Preparació per a ser mestra de religió

M'imagino en un futur molt proper iniciant la meva nova vida com a mestra de religió a una escola i em sento preparada, còmode, una mica nerviosa, però sobretot, em sento feliç de veure que estic molt a prop d'assolir un dels objectius que tinc des de fa molt de temps: ser mestra.

Tinc clar que el recorregut que he realitzat al llarg d'aquests quatre anys de grau m'ha servit per anar creant, treballant i polint la meva identitat com a mestra i, dins d'aquesta, l'assignatura de DECA m'ha aportat la visió d'una mestra reflexiva, que acompanya als infants i els orienta a través de l'empatia, la responsabilitat i l'atenció a la diversitat.

Dit això, em posaré en la situació de què començo com a mestra de religió de I-3, I-4 i I-5 a una escola amb gran diversitat a les aules. Com he esmentat anteriorment, tinc una gran responsabilitat com a docent i he de posar en pràctica els recursos que he après al llarg de la matèria de DECA i les cursades anteriorment a primer, segon i tercer.

Primer de tot, hauria d'informar-me sobre la diversitat religiosa i cultural entre les famílies dels infants per conèixer-los, entendre els seus costums, la seva cultura i així poder connectar d'una manera més propera amb ells, interessant-me sobre els aspectes més rellevants de les seves religions, com per exemple sabent que pels jueus el Sabbat és el dia sagrat i les sinagogues les seves esglésies i pels musulmans el Corà és el seu llibre sagrat i resen 5 vegades al dia, entre molts altres costums i elements sagrats de les diferents religions.

A continuació, tractaria d'adaptar els aspectes apresos a classe de DECA en propostes didàctiques pensades segons el nivell evolutiu i maduratiu dels infants, intentant introduir a poc a poc nous conceptes i més amplis en els cursos més avançats. Aquestes propostes estaran pensades per treballar les diferents bases pedagògiques apreses a l'assignatura, que són les següents:

La pedagogia del sentit es basa principalment a donar sentit a què fem en cada moment des de la consciència lligada als sentits. És a dir, cadascú troba el sentit de la seva vida a través de conèixer-nos a nosaltres mateixos, connectar amb el nostre jo interior, amb el nostre cos i prendre consciència del que ens envolta.

La pedagogia de l'experiència i l'autoconeixement es basa a relacionar principalment el fet de connectar l'experiència o la situació que s'està vivint en aquell moment concret amb experiències viscudes anteriorment, aquesta pedagogia també es troba relacionada amb el principi de correlació i la lectura bíblica, que es basa a relacionar o connectar les nostres experiències amb experiències bíbliques.

La pedagogia de la identitat i el diàleg interreligiós té com a objectiu principal conèixer i connectar amb el nostre interior, ja que nosaltres hem de saber donar importància a allò intangible, que està intrínsec dins nostre com són els valors, les creences, la manera de concebre la vida, la mort, … Les persones som éssers únics i irrepetibles i depenent de com nosaltres percebem la vida, actuarem i ens relacionarem d’una manera determinada.

La pedagogia de la pregunta i la recerca ens suggereix fer-nos preguntes a partir de deixar-nos portar per tots els nostres sentits. Com a mestra, he d’escoltar les preguntes que interessen als infants i a partir d’aquestes estirar el fil i fer-los pensar i reflexionar sense condicionar els seus pensaments o idees.

Totes aquestes les podria treballar de manera interdisciplinària en una mateixa proposta didàctica o separar-les en diferents propostes a partir dels objectius i continguts del currículum que vull que els infants assoleixin amb relació a la matèria de religió.

Per exemple, en el moment de treballar la didàctica de la Bíblia a la classe de religió, hauria de saber escollir quins textos són els que vull ensenyar als infants i de quina manera treballar-los. És a dir, a partir de bones traduccions del text original, adaptades al nivell dels infants, que siguin significatives i d'interès pels infants puc introduir-los progressivament en la triple dimensió de la Bíblia: història, literatura i missatge; tots tres treballats harmònicament perquè els infants puguin arribar a tenir un coneixement integral d'aquesta partint de l'experiència perquè puguin plantejar-se preguntes sobre ells mateixos, els altres i el món i a més a més, treballar els paràmetres de la pedagogia de la pregunta i posar en contacte les experiències que la Bíblia ens transmet amb les pròpies dels alumnes per afavorir el diàleg i també poder treballar la pedagogia de l'experiència i l'autoconeixement.

A l'hora de treballar la didàctica del fet religiós amb els infants, és molt important fer-ho a partir dels interessos d'ells mateixos i tractant el tema a la realitat, començant a partir de l'entorn proper tenint presents els elements externs de religiositat, com algun carrer, església o mesquita i observar objectes, llocs, festivitats o persones religioses que formen part del context d'algun infant o de la pròpia escola. Per exemple, si a partir del que hem realitzat a classe els infants tenen curiositat sobre com és una Església, es pot intentar realitzar una petita sortida a l'Església del barri perquè puguin observar-la en persona i generar una situació d'aprenentatge, o bé a l'hora de treballar la festivitat de Nadal, que és la celebració cristiana del naixement de Jesús, es poden crear situacions d'aprenentatge que permetin que els infants i nosaltres com a mestres tinguem una actitud oberta, de respecte i d'atenció cap a les persones que segueixen aquesta religió dins l'aula, utilitzant un llenguatge inclusiu i aprofitant els testimonis directes i aportacions dels infants que es troben a l'aula. Hem de tenir en compte com respondre als infants segons el seu desenvolupament psicoreligiós; com estarem amb infants d'infantil, si ens centrem en els de 3 a 5 anys hem de respondre amb preguntes adequades a l'edat. No han de ser necessàriament verídiques però sobretot hem de tenir compte en no donar-los respostes que siguin contradictòries amb la veritat i que complementin. També, hem d'intentar que les respostes que donem no siguin definitives per a que els infants tinguin noves preguntes. En respondre, hem de mostrar-nos tant feliços amb el que creiem com empàtiques amb les diverses opcions de vida.

Al llarg de l'etapa i basant-nos en el currículum LOMLOE, han de desplegar-se els sabers bàsics, i són 3 eixos:

A. El valor de la PERSONA a la llum del missatge cristià: cos, ment i esperit.

B. Tenir-ne cura de l’altre i de la natura.

C. Identitat cristiana i entorn social plural.

Finalment, voldria destacar la responsabilitat que tenim com a mestres de religió a l’hora de generar situacions d’aprenentatge, ser guies i acompanyants dels infants sense arribar a condicionar-los. Avui dia a Catalunya vivim en una societat predominantment cristiana, per la qual cosa és important que els infants se situïn front a les tradicions culturals, però a més a més, que obrin les seves ments cap a altres tradicions i les respectin, hem de tenir present que hem de formar amb l’educació integral. Gràcies a L'educació religiosa escolar promou el coneixement personal i social perquè els nens i nenes s'adaptin a la vida i tinguin una identitat pròpia i nosaltres com a mestres hem de promoure la capacitat dels infants de ser crítics a la societat per a intervenir i poder realitzar canvis necessaris per viure en un món sense prejudicis ni infravaloracions.