Prevenció de Riscos Laborals i Salut en el Treball

La salut és l'estat de benestar físic, mental i social complet i no simplement l'absència de dany o malaltia.

Salut laboral

• Benestar físic: Absència de dany físic o malaltia. Per exemple, es perd el benestar físic quan ens tallem un dit amb una eina.
• Benestar psíquic: Equilibri emocional, identificació del treballador amb la seva tasca. Per exemple, es perd el benestar psíquic quan sofrim una crisi d'ansietat després d'una discussió amb un superior.
• Benestar social: Relacions amb els altres, reconeixement social i les expectatives de futur que el seu treball li ofereix. Per exemple, es perd el benestar social quan vivim una situació en una empresa en la qual sofrim burles per part dels nostres companys.

Amb l'acompliment del treball, el treballador busca cobrir les seves necessitats i té efectes positius com són la realització personal o l'obtenció de diners. El treball també pot tenir efectes negatius en la seva salut si no es realitza en les condicions adequades, provocant-li, per exemple, fatiga, ansietat, malalties, etc.

Risc laboral: És la possibilitat que un treballador pateixi algun dany en la salut derivat de les condicions de treball.

Condició de treball: És qualsevol característica que pugui influir en que apareguin riscos per a la seguretat i la salut del treballador, quedant incloses:

• Les característiques dels locals, instal·lacions, equips, productes i altres que existeixin en el centre de treball.
• Els agents físics, químics i biològics presents en l'ambient de treball.

Què és la prevenció de riscos laborals?

La prevenció de riscos laborals és el conjunt de mesures que es duen a terme per prevenir o disminuir els riscos laborals a l'empresa i aconseguir millors condicions laborals per als treballadors. Per a això, es necessita una legislació en matèria de prevenció.

Factors de risc laboral

Quines són les condicions laborals que poden provocar que apareguin riscos laborals? Segons els especialistes en prevenció, aquestes condicions o factors de risc poden classificar-se en 4 grups:

Condicions inadequades:

• Condicions de seguretat:
  • Els llocs de treball: els espais, les instal·lacions, les escales.
  • Els equips de treball: màquines, eines, equips de transport.
• Condicions mediambientals:
  • Agents físics: el soroll, les radiacions, les vibracions, la temperatura i la il·luminació.
  • Agents químics: les substàncies i preparats químics.
  • Agents biològics: els virus, els bacteris, els fongs i protozous.
• Condicions ergonòmiques:
  • La càrrega física del treball: els esforços físics, les postures, la manipulació de càrregues.
  • La càrrega mental del treball: la quantitat d'informació i la rapidesa en la presa de decisions, el grau d'atenció, de responsabilitat, etc.
• Condicions psicosocials:
  • L'organització del treball: la monotonia, la varietat en la tasca, la possibilitat de participar en la presa de decisions, la supervisió jeràrquica, l'horari.
  • Les característiques personals: la perfecció en la realització de la tasca, la motivació laboral, la percepció del risc.

Danys a la salut del treballador

A) Requisits legals: Es demanen 3 requisits: que existeixi lesió, relació causa-efecte i que sigui per compte d'altri (si bé avui ja s'inclouen els treballadors per compte propi).

• Que existeixi lesió física o psíquica, és a dir, un dany a la salut.
• Relació de causalitat entre el treball i la lesió, és a dir, la lesió és conseqüència del treball que es realitza.
• Una relació laboral: abans només es reconeixia als treballadors per compte d'altri, però en l'actualitat els treballadors autònoms estan obligats també a cotitzar per accident de treball, per la qual cosa estan protegits davant d'aquesta situació.

B) Supòsits assimilats per la llei:

• Accident in itinere: És el que sofreix el treballador anant o tornant del lloc de treball. Les sentències judicials han matisat els requisits que han de donar-se perquè es consideri accident de treball, encara que són requisits bastant flexibles:
  • Ha de succeir en el camí d'anada o tornada al domicili habitual o laboral. També està inclòs el viatge entre el domicili habitual i el laboral, per exemple, el viatge en un diumenge.
  • No han de produir-se interrupcions entre la fi del treball i l'accident, si bé s'admeten unes certes interrupcions curtes habituals (STS 17-1-18: anar a comprar al supermercat uns iogurts).

Altres supòsits assimilats per llei a accident de treball:

• Càrrec sindical: Per l'acompliment de funcions de caràcter sindical, així com els succeïts en anar o tornar d'exercir aquestes funcions. Un delegat de prevenció que és atropellat quan acudeix al sindicat en el temps reservat per a això.
• Tasques diferents: Els ocorreguts realitzant tasques que, tot i ser diferents a les de la seva categoria professional, executa el treballador ja sigui per ordre de l'empresari o per iniciativa pròpia per a la bona marxa de l'empresa (un administratiu que es lesiona en moure unes caixes del magatzem perquè estava ajudant).
• Actes de salvament: Els ocorreguts en actes de salvament i en altres de naturalesa anàloga, quan tinguin connexió amb el treball (per exemple, un treballador que sofreix lesions en salvar a un company d'un incendi en l'oficina).

Malalties del treball: Les malalties que no puguin ser considerades malalties professionals, però que contregui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi per sentència judicial que la malaltia va sorgir per causa exclusiva d'aquest treball (per exemple, estrès laboral).

Consequències de l'accident: Les conseqüències de l'accident i les seves complicacions derivades (per exemple, un treballador que com a conseqüència d'un accident ha de ser operat i contraure un virus en el quiròfan). Les malalties o defectes patits anteriorment que s'agreugin com a conseqüència de l'accident (per exemple, un esquinç que tingués d'una lesió anterior del treballador).

Per a saber què es considera accident de treball és convenient tenir en compte les següents normes:

• Es presumirà que constitueixen accident de treball totes les lesions que sofreixi el treballador en el centre de treball en horari laboral, excepte que es provi el contrari. També es considera accident de treball el sortir del centre per realitzar tasques laborals en horari de treball (tasques "in mission").
• Podrà ser considerat accident de treball la imprudència professional que cometi el treballador com a conseqüència de l'exercici habitual del treball i la confiança que aquest inspira (per exemple, un descuit no intencional).
• No es consideren accidents de treball:
  • Els que siguin deguts a força major estranya al treball. Sí ho són la insolació, el raig i altres fenòmens semblants de la natura.
  • Els que siguin deguts a imprudència temerària o dolosa (intencional) del treballador.

3.2. La malaltia professional

Per a identificar una malaltia professional s'utilitza la llista tancada, que consisteix a elaborar una llista de malalties i de sectors de treball i de productes on poden contreure's, de manera que si un treballador desenvolupa una malaltia d'aquest llistat treballant en una d'aquestes activitats, automàticament es dona per fet que és deguda al treball i es qualifica com a malaltia professional.

Què ocorre si una malaltia es contreu a causa del treball però no està en cap llista?

En aquest cas cal demostrar davant el jutjat que existeix aquesta relació, i si es demostra, la malaltia passa a considerar-se accident de treball.

Classificació de malalties professionals

• Causades per agents químics, per exemple el saturnisme provocat per intoxicació amb el plom.
• Causades per agents físics, per exemple la síndrome del dit blanc per ús d'eines vibratòries.
• Causades per agents biològics, per exemple el tètanus per ferides amb claus.
• Causades per la inhalació de substàncies i agents no compresos en apartats anteriors, per exemple l'asbestosi per inhalació de partícules d'amiant.
• Malalties professionals de la pell causades per substàncies i agents no compresos en algun dels altres apartats, per exemple l'èczema de ciment per contacte amb el ciment.
• Malalties professionals causades per agents cancerígens, per exemple el càncer de pulmó en treballs exposats a la pols de sílice.

Diferències entre la malaltia i accident de treball

• Malaltia professional: La malaltia professional és lenta, els seus efectes acostumen a aparèixer al cap dels anys, i aquests augmenten a mesura que s'està més temps exposat. La malaltia professional acostuma a aparèixer de forma lenta a causa de les condicions mediambientals: físiques, les condicions de seguretat: llocs, químiques i biològiques.
• Accident de treball: L'accident de treball és sobtat, instantani, succeeix de forma sobtada i es veuen les lesions de forma immediata.

Cal destacar que la presumpció que un treballador ha adquirit una malaltia professional pel contacte amb els productes assenyalats en la llista es manté al llarg del temps, per la qual cosa un treballador pot reclamar una malaltia professional actual però causada per un treball realitzat fa molts anys, tal com venen reconeixent nombroses sentències. Finalment, és la mútua qui notifica els comunicats de malalties professionals al Ministeri de Treball, sent les més destacades els trastorns múscul-esquelètics i la dermatosi.

3.3. La fatiga laboral

La fatiga laboral és la disminució de la capacitat física i mental per realitzar el treball a causa del cansament. La fatiga pot venir produïda per dues causes: per una càrrega física en el treball (esforços, postures incòmodes, etc.), o per una càrrega mental (manejar molta informació, prendre decisions en poc temps, etc.), per aquest motiu es parla també de fatiga física i de fatiga mental.

3.4. La insatisfacció laboral

La insatisfacció laboral és una actitud general negativa cap al treball que procedeix de la diferència entre les expectatives generades respecte al treball i la realitat del que és el treball, i de la importància que se li dóna a aquesta diferència.

Per exemple, si un treballador espera un bon horari però la realitat és que l'empresa no li dóna l'horari esperat, sempre que per al treballador aquesta diferència sigui important, estarà insatisfet, doncs una expectativa considerada important no s'està complint. Si un altre treballador té la mateixa expectativa però, davant la mateixa situació, diu: "Bé, no té importància", no estarà insatisfet.

Això vol dir que l'existència d'insatisfacció no solament es deu a com és el treball de "bo o dolent", sinó també a les expectatives que el treballador té generades sobre ell, i a quina importància li dóna al fet que aquestes es compleixin o no. Influeixen els 3 factors alhora.

4. Mesures de prevenció de riscos laborals

Mesures de prevenció:

• Actuen abans que es produeixi l'accident (o qualsevol altre dany) de manera que intenten eliminar o reduir les causes al seu inici, intervenint sobre el focus del risc i evitant així que es produeixi l'accident o un altre dany.

Mesures de protecció:

• Són aquelles que no eviten el risc o perill, sinó que s'encarreguen de reduir o eliminar les seves conseqüències (danys) sobre el treballador. Hi ha situacions en les quals les mesures de prevenció no poden evitar l'accident, per la qual cosa s'assumeix la presència de determinat grau de risc i s'intenta reduir el dany.

Hi ha dos tipus de mesures de protecció: les col·lectives que protegeixen a diversos treballadors alhora actuant sobre el mitjà de transmissió (una xarxa de seguretat, un extractor de fums, etc.), i les individuals o equips de protecció individual (EPI com són els guants, les màscares, els taps, etc.) que només protegeixen a un treballador directament.

Quines mesures són prioritàries?

La normativa utilitza com a principi fonamental el de la prevenció, per la qual cosa en primer lloc cal evitar els riscos a l'origen i avaluar aquells que no puguin evitar-se, i posteriorment, com a segona mesura, utilitzar tècniques de protecció col·lectiva i, si no fos possible o fossin insuficients, en últim lloc utilitzar tècniques de protecció individual. Així, per exemple, en una empresa on existeix molt soroll, en primer lloc s'hauria d'utilitzar les mesures de prevenció actuant sobre el focus del risc, com per exemple substituint les màquines per altres menys sorolloses o aïllant-les lluny dels llocs de treball. Si això no fos possible o suficient, en segon lloc s'hauria de prendre mesures de protecció col·lectiva, com col·locar pantalles enfront del soroll que minimitzin el volum que arriba als treballadors. I si amb les anteriors mesures tampoc fos possible eliminar el soroll, es donarien EPI com són els cascos, orelleres o taps per protegir individualment als treballadors.

Prevenció:

• Substitució de màquines i productes químics
• Reparació i conservació
• Disseny inicial d'equips

A) Tècniques de prevenció

Seguretat:

• Tracta d'evitar els accidents de treball, recollint informació sobre els accidents i les seves estadístiques i localitzant els focus de risc.
• Posteriorment, actua sobre les condicions de seguretat més problemàtiques com les instal·lacions, llocs de treball, equips i màquines, per a evitar els riscos a l'origen.

Higiene industrial:

• Preveu les malalties professionals per la presència de contaminants físics, químics i biològics.
• Per a això s'encarrega de recollir mostres de contaminants, valorar si superen el màxim llindar permès per a considerar-los no tòxics i, en aquest cas, corregir la situació.

Ergonomia:

• Tracta d'evitar la fatiga en el treball adaptant el treball al treballador.
• Això ho aconsegueix a través del disseny d'eines i màquines perquè no produeixin fatiga, i amb el disseny dels llocs de treball quant a temps, espais, etc., perquè el treball sigui el més còmode possible i al mateix temps augmenti la productivitat.

Psicosociologia:

• És una tècnica de lluita contra la insatisfacció laboral.
• Utilitza mesures d'organització del treball i disseny de llocs perquè la motivació laboral i la satisfacció laboral siguin possibles.

Medicina del treball:

• Són les tècniques mèdiques que tracten de prevenir la pèrdua de salut, actuant també en la curació i rehabilitació de la malaltia o l'accident.
• Entre les seves funcions es troben: la vacunació i els reconeixements mèdics periòdics principalment, si bé també actuen ajudant en la curació i rehabilitació després d'un accident.

B) Tècniques de protecció col·lectiva

Aquestes tècniques protegeixen a diversos treballadors dels possibles danys en estar en contacte amb riscos laborals. Les tècniques de protecció no eviten els riscos, conviuen amb ells, però en cas que es materialitzin intenten reduir o evitar els danys en els treballadors.

Algunes de les tècniques de protecció col·lectiva més comunes són:

• Les baranes i xarxes de seguretat davant del risc de possibles caigudes.
• Els reguards de les màquines que impedeixen el contacte del treballador amb una part de la màquina que és perillosa, de manera que s'evitin els cops, talls o atrapaments.
• Els dispositius de seguretat que impedeixen que un treballador realitzi una maniobra perillosa. Per exemple, una cèl·lula fotoelèctrica que detecta el cos humà (com l'ascensor) i atura la màquina, o un doble comandament que obliga a tenir les dues mans ocupades i si es deixa anar una mà també s'atura el funcionament de la màquina.
• La ventilació general o ben focalitzada per evitar la presència de contaminants químics.
• Les pantalles, com les que eviten la projecció de partícules sobre el treballador o les pantalles acústiques davant del soroll.

C) Els equips de protecció individual (EPI)

Es defineix com a equip de protecció individual qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat pel treballador perquè li protegeixi d'un o diversos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o salut, així com qualsevol complement o accessori destinat a tal fi.

No es consideren EPI: la roba de treball corrent i els uniformes que no estiguin específicament destinats a protegir la salut del treballador. Per exemple, els uniformes de treball (bates) dels venedors d'un magatzem de recanvis no es considerarien EPIs.

Existeixen múltiples EPIs per a les diferents parts del cos, sent els més usuals:

• Cap:
  • Cascs
  • Capells, gorres, barrets
• Oïda:
  • Taps
  • Orelleres
• Ulls i cara:
  • Ulleres de seguretat
• Mans i braços:
  • Guants contra les agressions mecàniques (perforacions, talls i antivibracions)
  • Guants contra les agressions químiques, d'origen elèctric i tèrmic
  • Manyoples i maneguets
• Cames i peus:
  • Calçat de seguretat
  • Calçat de protecció contra calor / fred
  • Calçat contra l'electricitat
• Tronc i abdomen:
  • Armilles, jaquetes i davantals de protecció contra les agressions mecàniques / químiques
  • Armilles termogèniques i armilles salvavides
  • Davantals de protecció contra raigs X
  • Faixes i cinturons antivibracions
  • Arnesos
• Tot el cos:
  • Roba de protecció
  • EPI contra les caigudes en altura