Préstecs i garanties bancàries: tipus i característiques

Préstec bancari

Préstec bancari: És un contracte entre el client i una entitat de crèdit, en què aquesta posa a disposició del client un import de diners que el client ha de retornar segons el que s’ha pactat, juntament amb els interessos corresponents. S'utilitza molt en l’àmbit immobiliari.

Contracte d'obertura de crèdit

Contracte d'obertura de crèdit: L'entitat de crèdit, a canvi d'una comissió inicial, es compromet a posar a disposició del client un volum de diners dins d'uns límits pactats, que el client podrà utilitzar segons les seves necessitats, retornant les quantitats disposades més els interessos. Ofereix flexibilitat i és un contracte atípic, adaptat a necessitats incertes.

Crèdits o préstecs sindicats

Crèdits o préstecs sindicats: Són crèdits en els quals participen diverses entitats financeres per cobrir un gran volum de finançament que una sola entitat no pot assumir. Tenen l'objectiu de repartir el risc financer entre diverses entitats. Hi ha un banc agent que gestiona i representa els creditors davant el deutor.

Contracte de descompte bancari

Contracte de descompte bancari: És un contracte en què l'entitat de crèdit avança l'import d'un crèdit dinerari no vençut que el client té contra un tercer, a canvi d'un preu anomenat descompte.

• Obligació de l'entitat de crèdit (descomptant): avançar l'import del crèdit i actuar amb diligència en el cobrament.
• Obligacions del client (descomptatari): transmetre el crèdit i garantir la restitució en cas d'impagament (clàusula «salvo buen fin»).

Crèdit documentari

Crèdit documentari: És un contracte a través del qual un banc, a petició d'un client (ordenant), es compromet a pagar a un tercer (beneficiari) sempre que aquest presenti una sèrie de documents que acreditin el compliment de les seves obligacions comercials, generalment relacionades amb el lliurament de mercaderies o serveis. S'utilitza especialment en operacions de comerç internacional per minimitzar riscos i garantir el pagament.

És, en moltes ocasions, irrevocable un cop emès, la qual cosa assegura seguretat jurídica per a les parts. El crèdit documentari es fonamenta en la documentació, no en la mercaderia o el servei directament: el seu compliment està vinculat a la presentació dels documents especificats.

Aquest mecanisme articula una relació triangular:

• Comprador - Venedor: El comprador s'obliga a pagar mitjançant un crèdit documentari.
• Comprador - Banc: El comprador sol·licita al banc l'emissió d'un crèdit documentari a favor del venedor.
• Venedor - Banc: El banc garanteix el pagament al venedor si es presenten els documents establerts (per exemple, pòlisses d'assegurança o certificats de transport).

Garanties bancàries

Les garanties bancàries són mecanismes que asseguren el compliment d'una obligació, especialment en contextos on la desconfiança entre les parts pot ser habitual. Aquestes garanties poden ser reals (garanties sobre béns) o personals (implicació de terceres persones, com en els avals).

Fiança i avals bancaris

La fiança és la garantia personal tradicional i es caracteritza pel principi d'accessorietat: depèn de l'obligació principal; si aquesta es veu afectada per algun vici, la garantia també pot quedar anul·lada. Això beneficia el deutor, ja que li ofereix mecanismes per bloquejar les reclamacions del creditor.

En canvi, els avals bancaris són un tipus de garantia personal que funciona amb autonomia, la qual cosa implica que l'obligació de l'avalador és independent de l'obligació principal. Això limita les defenses del deutor i ofereix més seguretat al creditor.