Prevenció de riscos laborals

Prevenció de riscos laborals

Cultura preventiva

Conjunt d'usos, costums i coneixements destinats a prevenir accidents laborals i les malalties professionals.

Objectius

• Identificar i valorar els riscos que puguin afectar la seguretat i salut dels treballadors, amb l'objectiu d'evitar-los.
• Millorar les condicions de treball, no sols per evitar accidents i malalties, sinó per oferir benestar a les persones treballadores.

Accident de treball

Succés anormal, ni volgut ni desitjat, que es presenta brusca i inesperadament i que interromp la continuitat del treball.

Consideracions

• Els que sofreixi el treballador en anar o tornar del lloc de treball (in itinere).
• Els que sofreixi el treballador amb ocasió o a conseqüència de l'acompliment de càrrecs electius de caràcter sindical, així com els ocorreguts en desplaçar-se.
• Els ocorreguts amb ocasió o per conseqüència de les tasques que, fins i tot sent diferents a les del seu grup professional, executi el treballador en compliment de les ordres de l'empresari o espontàniament en interès del bon funcionament de l'empresa.
• Els esdevinguts en actes de salvament quan tinguin connexió amb el treball.

Malalties professionals

• Les malalties, no incloses en l'article següent, que contregui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva l'execució d'aquest.
• Les malalties o defectes, patits amb anterioritat pel treballador, que s'agreugin a conseqüència de la lesió constitutiva de l'accident.

Les conseqüències de l'accident que resultin modificades en la seva naturalesa, durada, gravetat o terminació, per malalties intercurrents.

Malaltia professional

El deteriorament lent i gradual de la salut del treballador a conseqüència d'una exposició crònica a situacions adverses.

Risc professional

La situació de perill en què es troba una persona per culpa del treball si aquest s'executa en condicions nocives o perilloses. La prevenció ajuda a evitar els riscos.

Factor de risc

Qualsevol objecte, substància o característica de l'organització que contribueixen a provocar un mal en la salut del treballador. Sorgeixen de:

• Les característiques generals o estructurals dels centres de treball: fallades en els llocs de treball, els equips de treball, les instal·lacions, etc. (sòl relliscós → patinada → fractura).
• Les condicions mediambientals que es deriven de la temperatura o de la humitat, i de la presència d'agents físics o químics (il·luminació inadequada → lesions oculars).
• La càrrega de treball i les condicions psicofísiques i psicosocials (mala postura → hèrnia).

Les circumstàncies personals. Equips de treball → Qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació utilitzat per al desenvolupament del treball. No ha de ser un perill, per tant ha d'estar especialment construït, complint amb uns requisits i unes disposicions mínimes.

• Òrgans d'accionament visibles i identificables.
• Posada en funcionament únicament de manera voluntària. Ordre de detenció prioritària a la resta.
• Resguards de seguretat o dispositius de protecció si els elements mòbils són perillosos.
• Advertiments i senyalitzacions per a garantir la seguretat dels treballadors.

Instal·lacions elèctriques

Contacte directe (amb la instal·lació) o indirecte (amb alguna cosa que ha adquirit tensió de manera accidental) del cos humà amb el corrent elèctric. Comptem amb els endolls. Efectes: Cremades, asfíxies, aturada cardíaca, mort.

Recomanacions

• Conservar els equips elèctrics en bon estat.
• No manipular si no se sap.
• Tenir en compte les instruccions d'ús.
• Senyalitzar correctament les instal·lacions.
• Aïllaments.
• Formar al personal.
• Disposar d'un talla automàtic d'avís.

Incendis

L'anomenat"Tetraedre del foc"

• Comburent: L'oxigen.
• Combustible: El que entra en combustió.
• Calor: Inicia la combustió.
• Reacció en cadena: Que es produeix amb tot l'anterior.

Per a prevenir i extingir el tetraedre hem de trencar-lo. Segons l'element que s'elimini, hi ha diferents mètodes d'extinció del foc que pot fer-se per:

• Segregació: Retirem el combustible o li tallem el pas.
• Sufocació: Excloent el comburent (l'oxigen). L'ofeguem
• Refredament: Eliminem la calor.
• Inhibició: Interrompem la reacció en cadena.

Segons el tipus de combustible, el foc es classifica en:

• Classe A → Materials orgànics sòlids inflamables.
• Classe B → Líquids inflamables.
• Classe C → Focs de gasos.
• Classe D → Hi ha metalls combustibles implicats (p. ex. magnesi).
• Classe F → Olis de cuina.

Classe E → Els focs amb presència d'electricitat actualment no es consideren una classe específica de foc (eren els denominats focs de classe E), perquè l'electricitat no crema, sinó els components sota tensió.

Tipus de substàncies extintores

• Aigua a raig.
• Aigua polvoritzada.
• Pols seca.
• Pols polivalent.
• Anhídrid carbònic.
• Pols especial.
• Agent extintor específic, a base d'acetat de potassi (classe F).

Derivats dels agents físics

Soroll, Vibracions, Il·luminació, Temperatura, Radiacions

Derivats dels agents químics

Determinats elements ambientals, artificials o no, existents en el mitjà laboral que poden causar un perjudici a l'organisme quan penetren o prenen contacte amb ell. Toxicitat: Capacitat d'una substància química de causar efectes nocius. Dependrà de diversos factors, com la concentració de la substància en el lloc de treball, el temps d'exposició, les característiques del treballador o l'ús o no de sistemes de protecció individual.

Aquests agents químics presenten diferents vies d'entrada en l'organisme, sent la més important la via respiratòria, per on accedeixen els líquids en forma de vapor, els gasos i els sòlids en forma de pols. A més, estan la via dèrmica, la digestiva (és poc corrent) i la parenteral (mitjançant ferides, talls o punxades).

Derivats dels agents biològics

Agents biològics: són éssers vius o estructures biològiques que poden ocasionar infeccions, al·lèrgies o toxicitat quan penetren en l'organisme. Diferents grups, segons el risc d'infecció:

• Grup 1: Possibilitat baixa de causar infeccions.
• Grup 2: Suposen un risc mitjà i és poc probable que es transmetin. Tractaments.
• Grup 3: Suposen un gran risc i se solen estendre. Hi ha tractaments.
• Grup 4: Suposen un gran risc, s'estenen i no hi ha tractaments.

Exemples de microorganismes que generen riscos: Bacteris → organismes microscòpics unicel·lulars, Virus → penetren en un ésser viu per a poder reproduir-se, Fongs → formes de vida amb hàbitat en el sòl, però que poden convertir-se en paràsits d'animals i vegetals. Protozous → organismes unicel·lulars més complexos. Paràsits → es tracta d'un grup d'éssers vius que viuen a costa d'alimentar-se d'uns altres.

Derivats de la càrrega de treball

Podem distingir entre dos tipus de càrregues: Càrrega física → maneig inadequat de càrregues, trastorns musculoesquelètics per estar molt temps en la mateixa postura. Càrrega mental → sobrecàrrega mental per una necessitat excessiva d'atenció, concentració i control.

Derivades de l'organització del treball

Factors psicosocials del treball → Dos grups segons la OMS:

• Segons la mena de treball: les tasques repetitives, el grau de responsabilitat, l'aïllament o l'ús de les aptituds del treballador generen més o menys satisfacció amb el treball i amb si mateix. Segons l'organització i les condicions de treball: el treball per torns, l'estabilitat en el lloc de treball, la insuficiència de la càrrega de treball, la cohesió del grup, l'estil de comandament, la seguretat, els factors físics i químics del mitjà de treball, el sistema de remuneració o la grandària de l'empresa són altres factors que afecten i influeixen notablement en la salut del treballador.

Anàlisi dels riscos relatius a les condicions ergonòmiques i psicoprofessionals

Efectes → Alteracions de la salut com a resultat de la materialització de riscos psicològics i de comportament i riscos físics o psicosomàtics. Com per exemple:

• Estrès laboral → Quan es percep que hi ha un desequilibri entre el que se li està demanant al treballador i els recursos de què es disposa per a fer front a aquestes demandes.
• Burnout → Síndrome d'estar cremat.
• Boreout → Avorriment.
• Assetjament psicològic → Assetjament laboral (mobbing) → Tant per part de l'empresa com dels companys i companyes.

Mesures de prevenció

• Ajustar la càrrega de treball a la capacitat.
• Adequar la persona al lloc de treball.
• Formar i informar el treballador.
• Realitzar avaluacions de riscos psicosocials.
• Organitzar de forma adequada el treball.
• Definir de manera clara les obligacions per a cada lloc de treball.
• Resolure els conflictes mitjançant el diàleg.
• Fomentar relacions interpersonals.