Prevenció i Control d'Infeccions: Guia Completa

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Medicina y Salud

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,14 KB

Què és el procés infecciós?

La infecció és la invasió de l'organisme per un germen que es multiplica i es difon en el seu interior, causant un trastorn. Les infeccions donen manifestacions tant generals com locals.

Manifestacions generals

  • Dolors musculars
  • Dolors articulars
  • Pèrdua de gana

Manifestacions locals

  • Inflamació local
  • Aparició d'un líquid blanquinós i més viscós que l'aigua
  • Tos
  • Diarrea
  • Abscés

Cadena infecciosa

És un conjunt de tres baules: la font d'infecció, el mecanisme de transmissió i una persona que pugui infectar-se, que anomenem hoste susceptible.

Font d'infecció

És el lloc on hi ha gèrmens que podran difondre's. Poden actuar com a fonts d'infecció les persones, els animals i els objectes.

Les persones com a fonts d'infecció

La persona que actua com a font d'infecció sol tenir manifestacions de la malaltia. D'altra banda, una persona pot ser només portadora, és a dir, no patir les manifestacions de la malaltia, però eliminar-ne els gèrmens. El més comú és que estigui incubant la malaltia, pot ser que estigui en convalescència, o també pot estar perfectament sana, és a dir, que ni pateix ni patirà la malaltia.

Els animals com a font d'infecció

Els animals infecciosos poden ser domèstics (com ara els gats, gossos...), peridomèstics (que són els que viuen prop de les nostres llars, com ratolins, rates...) o salvatges (com els llops, els ratpenats...).

Terra o objectes com a font d'infecció

Molts gèrmens viuen normalment a terra, allà es reprodueixen i poden esperar que arribi l'oportunitat d'infectar una persona.

Mecanismes de transmissió

És el camí que segueix l'agent infecciós entre la font d'infecció i l'hoste que serà infectat.

Transmissió directa

És directa quan el germen passa directament de la font d'infecció a l'hoste. Per això, en general, cal que la font d'infecció i l'hoste estiguin propers. Per exemple: un salt, una mossegada o una picada, una esgarrapada, contacte entre les mucoses, les mans, la sang, la saliva...

Transmissió indirecta

La font d'infecció i l'hoste estan separats i entre ells hi ha d'haver un intermediari, com ara l'aire, el menjar, l'aigua, qualsevol objecte...

Hoste susceptible

És la persona que rep l'agent infecciós i que pot infectar-se de manera que contregui la malaltia. El contrari de susceptible és resistent, i per això, a la capacitat de l'hoste de no patir la malaltia infecciosa l'anomenem resistència. La persona absolutament resistent direm que és immune.

Prevenció de les infeccions

Les activitats de prevenció actuen sobre una o més de les baules de la cadena per evitar que s'aprenguin i que s'escampin les malalties infeccioses.

Actuacions sobre la font d'infecció

L'actuació més efectiva de totes seria eliminar el germen al lloc on és abans que pugui escampar-se i infectar.

  • Sobre les persones
  • Sobre els animals
  • Sobre els objectes

Actuacions sobre l'hoste

Si no es poden eliminar els gèrmens ni evitar per complet la seva transmissió a les persones sanes, es pot impedir que aquestes emmalalteixin matant els gèrmens que hagin entrat o reforçant el sistema immunitari de l'hoste.

  • Quimioprofilaxi
  • Immunització activa o vacunació
  • Immunització passiva

Infeccions nosocomials

És qualsevol malaltia transmissible adquirida en un centre sanitari que pot afectar pacients, personal sanitari o qualsevol altra persona.

Factors que afavoreixen les infeccions nosocomials

  • La susceptibilitat de l'individu a la infecció: són especialment propensos els nounats, sobretot els prematurs.
  • El fet de rebre procediments diagnòstics o terapèutics lesius: permeten als gèrmens travessar les defenses externes de l'organisme.
  • La poca atenció a les mesures higièniques bàsiques per part del personal sanitari i de les visites.
  • El tractament amb antibiòtics llarg o mal indicat: en el centre o prèviament a l'exterior, que han seleccionat soques bacterianes resistents.

Principals infeccions nosocomials

Els bacteris que causen la majoria de les infeccions nosocomials són els estafilococs, els estreptococs...

Els fongs més comuns són les càndides i els Aspergillus.

També hi ha diferents virus que solen escampar-se en epidèmies intrahospitalàries.

Infeccions de les vies respiratòries

Les infeccions de les vies respiratòries més habituals són les pneumònies i les bronquitis. Per exemple:

  • L'acumulació de secrecions en els bronquis, especialment.
  • La pràctica de broncoscòpies o de traqueostomies.
  • L'ús d'equips de respiració assistida o d'anestèsia.

Faciliten la infecció l'administració d'antibiòtics que permet la infecció per gèrmens resistents a l'antibiòtic, a la malaltia pulmonar o cardíaca.

Infeccions de les vies urinàries

El factor de risc més important perquè les vies s'infectin és portar una sonda. Per prevenir aquestes infeccions, l'auxiliar i la infermera han de prendre les mesures profilàctiques següents:

  • Sobre la indicació: s'ha de sondar tan sols per indicació mèdica i durant el temps més curt possible.
  • Sobre els productes sanitaris: s'han de fer servir sistemes tancats de sondatge amb connexió hermètica entre el catèter, el tub i la bossa d'orina.
  • Sobre el procés de sondatge: les mans han d'estar netes i portar guants, s'ha de fer servir material estèril i una tècnica asèptica.
  • Sobre el seguiment de la sonda: s'ha de vigilar que el tub de drenatge no formi colzes.

Infeccions de la ferida operatòria

Tenen a veure amb la neteja insuficient de les mans, de la roba o dels instruments de tothom que hi ha al quiròfan. Les mesures profilàctiques que pot prendre el personal auxiliar d'infermeria són les següents:

  • El rasurat en l'àrea operatòria ha de fer-se com a màxim una hora abans.
  • El rentat de l'àrea ha de ser antisèptic i acurat, i ha de deixar actuant prou temps l'agent químic.
  • Les cures postoperatòries de la ferida quirúrgica han de ser escrupoloses.

Actuacions sobre la font d'infecció

Cal evitar que ningú ni cap objecte pugui actuar com a font d'infecció. Cal millorar l'estat general i l'estat nutritiu de la persona ingressada i tractar correctament la seva malaltia, tenir cura de l'asèpsia, vacunar el personal, recomanar l'aïllament, cal ser encara més curós amb els guants.

Aïllament als malalts

És el conjunt de procediments que tenen la finalitat d'evitar la transmissió de les malalties contagioses, tant les reconegudes com les sospitades.

Entradas relacionadas: