Prevenció de la Radicalització i l'Extremisme Violent

Seminari sobre Radicalització i Extremisme Violent

L'extremisme violent que més s'ha vist en els últims anys és el terrorisme; a Espanya, trobem exemples com ETA o Terra Lliure. Amb extremisme violent i terrorisme no ens referim exclusivament a col·lectius musulmans, ja que l'extremisme no està relacionat directament amb una única creença o cultura. La religió, sigui la que sigui, per si mateixa no crea radicalització violenta. Hi ha persones que creen tendències o ideologies extremes que sí que poden acabar en terrorisme. En el context actual, a causa del racisme, el que s'ha fet és apuntar directament a certs col·lectius. Parlarem, per exemple, de l'islamofòbia: racisme vinculat a una determinada creença.

Causes i detecció de la radicalització en joves

La radicalització violenta es crea a partir de la desinformació i l'exclusió social. L'antídot per a la radicalització és la inclusió social. L'error és pensar que tots som iguals. Hi ha indicadors que ens ajuden a detectar quan un infant o jove pot estar radicalitzant-se. Actualment, la preocupació europea està enfocada en la joventut.

Dificultats en la prevenció juvenil

Pel que fa als atemptats, els treballadors socials consideren "molt difícil" prevenir la radicalització en joves. La radicalització juvenil suposa un fenomen nou per al qual no hi ha protocols específics. Per afrontar aquesta situació, s'hauran de crear protocols a partir dels que ja existeixen i determinar quins organismes, agents socials i agents de seguretat han de formar part de la xarxa de treball. Els agents de seguretat podrien ajudar a determinar què cal observar i formar els professionals amb respecte.

La xarxa RAN (Radicalisation Awareness Network)

Si bé existeix un buit en el protocol actual, cada vegada s'intenta completar i millorar més. La RAN (Radicalisation Awareness Network) és una xarxa de professionals de primera línia o de base d'arreu d'Europa que treballa diàriament amb persones que ja han estat radicalitzades o que són vulnerables a la radicalització.

Els professionals inclouen la policia i les autoritats penitenciàries, però també aquells que tradicionalment no participen en activitats de lluita contra el terrorisme, com ara:

• Professors i treballadors de joventut.
• Representants de la societat civil i autoritats locals.
• Professionals de la salut.

La RAN posa èmfasi en la importància de crear espais de diàleg. En els seus grups de treball, els professionals poden compartir coneixements i experiències de primera mà, i els companys revisen les pràctiques dels altres. La RAN també és una plataforma per reunir experts, investigadors i responsables polítics per afrontar la radicalització.

Valors i prevenció en l'àmbit local

Així doncs, la RAN explica que la radicalització violenta sorgeix per la baixa tolerància o el poc respecte a opinions diferents. No s'han de respectar totes les idees si són violentes, sinó que, davant d'aquestes idees, cal plantejar-se una manera diferent d'actuar. Allò tolerable té un marc de referència com el Codi Penal i els Drets Humans.

En el marc europeu, el terrorisme és una prioritat: prevenció, terroristes a la presó, desmantellament de cèl·lules terroristes, etc. Si volem prevenir, s'ha de treballar en les comunitats locals (barris, pobles, escoles, policia local). Tots han de treballar amb un mateix objectiu. A més, cal incorporar associacions o entitats als barris per treballar la prevenció i saber identificar possibles radicalitzacions mitjançant xarxes coordinades. En la feina diària, cal conèixer o tenir accés a la ciència, els estudis i la recerca de l'actualitat mundial, com la que realitza Europol (investigació política de la UE).

Estratègies d'actuació: Què fem?

• Prevenció: En termes locals (municipis i barris). Treballar en comunitat, incorporant entitats, col·lectius i organitzacions del barri per conèixer la realitat i tenir una perspectiva més àmplia. Treball en xarxa coordinat.
• Ciència: Tenir accés a la investigació per conèixer com s'està tractant el tema i què és el que funciona.

Línies d'intervenció i el Projecte PROTON

Es treballa en dues línies principals:

1. Reinserció social de les persones radicalitzades.
2. Prevenció per no arribar al punt de radicalització.

El Projecte PROTON de la UE tracta de prevenir el reclutament de joves per part de col·lectius radicals (terrorisme i crim organitzat). Els seus objectius principals són:

• Identificar aspectes socials, psicològics i econòmics dels processos que porten al crim organitzat i xarxes terroristes (OCTN), incloent-hi els ciberdelictes.
• Desenvolupar el PROTON-S: simulacions de modelatge basat en agents (ABM), realitzades per societats virtuals en laboratoris informàtics per estudiar els efectes dels canvis socials i ambientals en la contractació de persones a les OCTN.

Anàlisi de factors de risc i prevenció

Factors de risc

Segons estudis als EUA, alguns factors de risc són:

• Tenir una vida laboral inestable.
• Relacionar-se amb amics radicals o tenir referents que ho siguin.
• Tenir antecedents de malaltia mental o antecedents policials.

Factors de prevenció

Segons la UE, tot i que hi ha menys recerca, cada vegada guanyen més importància factors com:

• Relacionar-se amb gent no radical.
• Ser conscient de les lleis que s'han de complir.
• La inclusió social i la tolerància.
• Tenir bons resultats acadèmics o el suport de familiars propers.

Anglaterra i Catalunya tenen programes i protocols per detectar situacions de risc i radicalització. Són armes de doble fil perquè també poden estigmatitzar determinats col·lectius. Per això, s'han de buscar persones de diferents col·lectius perquè facin un discurs no violent. Aquests mecanismes i protocols han estat objecte de crítiques.