Prevenció i Extinció d'Incendis: Conceptes Clau i Tipus de Foc
Definició i Prevenció d'Incendis
Un incendi és un foc sense control, una combustió descontrolada i destructiva que es produeix com a conseqüència de l'aparició conjunta i simultània d'una sèrie de factors (combustible, comburent i energia d'activació) que provoquen una situació de risc.
La prevenció és una tècnica encaminada a reduir la possibilitat que s'iniciï un incendi i evitar que es produeixi la combustió actuant sobre els factors desencadenants.
La tècnica de protecció ens proporcionarà el sistema d'actuació per evitar la propagació i reduir les conseqüències que es derivin de l'incendi.
Elements del Triangle del Foc
Perquè es produeixi un incendi, es requereixen tres elements fonamentals:
- El combustible és la substància capaç de cremar. És qualsevol sòlid, líquid o gas que pot ser oxidat. Actua com a agent reductor.
- El comburent és l'agent oxidant. Habitualment és l'oxigen, que té una gran afinitat entre la majoria de matèries orgàniques.
- Energia d'activació és la calor; és a dir, la temperatura mínima necessària perquè es produeixi la combustió. És proporcionada des de l'exterior per un focus d'ignició.
La reacció en cadena representa el quart factor que és necessari perquè el procés d'incendi es mantingui i avanci. No influeix en l'inici del foc, ja que per a això només calen els tres factors definits en el triangle del foc.
Tipus de Foc
Focs segons la Classe de Combustible
- Focs de classe A són els produïts per combustibles sòlids com fusta, carbó, plàstics, papers, teixits i en general materials amb contingut de carboni. Es caracteritzen perquè retenen l'oxigen a l'interior i deixen residus en forma de brases o cendra. Són els denominats focs profunds.
- Focs de classe B són produïts per substàncies líquides inflamables com gasolina, petroli, gasoil, olis, pintura, querosè, etc. La seva combustió es produeix a la superfície perquè està en contacte amb l'oxigen. No deixen residus en la seva combustió.
- Focs de classe C són produïts per substàncies gasoses com propà, butà, metà, gas ciutat, etc. Cremen a gran velocitat sense deixar residus en la seva combustió.
- Focs de classe D són els focs produïts per combustibles metàl·lics com magnesi, urani, alumini en pols, a més d'alguns compostos químics reactius, entre d'altres.
Combustió, Velocitat i Radiació
Paràmetres Termodinàmics
- Temperatura d'autoignició (ta). És la mínima temperatura a la qual una substància sòlida, líquida o gasosa, en contacte directe amb l'aire, crema espontàniament sense la necessitat de cap aportació energètica.
- Potència calorífica (Pc). És la calor que es desprèn per unitat de substància en el procés de combustió. S'expressa en megacalories per quilogram de substància.
- Temperatura d'inflamabilitat (ti). És la temperatura mínima a partir de la qual una substància desprèn vapors en quantitat suficient per generar una mescla inflamable.
- Temperatura d'ebullició (te). És la temperatura a la qual la pressió de vapor de la substància és igual a l'atmosfèrica.
Definicions Addicionals
Combustible és tota substància capaç de cremar o experimentar combustió en tota la seva massa. Poden ser sòlids, líquids, gasos o fins i tot metalls.
Comburent és tota aquella mescla de gasos en què l'oxigen es troba en la proporció suficient i necessària perquè es produeixi la combustió.
Energia d'activació (EA) es defineix com la calor que s'ha de subministrar a la mescla combustible-comburent perquè adquireixi la temperatura adequada de combustió.
Ignició és l'efecte pel qual una substància combustible s'encén o una substància incombustible es posa vermella.
Propagació és el procés mitjançant el qual s'intercanvia energia en forma de calor entre cossos diferents, o entre diferents parts d'un mateix cos que estan a temperatura diferent. Mostra l'evolució de l'incendi en el temps i l'espai.
Etapes de Propagació del Foc
El desenvolupament d'un incendi passa per diverses fases:
- Fase 1. En la primera fase s'inicia el procés de combustió sense l'apreciació aparent de fums, ni flama o calor apreciable.
- Fase 2. Es caracteritza per una presència més gran de fum, el qual ja és visible. És una fase més curta que la primera i pot durar minuts o hores.
- Fase 3. Comencen a aparèixer les flames acompanyades o no per fum. També apareixen els gasos i líquids inflamables procedents dels materials combustibles.
Accions sobre el Combustible
Per controlar el combustible es poden aplicar les següents accions:
- Refrigeració per disminuir la seva evaporació i mantenir la temperatura del combustible per sota del seu punt d'inflamació.
- Dilució.
- Recobriment ignífug de la seva superfície i eliminació superficial del comburent.
- Ventilació per evitar la concentració de vapors.
Detectors Segons Sensibilitat
Els sistemes de detecció es classifiquen segons el que detecten:
- DET. DE GASOS. Són capaços de detectar gasos inflamables d'atmosferes explosives.
- DET. DE FUM. Poden detectar els productes de la combustió com són els radicals lliures o els ions procedents del procés de piròlisi.
- DET. DE FLAMA. Són sensibles a la radiació infraroja o ultraviolada.
- DET. DE CALOR. Són sensibles a l'increment de temperatura.
Sistemes d'Extinció d'Incendis
Mètodes d'Extinció
Els mètodes principals per extingir un incendi es basen en eliminar algun dels elements del triangle del foc o interrompre la reacció:
- ELIMINACIÓ DEL COMBUSTIBLE O INANICIÓ. En alguns casos no serà possible, però en d'altres pot ser molt fàcil, com tancar la canonada que alimenta el gas propà (combustible).
- SUFOCACIÓ. Consisteix a apartar oxigen del combustible per evitar la reacció de combustió.
- INHIBICIÓ. Consisteix a eliminar la reacció en cadena.
- REFRIGERACIÓ. Per la disminució de la temperatura.
Agents Extintors
La selecció de l'agent extintor depèn de la classe de foc:
- AIGUA O AIGUA AMB ADDITIUS actua per refredament i per sufocació i evita el contacte del combustible amb l'oxigen quan s'evapora.(Classes A-B)
- ANHÍDRID CARBÒNIC (CO2) es presenta liquat a elevada pressió dins del recipient que el conté i extingeix el foc per sufocació en desplaçar l'oxigen del combustible. (Classes A-B-EL)
- ESCUMA és una mescla d'aigua, aire i un producte escumogen capaç de generar escuma que actua per sufocació i refredament. La sufocació es produeix per la seva baixa densitat, que evita el contacte dels líquids inflamables amb l'oxigen en flotar-hi al damunt. El refredament es deu al seu elevat contingut en aigua.(Classes A,B)
- POLS QUÍMICA seca és una mescla de sals metàl·liques formades per bicarbonat de sodi, potassi o fosfat que actua per sufocació i inhibició. La sufocació es produeix per la formació d'una capa protectora sobre el combustible que evita el seu contacte amb l'oxigen. La inhibició evita la propagació del foc en trencar la reacció en cadena.
Ruixadors Automàtics
Són dispositius fixos d'extinció automàtica instal·lats al sostre del local que s'ha de protegir i connectats a una font d'alimentació d'aigua mitjançant canalitzacions ramificades. S'obren automàticament després de detectar el foc i expulsen aigua en forma de dutxa cobrint àrees d'entre 9 i 16 metres quadrats. El conjunt està format per sistemes de detecció, alarma i extinció.
Pla d'Emergències
Es un instrument que pretén preveure la possibilitat que es doni un incendi, prevenir-lo amb mitjans materials i humans i definir la coordinació de tots els mitjans en cas que s'iniciï per eliminar-lo ràpidament.
Objectius Bàsics del Pla
- Conèixer l'edifici, les seves instal·lacions (continent i contingut), els mitjans de protecció i les zones de més perill.
- Disposar de personal format capaç d'actuar en cas d'incendi.
- Informar i formar els ocupants de l'edifici sobre l'actuació davant d'un senyal d'alarma o emergència.
- Mantenir els equips de prevenció i extinció en correcte estat de funcionament.