Prevenció de Riscos Laborals: Guia Completa 2023

Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,27 KB

Riscos derivats dels espais i equips de treball

Els llocs de treball

Es consideren llocs de treball els espais on els treballadors han de romandre o accedir per motius laborals.

Inclou: locals, passadissos, escales, vies de circulació, lavabos, vestidors, menjadors, zones de descans i locals de primers auxilis.

Riscos associats als llocs de treball:

  • Caigudes al mateix nivell: Ex. Ensopegar amb un cable.
  • Caigudes a diferent nivell: Ex. Baixar escales i caure.
  • Cops contra objectes: Ex. Colpejar-se amb objectes del lloc de treball.

Condicions mínimes: volum lliure d'almenys 10 m³ per treballador i superfície de 2 m² per treballador.

Equips de treball

Definició: Qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzat en el treball.

Exemples: Des de màquines industrials fins a ordinadors o assecadors en una perruqueria.

Riscos associats als equips de treball:

  • Mecànics (cops, atrapaments).
  • Elèctrics (descàrregues).
  • Físics (lesions oculars i musculars).
  • Incendis i explosions.

Soroll a l'entorn laboral

Definició de soroll

So molest i no desitjat que pot danyar la salut.

Característiques principals:

  • Intensitat: Mesura en decibels (dB).
  • Durada: Soroll continu, discontinu o d’impacte.
  • Freqüència: So agut o greu, mesurat en hertz (Hz).

Danys del soroll

  • Físics: Pèrdua d’audició, fins i tot sordesa.
  • Psicològics: Estrès, insomni, irritabilitat.
  • Accidents laborals: Distracció i manca de concentració.

Mesures de prevenció del soroll

  • Utilitzar equips que redueixin el soroll i mantenir-los adequadament.
  • Insonoritzar màquines i locals.
  • Proporcionar EPI (Equips de Protecció Individual) com taps o orelleres.
  • Informar i formar els treballadors.

Valors límit segons normativa (RD 286/2006)

  • Exposició diària: ≥ 80 dBA (informació recomanada).
  • Obligació d’EPI i mesures organitzatives a partir de ≥ 85 dBA.

Vibracions i els seus efectes

Definició: Les vibracions són moviments oscil·latoris d’una partícula al voltant d’un punt fix, mesurades en Hertz (Hz).

Danys possibles:

  • Sistema mà-braç: L’ús d’eines com martells pneumàtics pot causar danys en nervis, tendons i articulacions.
  • Vibracions de cos complet: Afecten especialment la columna vertebral i poden provocar lumbàlgies, artrosi, etc.

Tipus de vibracions:

  • Molt baixa freqüència (<1 Hz): En transports com trens o vaixells.
  • Baixa freqüència (1-20 Hz): Màquines pesades com tractors.
  • Alta freqüència (20-1000 Hz): Eines com perforadores o polidores.

Mesures de prevenció: Aïllar les màquines, utilitzar materials amortidors, reduir el temps d’exposició i portar equips de protecció individual.

Radiacions: Ionitzants i No Ionitzants

Ionitzants: Radiacions molt potents (raigs X, partícules alfa i beta), utilitzades en medicina i processos industrials. Poden causar nàusees, vòmits o, a llarg termini, càncer i malformacions genètiques.

No ionitzants: Més freqüents (camps elèctrics, infrarojos, raigs UV). Menys perilloses, però poden provocar cremades, lesions oculars i danys a la pell.

Mesures preventives:

  • Senyalitzar zones de risc i controlar els temps d’exposició.
  • Utilitzar barreres de protecció i equips com ulleres o guants especials.

Il·luminació al lloc de treball

Importància: Una bona il·luminació redueix accidents laborals i evita la fatiga visual.

Nivells mínims d’il·luminació (lux):

  • Tasques amb alta exigència visual (joieria, confecció): 1000 lux.
  • Oficines i tallers: 500 lux.
  • Àrees de pas habituals: 100 lux.
  • Àrees poc utilitzades: 25 lux.

Condicions recomanades:

  • Prioritzar la llum natural complementada amb llum artificial.
  • Utilitzar una llum uniforme, sense reflexos o enlluernaments.

Agents Químics Perillosos

Els agents químics perillosos són substàncies que poden afectar la seguretat i la salut dels treballadors. Es classifiquen com a perillosos quan tenen propietats específiques o quan es troben a nivells que poden perjudicar la salut.

Els agents químics perillosos inclouen:

  • Substàncies o preparats perillosos segons la normativa.
  • Agents amb un valor límit ambiental (VLA), que indica el màxim nivell de concentració segura en l'ambient.

Els agents químics poden aparèixer en diverses formes:

  • Sòlides: pols i fums.
  • Líquides: boires.
  • Gasoses: gasos i vapors.

Classificació dels agents químics perillosos:

  • Explosius: Poden detonar o deflagrar en presència de calor.

Agents Biològics

Els agents biològics inclouen microorganismes com bacteris, virus, fongs, protozous, i animals paràsits que poden causar malalties i efectes nocius per a la salut humana. Aquests agents poden provocar diverses malalties com tuberculosi, hepatitis, ràbia, al·lèrgies, entre altres. Es poden transmetre a través de fluids corporals com sang, saliva, orina, excrements, i altres fluids de contacte o mitjans com a sistemes de refrigeració.

Els treballadors més exposats als agents biològics són aquells que treballen en sectors com la sanitat, laboratoris, alimentació, neteja, veterinària i escorxadors.

Classificació dels Agents Biològics segons el Risc de Contagi:

  • Grup 1: Baix risc, és poc probable que causin malalties en les persones.
  • Grup 2: Pot causar malalties, però és poc probable que es propagui a la comunitat; sol haver-hi tractament efectiu.
  • Grup 3: Pot causar malalties greus amb risc de propagació a la comunitat; hi ha tractament eficaç o profilaxi.
  • Grup 4: Causa malalties greus amb alt perill per a la comunitat i els treballadors; generalment, no hi ha tractament eficaç.

Mesures davant dels Agents Químics i Biològics

Per protegir els treballadors, es recomanen diverses mesures de seguretat davant dels agents químics i biològics:

  • Substituir agents perillosos per altres menys perillosos.
  • Aïllar el focus contaminant per evitar la dispersió.

Riscos Ergonòmics i Psicosocials

Els riscos laborals poden ser físics o psicosocials, i afecten tant la salut física com la mental dels treballadors.

Càrrega Física

La càrrega física es produeix quan un treballador realitza tasques que impliquen un esforç muscular intens i continuat, sense temps suficient per recuperar-se. Aquesta càrrega pot provocar els següents danys:

  • Trastorns musculoesquelètics.
  • Lumbàlgies i cervicalgies.
  • Protrusions i hèrnies discals.
  • Mal de cap.
  • Fatiga física.

Ergonomia

L'ergonomia és una disciplina que adapta el lloc de treball i les condicions laborals a les característiques físiques i psicològiques dels treballadors, amb l'objectiu de millorar la seguretat, el confort i l'eficàcia.

Mesures Preventives per a la Càrrega Física

  • Substituir la manipulació manual de càrregues per màquines quan sigui possible.
  • Fer pauses adequades durant la jornada.
  • Realitzar rotacions de tasques per evitar esforços repetitius.

Postures de Treball

  • Assegut: Mantenir l'esquena recta, recolzar-se al respatller de la cadira, i regular l'alçària de la taula per al suport dels colzes. Els peus han de tocar terra o un reposapeus.
  • Dempeus: Cal alternar la postura, adaptar l'alçada del lloc de treball i canviar la posició dels peus per repartir millor el pes del cos.
  • Cadira regulable: És important utilitzar una cadira ajustable i un reposapeus adequat per a una postura correcta.

Manipulació Manual de Càrregues

  • Examinar la càrrega i planificar l'aixecament.
  • Per aixecar la càrrega de forma segura:
    • Separar els peus i recolzar-los bé.
    • Flexionar lleugerament els genolls.
    • Apropar l'objecte al cos.
    • Aixecar el pes de manera gradual i evitar girar el tronc.
  • Transportar la càrrega a l'alçada del maluc, tan a prop com sigui possible del cos.

Treballs Repetitius

S'ha de controlar la freqüència de moviments, l'ús de la força, les postures i els moviments forçats, així com els temps de repòs, per evitar danys derivats de tasques repetitives.

Aquestes mesures ergonòmiques ajuden a prevenir els trastorns físics causats per postures inadequades i manipulació incorrecta de càrregues, millorant així la salut i el benestar dels treballadors.

Burnout (Síndrome de cremat)

El burnout és una resposta a l'estrès laboral crònic, caracteritzat per actituds negatives cap a les persones amb qui es treballa i envers el rol professional. És comú en professions com l'ensenyament, la salut i altres serveis directament relacionats amb els usuaris.

Dimensions del burnout:

  • Esgotament emocional: El treballador es sent emocionalment exhaust i no pot oferir més suport afectiu a les persones amb qui treballa.
  • Despersonalització: El treballador adopta una actitud distanciada envers les persones amb qui treballa, com una manera de protegir-se emocionalment.
  • Baixa realització personal: Es produeix una baixa autoestima professional. El treballador es valora negativament i sent frustració per no aconseguir els resultats desitjats, la qual cosa porta a una insatisfacció general amb la feina.

Riscos Psicosocials

Els riscos psicosocials són aquells factors derivats de l’organització, disseny i direcció del treball que poden causar danys psicològics, socials o físics a la salut dels treballadors. Aquests riscos sorgeixen de les condicions laborals, el clima de treball i la manera com s'organitzen les tasques i les relacions socials en el lloc de treball.

Factors que poden provocar riscos psicosocials:

  • Un estil de lideratge inadequat.
  • Ambigüitat en la definició de funcions.
  • Manca de suport per a la resolució de problemes.
  • Absència de sistemes de comunicació i participació.
  • Poca possibilitat de desenvolupament professional.
  • Grau d’autonomia inadequat (ni excessiu ni insuficient).
  • Ritme i quantitat de treball inadequats.

Mobbing o Assetjament Laboral

El mobbing es defineix com una exposició constant i prolongada a conductes de violència psicològica en el lloc de treball, dirigides a una persona per part d’una altra (o més) des d'una posició de poder (no necessàriament jeràrquica). Aquest assetjament pot provenir d’un superior, subordinat o companys de la mateixa categoria.

Exemples de conductes agressives en el mobbing:

  • Crítiques o judicis despectius.
  • Comentaris sobre la vida privada.
  • Amenaces, insults i crits.

Trastorns Psicosomàtics

Els trastorns psicosomàtics són afeccions físiques causades per factors psicològics. Un conflicte emocional pot desencadenar símptomes físics com mal d’estómac o contractures musculars.

Psicosociologia

La psicosociologia estudia la conducta humana en contextos socials, analitzant com les variables psicològiques (relacionades amb la personalitat) i sociològiques (provinents del sistema social) influeixen en els comportaments individuals i col·lectius.

Exemples de conductes relacionades amb els trastorns psicosocials:

  • Assignació de tasques inadequades o humiliants.
  • Aïllament físic o comunicatiu del treballador.
  • Crítiques destructives i insults.

Entradas relacionadas: