`emergència. La farmaciola no ha de tenir pany i s`haurà de revisar amb regularitat. En els centres de treball de més de 50 treballadors i aquells en què es realitzin activitats perilloses, un local destinat als primers auxilis i possibles atencions sanitàries, amb una farmaciola, una llitera i una font d`aigua potable.

TECNIQUES DE P.A EN ELS ACCIDENTS MES COMUNS

1. Valoració primària del pacient, 2. Comprovació i manteniment de les constants vitals, 3. Valoració secundària, 4. Tractament definitiu.

Cremades

Són lesions de la pell causades per contacte amb diversos agents.

Classificació de les cremades

Primer grau o eritema: Afecta la capa superficial de la pell- La pell s`enrogeix i no sol produir butllofes (exemple, la cremada causada per exposició al sol sense protecció) Segon grau: Afecten l`epidermis i la dermis capa intermèdia- Es formen butllofes a la capa superior de la pell (exemple, les cremades per oli calent) Tercer grau: Afecta la hipodermis, la dermis i l`epidermis, o fins i tot més intensament, músculs, nervis, etc- Es caracteritza per una crosta de color negre o marro fosc.

L`extensió de la cremada

O una superfície del cos cremada es calcula per la regla de Wallace, divideix les zones del cos en porcions del 9% o els seus múltiples.

P.A en cas de cremades

1. Allunyar la víctima de la font de calor i tranquil·litzar-la, 2. Refredar l`àrea cremada, aplicant compreses d`aigua freda sobre la lesió, 3. No aplicar cap tipus de pomada, 4. Cobrir amb gases netes, 5. No treure la roba, 6. Retirar amb cura anells, polseres, rellotges o peces de roba ajustades i cinturons que quedin sobre la zona afectada, 7. No administrar líquids per via oral, 8. Traslladar la víctima a un centre assistencial.

Hemorràgies

És la sortida de sang dels vasos sanguinis com a consequència de la seva ruptura.

Classificació de les hemorràgies

SEGONS LA NATURALESA: Externa, quan la sang surt fora de l`organisme, Interna, quan la sang queda dins de l`organisme, Exterioritzada, quan la sang surt pels orificis naturals del cos. SEGONS LA GRAVETAT: Aguda, és la que perdiran quantitat de sang en pocs minuts. És molt greu, Cronica, Sol ser menys greus que les agudes, tot i perdre la mateixa quantitat de sang, pel fet que l`organisme és capaç d`adaptar-se a una pèrdua crònica de sang d`aquest tipus. SEGONS LA PROCEDÈNCIA: Capil·lar, la sortida de sang és de poca quantitat, a causa del fi calibre d`aquest vasos.

Venosa, la sang surt de forma continua però sense força i és de color granat. Arterial, la sang surt de grans quantitats, coincidint amb cada batec del cor, i és de color vermell brillant.

P.A en cas d`hemorràgies

HEMORRÀGIES INTERNES: són difícils de detectar. Se`n pot suposar la presència quan hi ha traumatismes considerables i la víctima presenta pal·lidesa, sudoració, marejos, pols dèbil i ràpid. HEMORRÀGIA EXTERNA: H. Capil·lar, s`ha de netejar amb una solució antisèptica i recobrir amb una gasa estèril. H. Venosa, s`ha de destapar la ferida i comprimir-la amb una compresa mantenint elevat el membre ferit. H. Arterial, requereix actuar ràpidament. Si es produeix en una extremitat, s`intentarà mantenir-la elevada, deixant la ferida al descobert i comprimint-la. HEMORRÀGIES EXTERIOTIZADES: H.Nasal, cal col·locar la persona asseguda i amb el cap endavant, comprimint amb els dits les fosses nasals durant uns dos minuts, H per l`oida, pot tenir el seu origen en el conducte auditiu extern o, en casos mes greus, en un traumatisme al cap o una fractura dels ossos del crani, Aquest tipus d`hemorràgies és l`únic en que no cal actuar.

Traumatisme: Fractures, luxacions i esquinços

Un traumatisme és una lesió sobre el cos causada per un impacte violent.

Fractura

És el trencament total o parcial d`un os, F.OBERTES, l`os trencat produeix una ferida a la pell i surt del cos, F, TANCADES, l`os trencat no esquinça la pell.

Esquinç

És la distensió o l`esquinçament dels lligaments que uneixen les articulacions.

Luxació

Desplaçament dels ossos que formen una articulació. Pot produir el trencament de lligaments i fibres musculars.

ACTUACIÓ DAVANT D`UN ACCIDENTAT INCONSCIENT

La primera mesura d`actuació en l``atenció a un accidentat inconscient és trucar els serveis mèdics. - Per saber si un accidentat està conscient, se li preguntarà que li ha passat.

Si Respira

No caldrà seguir explorant els seus signes vitals, ja que això indica que el cor funciona. S`ha de col·locar l`accidentat en PLS.

Si no Respira

Es col·loca immediatament l`accidentat ajagut, mirant enlaire, en posició de decúbit supí. Posteriorment, es procedeix a la hiperextensió del coll de l`accidentat, desplaçant-li la mandíbula cap endavant i obrint-li la boca. - Si hi ha pols: es continua efectuant la respiració artificial - SI no hi ha pols, existirà per tant, aturada cardiorespiratòria i serà necessària la realització de la RCP. - Col·locar el pacient sobre una superfície dura. - Localitzar el terç inferior de l`esternun i col·locar-hi el taló de la mostra ma al damunt. - Amb els dits estirats i els braços perpendiculars al punt de contacte amb l`esternum, s`exerceix compressió directa sobre el tòrax, aconseguint que s`enfonsi uns 4 o 5 cm. - El massatge cardíac podrà anar acompanyat de la respiració boca a boca, 30 compressions toràcides seguides per insuflacions (30:2) i amb un ritme de 100 compressions per minut.

El trasllat d`accidentats

Mètodes següents: -Si hi ha un socorrista i l`accidentat està conscient, sense perill per en un lloc de difícil accés i se sospira que té fractura a la columna, no s``ha de moure, sinó tranquil·litzar-lo i demanar ajuda urgent. - En la situació anterior, però amb diversos socorristes i disposant d`una llitera, s`utilitzarà la tècnica del pont: tres socorristes, amb l`accidentat estès entre les seves cames, l`aixequen al mateix temps, subjacent-li el cap, els malucs i les cames com si fóssin un cos rígid, mentre un altre socorrista fa lliscar la llitera per sota del seu cos -Si es descarten lesions a la columna, l`accidentat està inconscient i hi ha un sol socorrista, es trasllada la víctima arrossegant-la. Per fer-ho, el socorrista se situa darrere del cap de la víctima, es posa de genolls i passa els seus braços per sota de les aixelles del ferit. - Si l`acidentat està conscient, es descarten lesions a la columna i hi ha de dos socorristes, s`utilitzarà la tècnica de la cadira de a reina, entrellaçant tots dos socorristes les mans i asseient-hi el ferit.