Presocràtics, Sofistes i Sòcrates: Filosofia Antiga i Ètica

Filòsofs Presocràtics, Sofistes i Sòcrates

Tales de Milet, un filòsof i matemàtic grec del segle VI aC, és considerat un dels iniciadors de la filosofia. Juntament amb els seus deixebles Anaximandre i Anaxímenes, creien que sota l'aparença canviant del món natural hi havia una realitat fonamental anomenada Arkhé, que Tales va identificar com l'aigua. Aquesta idea implicava que tot s'originava a partir d'una única substància.

Anaximandre, deixeble de Tales de Milet, va proposar que l'element primordial de totes les coses era "allò indeterminat". A diferència de Tales, Anaximandre va argumentar que aquest principi no podia ser identificat amb cap element conegut, com l'aigua. En canvi, considerava que "allò indeterminat" era una substància infinita i eterna, que servia com la causa material de tot a l'univers, incloent-hi els cels i els mons.

Anaxímenes, tercer filòsof de l'escola de Milet, postula que el principi fonamental de totes les coses és l'aire. Ell cerca explicar la varietat d'elements en funció de la densitat de l'aire. Segons la seva teoria, quan l'aire es torna menys dens, es forma el foc, i quan es condensa, dóna lloc a altres elements com ara núvols, aigua, terra i pedres.

Pitàgores va fundar una secta que vivia en comunió de béns i practicava un rigorós ascetisme, desprenent-se del material a la recerca de la felicitat i la perfecció. Creien que el cos era un obstacle i buscaven la “katharsis”, purificació de l'ànima en separar-la del cos. A més, sostenien la creença en la reencarnació com a camí cap a la màxima perfecció espiritual.

Heràclit va postular que la realitat es caracteritza pel seu constant canvi, i va expressar aquesta idea amb frases com "Mai et pots banyar al mateix riu". Ell afirmava que l'essència de les coses radicava en el seu dinamisme i que tot es modificava contínuament, encara que això no era perceptible per als nostres sentits, arkhé és foc.

Els Sofistes i el Gir Antropològic

Sofista: un expert que sap molt sobre un tema o temes específics. Eren un grup de pensadors que es van traslladar a Atenes, eren rics i eren mestres de classe alta i es consideraven mestres de la virtut o l'excel·lència. En aquella època només els rics podien participar en la democràcia, anant a l'Àgora per discutir les lleis que s'havien d'adoptar.

El gir antropològic: Els sofistes deixen de parlar sobre la naturalesa i comencen a filosofar sobre els anthrops, o sigui, qüestions relacionades amb l'ésser humà.

Sòcrates i l'Ètica

Pitàgores sostenia que les lleis eren la superació de l'estat de naturalesa de l'ésser humà. Inicialment, els éssers humans vivien a la natura com qualsevol individu, i van crear lleis i cultura per superar aquesta animalitat i conviure en societat.

Trasímac afirmava que les lleis no sorgien del consens de tots els individus de la societat, sinó dels poderosos. La gent comuna se sotmetia a aquestes lleis per por. Per tant, segons ell, el més beneficiós era no ser just i no complir les lleis.

Sòcrates, filòsof nascut a Atenes, va ser condemnat a mort per corrupció de joves i desafiament als déus. Provenia d'una família modesta, amb un pare escultor i una mare llevadora.

L'Escola d'Atenes

Formada per Sòcrates, el seu deixeble Plató i el deixeble de Plató, Aristòtil. Plató escrivia filosofia a través del diàleg com feia Sòcrates.

El Problema de Sòcrates

Mai no va escriure res i els testimonis que ens ha deixat són contradictoris. Aristòfanes, per exemple, es burla d'ell. Plató ho exalça com una barreja de sant, savi i geni, i Aristòtil diu que no és un home genial, però que s'ocupa de temes ètics.

Qui va ser Sòcrates?

Plató el descriu com una persona que no escriu llibres, renuncia a l'oratòria, no cobra als seus deixebles i no presumeix de saviesa. Sòcrates busca la veritat i dedica tota la vida a examinar-se a si mateix, a l'autoconeixement. Els sofistes eren relativistes, i Sòcrates partia de la idea que no en sabia res i volia aprendre a través del diàleg.

Intel·lectualisme Moral

Sòcrates defensava la idea que només s'actua malament per ignorància. Sostenia que era impossible fer el mal conscientment; quan actuem malament, ho fem pensant que això ens portarà un bé, i aquí rau el nostre error. Sòcrates estava convençut que era millor patir la injustícia que cometre-la. Sostenia que a mesura que adquirim coneixement a través de la filosofia, les nostres accions esdevenen millors. Una persona virtuosa és aquella que es comporta adequadament i sap quines són les accions correctes a mesura que adquireix coneixement.