Prevenció i Tractament de Lesions Esportives: Una Guia Pràctica

Primera atenció davant lesions esportives

Les lesions esportives són la principal causa d'una aturada dels entrenaments. Aquestes poden ser de molts tipus i afectar zones molt diferents del cos humà. Les podríem classificar en:

• Lleus: lesions que no obliguen l'esportista a deixar el seu ritme d'entrenament.
• Menys greus: lesions que obliguen a aturar la cadena d'entrenaments almenys durant més d'una setmana.
• Greus: lesions que obliguen l'esportista a restar fora dels entrenaments més d'un mes, essent necessària assistència hospitalària d'urgència, ingrés hospitalari o repòs total al domicili, i que poden deixar seqüeles.

A més a més, es poden classificar segons el tipus de lesió que provoquen: al sistema tendinós, al sistema lligamentós, al múscul, a la pell, a l'os, etc.

Tipus de lesions esportives i classificació

Cruiximent: Dolor muscular post-exercici

El cruiximent el causen petits microtraumatismes de les fibres musculars que produeixen dolor punxant i s'evita mitjançant l'inici suau de l'activitat física i no arribant el primer dia a un nivell màxim. El tractament ha de ser antiinflamatori.

Rampes: Espasmes musculars involuntaris

Espasmes musculars involuntaris, no permanents (al contrari de les contractures), que provoquen un dolor molt intens i localitzat al trajecte d'un múscul concret. La causa de les rampes sol ser el sobreesforç del múscul, l'exercici intens i perllongat (manca d'oxigen al múscul), pèrdua de sals minerals (causa principal) i, d'altres vegades, la manca de reg sanguini. El tractament consisteix en fer massatges a la zona, aplicar fred si és possible, i sobretot estirar durant una estona el múscul afectat. Es pot prevenir amb un bon escalfament i un bon estirament abans de començar l'activitat física.

Ferides: Lesions cutànies i primers auxilis

Lesions per agressió de la pell, per cop, tall, incisió o abrasió. Sempre que hi hagi hemorràgia s'ha d'aturar; si els marges de la ferida són molt oberts i és molt profunda, s'haurà de remetre a un metge per a la valoració. Si curem la ferida, no entrarem en contacte directe amb la sang; utilitzarem uns guants de làtex i aturarem l'hemorràgia mitjançant la pressió digital sobre la ferida amb una gassa xopa en aigua oxigenada, mai en alcohol.

Lesions musculars: Contusions, contractures i ruptures

Contusió muscular: Definició i tractament

Definició: Aixafament i ruptura dels vasos sanguinis del territori contusionat, a nivell superficial, diferent de l'hematoma, que és l'extravasació sanguínia que ocasiona una coloració violada (pot aparèixer en múltiples lesions).

• Símptomes: Tensió del múscul i pell amb dolor intens.
• Causes: Cops forts, empenta forta, aixafament en un bloqueig, etc.
• Tractament: Sempre, com en la majoria de lesions, aplicarem fred local en forma de bena compressiva per evitar una major inflamació.

Contractura muscular: Causes, símptomes i prevenció

Definició: Contracció involuntària d'un múscul de manera espontània i inconscient, permanent i dolorosa. Es catalogaria dins de les lesions menys greus, ja que pot ocasionar l'aturada dels entrenaments durant alguns dies.

• Símptomes: Múscul en tensió i dur al tacte.
• Causes: Sobreesforç del múscul o esgotament muscular per un exercici intens sense suficient temps de recuperació. El lloc de la lesió normalment són els músculs paravertebrals, que es troben a l'esquena.
• Tractament: Calor local, estiraments suaus, massatge amb pomada antiinflamatòria.
• Prevenció: Realitzar els estiraments correctament, no realitzar exercicis bruscos de pes, deixar un temps de recuperació sense forçar el cos, etc.

Ruptura fibril·lar: Diagnòstic i recuperació

Definició: Ruptura de teixit més o menys extensa (la gravetat depèn de l'extensió de la ruptura).

• Símptomes: Dolor esporàdic, sobtat, agut i intens, com si fos una punyalada localitzada en un punt molt concret.
• Si el cas és lleu, el dolor serà l'únic factor present; en canvi, si és més greu, pot aparèixer un hematoma molt aparatós amb hemorràgia interna.
• Causes:
  • Directa: Contracció violenta del múscul, estirada sobtada o brusca; realització d'una càrrega excessiva de treball, amb aparició de fatiga en el múscul mal escalfat i estirat; cops, caigudes, etc.
  • Indirecta: Deshidratació del múscul, per la pèrdua de sals minerals i la no reposició de líquid durant l'exercici; el cruiximent.

Tractament: Si l'hemorràgia no és abundant, el mateix repòs amb tractament antiinflamatori ajudarà a recuperar-se. És molt important no realitzar massatge fins a la segona o tercera setmana de la lesió, ja que la sang de l'hematoma se'ns aparedaria en els feixos musculars i podríem tenir lesions cròniques encara més greus. Si l'hemorràgia és de caràcter moderat, s'haurà de buidar per un metge i el repòs serà una mica més llarg.

• També s'ha de recordar que no s'aplicarà mai calor, ja que augmentaria l'hemorràgia; sempre fred. Aquestes lesions necessiten entre tres i quatre setmanes per reabsorbir l'hematoma i trobar-se en condicions d'iniciar l'entrenament, ja que una lesió mal curada podria reduir l'elasticitat guanyada potser durant tot un any d'entrenament. S'ha de ser pacient.
• Prevenció: Bon escalfament (fonamental), bons estiraments i, sobretot, bona realització de la tècnica. Aquesta lesió és molt típica en les arts marcials, ja que una mala tècnica en una puntada de peu pot ocasionar una ruptura fibril·lar.

Lesions lligamentoses: Esquinços i trencaments

Esquinç: Tipus, causes i tractament inicial

Definició: Lesió dels lligaments estabilitzadors d'una articulació, en estirar o forçar-ne en excés l'elasticitat.

• Tipus:
  • L'esquinç cervical és una lesió típica esportiva, sobretot en els esports de contacte i impacte corporal, ja que es produeix normalment per la sobrecàrrega axial del cop rebut.
  • L'esquinç de turmell és el més estès en la pràctica esportiva; es produeix per inversió, és a dir, esquinç cap a dins del peu; és menys greu, ja que normalment no s'acompanya de fractura, al contrari del que es produeix per eversió, que sí que pot anar acompanyat de fractura dels mal·lèols tibials o peroneals.
• Causes: L'estirament forçat d'aquella zona lligamentosa per un cop, per una mala passa, etc.
• Tractament: Sempre s'ha d'aplicar fred local, almenys durant 15 minuts, just després d'haver-se produït. Posteriorment, s'ha de traslladar el pacient a l'hospital per tal de ser atès per un metge i valorar la no existència de fractures. Normalment, el tractament varia depenent de si la lesió és més o menys greu. L'embenat compressiu pot durar de 3 a 4 dies i, paulatinament, s'anirà reduint fins a iniciar la recuperació de la zona lesionada.

Prevenció: Com en totes les lesions evitables, s'ha de fer un bon escalfament amb uns bons estiraments, ja que els lligaments han d'estar prou calents per poder executar una acció a una bona velocitat. Normalment, una articulació freda o mal escalfada és un punt diana de lesions repetitives, tal com passa amb una articulació mal recuperada. Estalviarem moltes lesions si preparem bé la zona i si, de tant en tant, ens preocupem per reforçar-la mitjançant exercicis.

Trencament de lligaments: Genoll i turmell

Aquesta lesió no és molt freqüent, però sí que es dóna en la pràctica esportiva.

• Normalment, la zona lesionada és el genoll, i dins d'aquest el lligament més lesionable és el LCA (lligament creuat anterior), el qual és fàcilment lesionable per un impacte directe, una força de torsió desaccelerativa, etc. S'observa en el canvi brusc de direcció en córrer i experimentar un bloqueig al genoll.
• El LCP (lligament creuat posterior) se sol lesionar en arts marcials, per la puntada de peu al genoll mentre l'altre està ferm a terra o en caure cap endavant amb les cames flexionades. La resta del sistema suspensori del genoll és també causa de ruptures lligamentoses, però molt menys freqüents.
• A la zona del turmell també es pot lesionar el LLE (lligament lateral extern) o el LLI (lligament lateral intern), però no sol ser el més freqüent.
• Tractament: Normalment, la immobilització és llarga, de 4 a 6 setmanes, i amb una posterior intervenció quirúrgica per reinsertar-los al seu lloc. Després d'això, hi haurà la llarga recuperació i potser en tres o quatre mesos l'esportista podrà reiniciar la seva rutina d'entrenaments.

Luxacions: Desplaçament articular i atenció

Definició: Sortida de l'os de l'articulació. Lesions molt freqüents en esports de contacte.

• Llocs principals: Espatlla (la més freqüent), colze, canell, ròtula, mandíbula, etc.
• Tractament: Sempre aplicar fred local; mai intentar reduir la luxació si no s'és metge, ja que hi podrien haver lesions amagades i dificultar encara més la lesió inicial; no moure el pacient bruscament; traslladar el pacient a l'hospital ràpidament.

Luxació d'espatlla: Causes i procés de recuperació

• Normalment es produeix per un traumatisme directe sobre l'articulació, a causa d'un fort impacte, però també es pot produir per la caiguda sobre la mà amb hiperextensió. La luxació més freqüent és l'anterior.
• Tractament: Sempre s'ha de portar el pacient a l'hospital per realitzar la manipulació de recol·locació de l'os dins l'articulació, cosa que farà un metge. Durant 2-3 setmanes hi haurà una immobilització total de l'espatlla, i després, amb l'ajuda d'una bona recuperació, s'iniciarà en dues o tres setmanes més l'entrenament. És vital la bona recuperació per disminuir el risc de recidiva de la luxació, freqüent en homes joves esportistes.

Luxació de ròtula: Tractament i prevenció

• Normalment passa a causa d'un traumatisme directe al genoll o en canviar de direcció de manera brusca. Sempre s'ha de portar a reduir a l'hospital, però sobretot en el cas d'un nen en període de creixement, ja que s'han de descartar possibles lesions en el cartílag de creixement.
• Tractament: És semblant a l'anterior: reducció de la luxació, immobilització durant 2 setmanes i recuperació durant 10-15 dies. És molt important la realització de treball de força de la cuixa per evitar l'atròfia muscular.

Fractures: Tipus, símptomes i immobilització

Definició: Trencament o estellament d'un os.

• Normalment no són visibles i es produeixen per un impacte fort directe, per fatiga o per sobrecàrrega.
• Símptomes: Dolor intens a la zona, possible hematoma, edema, eritema, etc. Si la fractura és oberta, veurem una ferida i probablement també l'os; si és tancada, podem veure una deformitat; o si és una fissura, no veurem res.
• Tractament: Mai no aplicarem fred; immobilitzarem el millor possible amb qualsevol pal o quelcom que tinguem a l'abast dur i recte (si fos una cama, podem fer servir l'altra) i traslladarem el pacient a l'hospital.
• Depenent de la gravetat de la fractura, poden estar de 4 a 8 setmanes immobilitzats, amb la posterior recuperació durant 2-3 setmanes.
• Actualment, les fractures més freqüents en l'esportista són les de fatiga, que es poden donar sobretot al peu, la cama i les vèrtebres. Això és degut a la falta de recuperació post-esforç, mala hidratació, mala alimentació o, senzillament, a un pla d'entrenament massa exigent amb l'esportista.

Traumatisme cranioencefàlic: Signes d'alarma

De vegades, en esports de contacte, podem trobar-nos amb situacions d'emergència, com en el cas d'un TCE. Sempre que ens trobem amb això i el pacient quedi inconscient, trucarem una ambulància urgent o el traslladarem immediatament a l'hospital més proper sense moure'l massa.

Mirarem que no presenti obstacles a la boca per respirar i inclinarem el cap cap enrere. Si el pacient només presenta un cop al cap i, segons ell, es troba bé, haurà de dirigir-se a l'hospital al més aviat possible per descartar lesions amagades i donar-li unes mesures bàsiques obligatòries en cas de TCE.

Signes d'alarma: Pèrdua de coneixement, mal de cap intens i permanent, nàusees, vòmits, mareig, mala vocalització, falta de memòria, etc. Aquests signes ens obligaran a portar-lo urgentment a l'hospital.

Lesions més freqüents per esport

Lesions comunes en Curses

• Periostitis tibial
• Fractura tibial per tensió
• Fractura dels metatarsians per fatiga

Lesions comunes en Futbol i Rugbi

• Trencament LCA i LLI (genoll)
• Luxació espatlla
• Esquinç turmell

Lesions comunes en Lluita i Arts Marcials

• Luxació espatlla
• Trencament LLI i LLE (genoll)

Lesions comunes en Gimnàstica

• Espondilosi/espondilolistesi
• Esquinç de turmell

Lesions comunes en Esquí Alpí

• Trencament LCA i LLI (genoll)
• Luxació espatlla
• Polze de l'esquiador

Lesions comunes en Bàsquet

• Esquinç turmell
• Luxació dels dits
• Luxació espatlla

Lesions comunes en Tennis, Pàdel i Frontó

• Epicondilitis lateral i medial
• Sd. suprascapular

Lesions comunes en Beisbol

• Epicondilitis lateral
• Desinserció del tendó dels rotadors de l'espatlla

Primeres actuacions en cas d'accident esportiu

Farmaciola de primers auxilis essencial

En principi, cabria dur com a farmaciola de primers auxilis que pugui fer servir qualsevol persona que no sigui metge:

• Gasses estèrils
• Esparadrap
• Aigua oxigenada per netejar les ferides
• Tisores
• Guants de làtex
• Tiretes
• Punts americans de paper: steri-strip®
• Pinces metàl·liques
• Protector solar d'almenys factor 20 de protecció en cas d'esport d'exposició solar perllongada
• Compreses per a la dona
• Pomada per a les cremades

Aquesta farmaciola ha d'estar a l'abast de l'entrenador o delegat de l'equip, del monitor o iniciador a l'esport del grup o del gimnàs on es practiqui l'activitat esportiva.